Accès 1

Els orígens 1 12. La narradora, a qui li costava diferenciar la realitat i la ficció, volia conéixer més llegendes, perquè se sentia a gust en el món de la imaginació, encara que no s’hi volia quedar tancada i, per això, eixia a jugar amb altres criatures. 13. El text és predominantment narratiu, perquè la majoria de verbs expressen accions tant del que va fer Rotlan com del que feia la protagonista. 14. El tema del text és la imaginació. A la protagonista d’aquest fragment li agradava fer volar la imaginació amb les llegendes que li explicava el seu avi sobre cavallers. De vegades tenia la sensació que confonia fets fantàstics i reals, i això li agradava. Tanmateix, quan veia que s’allunyava massa de la realitat, anava a jugar amb els altres xiquets. 15. variació lingüística estructura de la llengua ús de la llengua variació diacrònica variació diatòpica variació diafàsica variació diastràtica (variació històrica) (dialecte) (registre) (sociolecte) 16. a) La gramàtica és la part de la lingüística que estudia les paraules i les oracions i està formada per quatre disciplines: la sintaxi, la semàntica, la morfologia i la fonètica. b) La sintaxi és la disciplina gramatical que estudia les classes de paraules que hi ha i la funció que fan en l’oració. Les dues nocions bàsiques de la sintaxi són les categories i les funcions. c) Les categories bàsiques són tres, el nom, l’adjectiu i el verb, i representen entre el 80% i el 85% de les paraules d’una llengua. La categoria mixta és l’adverbi, que representa entre el 10% i el 15% de les paraules. I les categories menors són l’article, el pronom, la preposició i la conjunció, que només representen entre el 3% i el 5% dels mots. d) Són el subjecte, el predicat, el nucli, el modificador i el nexe. e) Les cinc categories flexives són el nom (i el pronom), l’adjectiu (i l’article) i el verb; ho són perquè tenen la facultat de sofrir modificacions formals (xic, xics). Per contra, són categories no flexives l’adverbi, la preposició i la conjunció, perquè no poden tindre cap variació formal (mai, *mais). f) Els accidents nominals són el gènere, el nombre, i també el cas i la persona; i els accidents verbals són la persona, el nombre, el temps, l’aspecte i el mode. g) Hi concorden l’adjectiu i l’article, i el verb. h) En realitat, hi ha dues classes de fonemes: les vocals, com ara [a], i les consonants. I els fonemes consonàntics poden ser de sis classes: laterals, com ara [l]; ròtiques, com per exemple [r]; nasals, com ara [m]; oclusives, com per exemple [p]; fricatives, com ara [f]; i africades, com per exemple [tS]. 17. Laimaginació era lliure. M (art) N (nom) N (verb) M (adj.) S (SN) P(SV) (Ell) D’un colp va tallar un tros d’aquesta muntanya. N (pronom) M (SPrep) N (verb) M (SN) S (SV) P (SV) Jo la treia de la gabieta del meu cap. N (pronom) M (pronom) N (verb) M (SPrep) S (SV) P (SV) 18. a) e l meu avi → nom / flexiva b) en sabia tantes → pronom / no flexiva. La categoria dels pronoms és flexiva, però n’hi ha alguns, com ara en, hi o ho que són invariables. c) temps remotíssims → adjectiu / flexiva d) viure així → adverbi / no flexiva e) davant de Benidorm → preposició / no flexiva f) la treia → verb / flexiva g) alenava i vivia → conjunció / flexiva 19. a) A us: verderol, gafarró, paixarell. b) Atributs físics: alt. c) Atributs psicològics: valent, furiós. d) Accidents geogràfics: muntanyes, illa, mar, valls, rius, serralades. 20. Esbaltir: endormiscar; indret: lloc; coltellada: ganivetada; destriar: separar; a l’entorn: als voltants; flaire: olor. 21. Les llengües romàniques són les que deriven del llatí, la llengua mare. Es diuen romàniques perquè són llengües que va instaurar l’Imperi romà en els territoris que va dominar. Com que tenen un origen comú, tenen moltes semblances lingüístiques. Les llengües romàniques que es parlen a la península Ibèrica són el castellà, el portugués, el gallec, l’asturià, l’aragonés i el català. 16

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=