Accès 1

Els orígens 1 AVALUACIÓ Nom i cognoms: ................................................................................................................................................................................................................... Data: ........................................................... Temps de conquesta Mentre observava el que feien els nouvinguts, vaig sentir que algúm’agafava pel darrere, pels braços. A penes emvaig girar que vaig veure Benet, l’escrivà que havia conegut abans d’embarcar en direcció a les Mallurgues i a qui no havia vist des de feia més de quatre anys. –Tu ets el fill del ferrer! –exclamà. Benet vestia un gipó de màniga llarga que li venia per davall dels genolls, unes calces que em van semblar de llana i un calcer estrany que li venia per mitjan cama. A més, duia un cinturó de cuiro molt ample del qual penjava la beina d’una daga. Com que em vaig quedar bocabadat veure’l, em preguntà si el reconeixia. –Sí. Tu ets Benet. De seguida, m’agafà pels muscles i m’espentà en direcció a la tenda en la qual el rei i els senyors estaven reunits. En arribar a una vintena de passos, em confessà: –He d’estar ben a prop del rei per si de cas em necessita. Després, seguérem al terra i em referí que no havia deixat de servir el rei des de l’estada a les Mallurgues i, pel temps, s’havia convertit en un dels seus escrivans més importants. Quan em preguntà què havia fet jo durant aquells anys, li vaig contestar amb una pregunta: –Saps si anem en contra dels sarraïns? Aleshores, Benet mirà a l’un costat i a l’altre, s’arrossegà fent culades al meu costat i xiuxiuejà: –T’ho diré si promets no obrir la boca encara que et caiga damunt tot el foc de l’infern. –T’ho promet. Em contà que el rei havia fet una crida feia temps entre la gent fidel i més acostada a la seua persona perquè un senyor anomenat Balasc d’Aragó i uns altres aragonesos havien entrat en un poble dels sarraïns que es deia Morella sense el seu permís. Aleshores, en Jaume havia decidit atacar un castell molt ben bastit que tenia per nom Ares per tal de tallar de soca-rel la gosadia d’aquell aragonés, perquè Ares quedava al migjorn deMorella i, qui volguera seguir atacant els sarraïns, havia de passar per aquell castell. Enric Lluch. Temps de conquesta. Bromera 1. Escriu un resum travat del fragment anterior d’entre 5 i 8 línies. 2. Comenta la tipologia del text tenint en compte que n’hi ha una de predominant i dues de secundàries. 3. Llig aquest fragment i indica quin tipus de variació s’hi observa. A ca nostra teníem un sofà molt petitet i dues butaques a conjunt. Normalment, na Bel i jo sèiem al sofà. Però quan ella va començar a festejar i va començar a dur en Josep per ca nostra, ells dos s’asseien al sofà i a mi em posaven una espècie de cadireta petita. I jo allà, amb el coll estirat per poder veure la tele. Cag en sa puta, quin cabró, em feia una ràbia que vengués... Aina Fullana. Els dies bons. Bromera 4. Digues quin fenomen es produeix en cada una d’aquestes parelles de paraules. En acabant, digues quina disciplina s’encarrega d’estudiar-los a) espill/mirall b) fer/fotre c) beutat/bellesa d) tatu/tatuatge TEXT I DISCURS 18

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=