Paraules enamorades 2 LITERATURA 1 CONTEXT HISTÒRIC: LA CULTURA MEDIEVAL Com has vist en la unitat anterior, la cultura medieval a la península Ibèrica té dues arrels ben diferenciades: d’una banda, tenim la cultura de base cristiana i, de l’altra, la cultura de base àrab. Des del segle viii fins al segle xv, conviuran aquestes dues grans cultures, en un intercanvi constant d’influències lingüístiques i religioses, relacions econòmiques i rivalitats polítiques i militars. Els regnes cristians peninsulars, com la majoria dels territoris europeus del nostre entorn, es caracteritzaven per una cultura d’herència romana, teocèntrica i feudal. El sistema feudal implicava la divisió del territori en feus, cadascun dels quals tenia un senyor i uns vassalls. A canvi de protecció, el senyor exigia fidelitat als vassalls, que li havien de donar una part de la collita, pagar impostos i satisfer-li altres prestacions. Així, la societat feudal es dividia, essencialment, en tres estaments: • La noblesa es dedicava a la defensa de les seues propietats i dels seus vassalls. Els nobles també establien relacions jeràrquiques entre ells i, encara que se suposava que el rei era el més important de tots, sovint hi havia nobles que manaven més que ell. • El clergat es dedicava a l’oració i l’evangelització. L’alt clergat tenia uns privilegis semblants als de la noblesa i, de fet, actuaven com a senyors. En canvi, el baix clergat, vinculat a les parròquies, s’assemblava més al poble pla. • El poble pla (és a dir, els serfs) es dedicava a servir els senyors. Dins d’aquest estament també hi havia diferències socials importants. A banda d’aquests tres estaments, la societat medieval permetia l’esclavitud. Els esclaus no tenien cap llibertat individual i eren objecte de compravenda. Eix cronològic 1100 1200 1300 1400 1126 12321238 1336 MORT DE GUILLEM DE PEITIEU NAIXEMENT DE RAMON LLULL CONQUESTA DE VALÈNCIA REGNAT DE PERE EL CERIMONIÓS 1160 FUNDACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE PARÍS LA REVOLUCIÓ DEL SEGLE XII A partir del segle xii i fins al segle xv, és a dir, durant la baixa edat mitjana, la societat experimentarà bona cosa de canvis, fins al punt que de tant en tant es parla de «la revolució del segle xii». Lentament, el sistema feudal va començar a cedir part del seu poder en benefici de la burgesia, nascuda en ciutats comercials de molts llocs d’Europa, lliures de les obligacions del vassallatge i més dinàmiques en termes econòmics. Al seu torn, els monarques van veure-hi una oportunitat per a consolidar la seua posició i afeblir els senyors feudals. En aquest context, l’Església va mantindre la seua importància, però van aparéixer nous centres culturals, com ara les primeres universitats (París, Bolonya o Oxford, per exemple). La principal llengua de cultura europea continuà sent el llatí, però les llengües romàniques (i altres, com les germàniques) van començar a ocupar més àmbits d’ús, en especial la literatura i l’administració. A poc a poc, tots aquests canvis van contribuir a la consolidació de nous estats, com ara la Corona d’Aragó, amb un sistema legal propi i uns usos culturals i lingüístics diferenciats. Finalment, la baixa edat mitjana implicarà la progressiva reducció territorial d’Al-Àndalus, fins a la conquesta del Regne de Granada per part dels Reis Catòlics a final del segle xv. Evolució territorial d'Al-Àndalus i els regnes cristians. 47
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=