Paraules enamorades 2 LITERATURA 2 CONTEXT LITERARI: LA POESIA MEDIEVAL En el nostre àmbit cultural, la poesia de la baixa edat mitjana està marcada, també, per la doble influència àrab i cristiana. Al nord de la península Ibèrica, on el domini àrab va ser molt breu, va florir la poesia trobadoresca. Originada a Occitània, el seu influx va arribar al nord d’Itàlia (on es desenrotllaria el dolce stil novo) i, de la mà del camí de Sant Jaume, es va estendre per la Corona d’Aragó fins a arribar a Galícia (on destaquen les cantigas escrites en galaicoportugués). Al centre i el sud peninsular, és a dir, a Al-Àndalus, es va desenvolupar una importantíssima tradició poètica en llengua àrab, en especial a partir del segle xi, quan va caure el califat de Còrdova i van aparéixer els regnes de taifes, que es van convertir en centres culturals de gran activitat i dinamisme. En l’actual territori valencià, destaquen poblacions com ara València, Alzira, Xàtiva, Dénia i Alpont, on van escriure la seua obra poetes com Ibn Hafaja, Ibn al-Abbar, Ibn Jubayr, al-Rusafi o Ibn al-Zaqqaq, entre altres. També hi van destacar algunes autores, com ara al-Abbadiyya, nascuda a Dénia. Mentre que els cronistes medievals de la Corona d’Aragó exaltaven les seues conquestes militars, una part d’aquests autors valencians en llengua àrab lamenten la pèrdua del seus territoris i la transformació del seu món. LA POESIA TROBADORESCA Com has vist en la unitat anterior, els comtats catalans van establir molts lligams amb Occitània (també coneguda pel nom d’una de les seues regions, la Provença), on es va desenvolupar entre els segles xi i xiii la poesia trobadoresca. Aquesta poesia va tindre una influència decisiva en el conjunt de la literatura europea, entre altres raons perquè va ser un dels primers moviments poètics cultes en què es va usar de manera decidida una llengua romànica (l’occità o provençal), en lloc d’emprar el llatí. La poesia trobadoresca va tindre tant d’èxit que prompte es va exportar fora de les seues fronteres, impulsada en part pels intercanvis culturals del camí de Sant Jaume i la relació política amb els territoris veïns. Així, als comtats catalans molts escriptors es van inclinar per aquest model literari i no només n’assumiren les formes mètriques, els gèneres i els recursos estilístics, sinó la llengua: en lloc d’escriure en català, van escriure en occità (una llengua que, com podràs comprovar de seguida, s’assembla molt a la nostra). Els trobadors i les trobairitz componien els poemes juntament amb la melodia, ja que estaven pensats per a ser cantats, acompanyats de música; els intèrprets eren els joglars. Els trobadors formaven una mena de xarxa europea d’escriptors, i hi havia des de reis i senyors fins a persones que no pertanyien a la noblesa. Un moment culminant fou la convocatòria dels primers Jocs Florals el 1393, un festival poètic al voltant de la poesia trobadoresca que prenia com a model el que s’havia celebrat a Tolosa a partir del 1324. El primer trobador del qual sabem el nom és Guillem de Peitieu, mort el 1126. El segueixen trobadors com Marcabrú, Peire Vidal o Bernat de Ventadorn, considerat el més important de tots. Entre els catalans hi ha, entre altres, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú o Cerverí de Girona. Com has llegit al principi de la unitat, també hi hagué trobadores –trobairitz– com Beatriu, la comtessa de Dia. Les taifes, com ara la de Dénia, van estimular la creació literària a AlÀndalus durant la baixa edat mitjana. El camí de Sant Jaume, que culmina a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la, va contribuir a estendre la poesia trobadoresca. Nucli històric de Tolosa de Llenguadoc, ciutat occitana on van tindre lloc certàmens poètics durant l’edat mitjana. Ací pots escoltar la recreació contemporània que ha fet Mara Aranda de les composicions de les trobairitz. 48
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=