Els orígens 1 Comentari de text (pàgines 11, 12 i 13) 1. esgarip, exhalar, albirar, brega, quimèric. 2. Port: pas entre dues muntanyes. Esmortir: fer menys viu, menys violent o menys intens. Agusar: avivar o fer més aguts els sentits corporals, per exemple, l’oïda. Gamarús: caro, au rapinyaire nocturna. Minvant: decreixent, que minva. 3. Apropar: acostar. Desfici: inquietud. Observar: guaitar. De sobte: tot d’una. Espitjar: espentar. 4. a) Veus aquell edifici en les proximitats del monestir. b) Elisa guaitava amb atenció a través dels vidres de l’automòbil. c) Afortunadament, les primeres cases de Simat de la Valldigna ja s’albiraven rere els camps de taronger. 5. Joana i Elisa van tornar a la casa de l’àvia per a aclarir les raons misterioses per les quals se n’havia anat del poble. 6. Isabel Canet és l’autora d’El Baró de Foc, una novel·la que transcorre a la Valldigna i recupera criatures màgiques de la tradició popular, com ara el Caro. 7. La tipologia predominant és la narrativa. La intenció del text, doncs, és contar uns fets que passen en un lloc (la Valldigna) i un temps (l’actualitat) determinats. La història avança de pressa. Ho indiquen paraules com «sobtada», adjectiu, «tot d’una», locució adverbial, «bruscament», adverbi, o «velocitat», substantiu. També l’abundància de verbs en passat simple que indiquen accions, com «cridà», «saltà», «abaté», imprimeix ritme a la narració. 8. El diàleg. Apareix a l’inici del text. S’introdueix amb guionets. Hi intervenen dos personatges: Joana i Elisa. 9. En el text hi ha una seqüència descriptiva en què es descriu el port de muntanya. Sí que hi ha més adjectius: «quimèriques», «descarnades», «fort», «minvant». Perquè els adjectius ajuden a dir com és, en aquest cas, un paisatge. També es descriu el canvi de vent en les línies 20 i 21. 10. N’hi ha tres, i predomina la narrativa. 11. La història, la conta un narrador extern. Està narrada en tercera persona i en passat (predominen els verbs en passat simple). «Joana s’emportà un ensurt de mort i frenà en sec». 12. La protagonista del fragment és Elisa. Joana li explica part de la història i la convida a descobrir el misteri, com demanant-li que assumisca la seua part. A més, tot el fragment està vist des de la perspectiva d’Elisa i sabem què sent quan nota la presència del perill. Els verbs de percepció estan majoritàriament assignats a Elisa. Per tant, sabem més coses gràcies al que percep Elisa. El narrador ens informa que «una gran bèstia ardent davallava la muntanya». Això Elisa i Joana no ho saben fins que la bèstia no les ataca. Com que és un narrador extern, pot conéixer més informació que els personatges. A més, el recurs serveix per a crear el suspens necessari. El lector sap que les protagonistes estan en perill i això el fa estar alerta. 13. L’acció transcorre a la Valldigna. Comença dalt de la muntanya i acaba a Simat. Està situada en l’època contemporània. Ho sabem perquè les protagonistes van en cotxe. «El Seat inicià el descens del port», «Afortunadament, les primeres cases de Simat de la Valldigna ja s’albiraven entre els camps de taronger». 14. Joana i Elisa contemplen, des de dalt de la muntanya, Simat de la Valldigna, el poble on hi ha la casa de l’àvia d’Elisa, que està abandonada, des que l’àvia va desaparéixer misteriosament. Elisa i Joana, sa mare, volen resoldre el misteri. Per això, van cap al poble en cotxe, però, de sobte, mentre estan baixant pel port, una criatura monstruosa cau sobre el capó i trenca el vidre. Les dues dones s’espanten, però una rapaç negra ataca el monstre i aprofiten per a fugir muntanya avall. Arriben finalment a la casa de l’àvia, a Simat de la Valldigna, i hi entren molt nervioses i espantades. Suggeriments didàctics • Si amb Balada de la frontera hem parlat de models literaris anglosaxons, en aquest cas podem suggerir que comenten què saben dels monstres de la narrativa tradicional valenciana en què s’inspira Isabel Canet Ferrer. • Una vegada contestades les preguntes i fet el resum, hauran de fer el comentari complet. Ha de ser, tal com s’indica en l’apartat «Comentari», un text expositiu-argumentatiu en què arrepleguen totes les idees que han anat apuntant mentre feien les activitats. Cal incidir que els textos escrits a mà complisquen els requisits formals de tindre bona cal· ligrafia, presentar els fulls amb polidesa, deixar marges i fer línies rectes i ben espaiades. Sociolingüística: la variació lingüística (pàgines 14 i 15) 1. La lingüística estudia una llengua internament, és a dir, explica de quina manera ens comuniquem verbalment. Per contra, la sociolingüística estudia les llengües des d’un punt de vista social, això és, explica de quina manera varia una llengua i per quins factors, i explica també les relacions que hi ha entre diverses llengües i el valor que els donem. 9
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=