Els orígens 1 22. L’àrab va desplaçar el llatí i, després, el català va desplaçar el llatí, i també l’aragonés en algunes zones de l’interior del Regne de València. 23. a) En el text de Muntaner hi ha tres referències explícites al lector que tenen la finalitat de cridar-los l’atenció: «Què us diré?», «allí teníeu el puig» i «no us imagineu». b) La tipologia textual dominant és la narració, perquè Muntaner conta els fets que passaven al puig de la Picabaralla, a prop de la vila d’Alcoi. c) L’enorme valentia del rei Pere en els nombrosos combats de l’anomenat puig de la Picabaralla. d) Muntaner presenta el rei Pere com un heroi sobrehumà que lluita cada dia com el millor quan els seus soldats necessiten ajuda. Ofereix una imatge exagerada del rei, com també dels seus homes, i arriba a afirmar que ni els millors personatges de les novel·les de cavalleries (Rotlan, Tristany, Perceval...) podrien lluitar cada dia com ho feien el rei Pere i els seus homes. e) Les quatre grans cròniques medievals van ser, per ordre alfabètic: la crònica de Jaume I, anomenada Llibre dels fets (1244 i 1274); la crònica de Bernat Desclot, anomenada Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats (1288); la crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), i la crònica de Pere III el Cerimoniós (1349-1385). Els protagonistes de la crònica de Muntaner, a més dels reis, són els almogàvers, soldats d’infanteria que servien per a fer incursions en terres sarraïnes, i sobretot el seu comandant, Roger de Flor. f) El nom picabaralla significa ‘disputa generalment poc important’. Muntaner diu que van batejar amb eixe nom el puig de la fortificació on ocorren els fets perquè s’hi feien grans combats cada dia. 17
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=