Accès 1

Paraules enamorades 2 GRAMÀTICA 3 SEMÀNTICA: LA POLISÈMIA I L’HOMONÍMIA Diem que hi ha monosèmia (o univocitat), quan una paraula només té un significat i quan aquell significat només està representat per una paraula, com ara oxigen, sintagma o encefalograma. La monosèmia es dona molt en els registres especialitzats, sobretot en el llenguatge cientificotècnic (on trobem molt sovint neologismes formats a partir d’arrels gregues). Així i tot, la llengua tendeix a crear nous significats a partir de paraules ja existents. Això ho explica molt bé la lingüística cognitiva, que ha demostrat que la creativitat lèxica es basa en com la nostra psicologia estableix relacions entre conceptes. Així, per exemple, l’instrument amb el qual desplacem el cursor per la pantalla d’un ordinador es diu ratolí per analogia amb l’aspecte d’aquest animalet. La tendència general de la llengua, en conseqüència, és a crear paraules polisèmiques, és a dir, mots amb més d’un significat. En el diccionari, les paraules polisèmiques apareixen en una entrada única i cada significat, que s’anomena accepció, va numerat: ratolí 1. m. zool. Mamífer rosegador (Mus musculus), de dimensions reduïdes, cua fina i llarga, orelles grans i pelatge gris. 2. m. inform. Dispositiu extern que permet desplaçar el cursor per la pantalla d’un ordinador. 3. m. i f. col·l. Persona que es fica en tot i pertot. Encara que sovint costa una miqueta, cal diferenciar les paraules polisèmiques de les paraules homònimes, les quals provenen de paraules diferents (en llatí, per exemple) que s’han acabat escrivint o pronunciant igual. Per exemple, del llatí ducere va sorgir el verb dur (que vol dir ‘portar’), mentre que l’adjectiu dur (que vol dir ‘resistent’) ve del llatí duru. En aquest cas, dur i dur són paraules homòfones (es pronuncien igual) i homògrafes (s’escriuen igual), però hi ha paraules homògrafes que no són homòfones, com ara deu (‘número’) i deu (‘verb deure’), i hi ha paraules homòfones que no són homògrafes, com fals (‘enganyós’) i falç (‘corbella’). A diferència de les paraules polisèmiques, que tenen una sola entrada en el diccionari, cada homònim té una entrada diferent que va numerada amb un superíndex. Al seu torn, els homònims poden ser polisèmics. cap1 m. Part del cos dels animals on està el cervell. Li fa mal el cap. cap2 adj. Ningun. No té cap germà. cap3 prep. En direcció a. Vine cap ací. 1. Explica els dos fenòmens semàntics que hi ha en aquests dos acudits. –Saps què? Soc vident, i per deu euros et dic el futur. –Deu euros? D’acord. –Jo seré vident, tu seràs vident, ell serà vident... –Te’n vens a veure una serp que li han dut a Miquel? –Cobra? –No, no: gratis! 2. El verb fer és altament polisèmic; canvia’l per verbs més precisos. a) Esta terra fa bon blat. b) Fes els dos problemes. c) Fes la instància. d) L’atleta ha fet un salt. e) Fes l’habitació. f) Eixa indústria fa vidre. 3. Classifica aquests parells de paraules en la taula i fes una oració amb cadascuna. a) coma/coma b) cuota/quota c) índex/índexs d) pera/per a e) set/set f) sol/sol g) sou/sou h) vell/bell Ni homòfones ni homògrafes Homòfones i homògrafes Homòfones però no homògrafes Homògrafes però no homòfones 4. Com són els parells de paraules: polisèmiques o homònimes? Defineix-les amb la precisió que pugues (recorda que la definició ha de començar per un hiperònim) en entrades o accepcions numerades convenientment i amb indicació de la categoria (n., adj., v., etc.). a) La cova ens serví d’abric. / Posa’t l’abric. b) Té un cor molt sa. / Canta en un cor. c) La policia manté l’ordre. / Dona l’ordre d’eixir. d) Feu un pas avant. / No ho he entés pas. e) Compte amb la rampa! / Té una rampa a la cama. f) Passà en un segon. / Quedà en segon lloc. g) És un vers decasíl·lab. / Sent amor vers la família. 44

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=