A LA MILLOR... Paraules enamorades 2 GRAMÀTICA Valor abstracte lo més trist el més trist / la cosa més trista lo bé que toca que bé que toca lo modern la modernitat lo content que està com està de content lo que diu això que diu / el que diu lo més ràpid possible tan ràpid com puga lo seu les seues coses lo més prompte possible com més prompte millor lo de sempre la de sempre lo suficientment madur prou madur Modismes a lo millor potser per lo demés d’altra banda per lo tant per tant de lo contrari si no, altrament per lo menos com a mínim per lo vist pel que sembla 1. Subratlla el subjecte d’aquestes oracions, encercla el nucli i digues si és un nom comú, un nom propi, un pronom, un infinitiu o si està elidit. a) La frase és un despropòsit. b) Això ha fet crisi. c) Els poemes treballats i conceptuosos dels trobadors van suposar un reajustament del lloc de la dona en la societat. d) Beatriu o Otel·lo no representen l’amor de demà. e) Estimar ha de ser un acte lliure. f) Joan Fuster té un estil molt característic. g) Ella ens farà les classes de la setmana que ve. 2. Aquesta oració no és sintàcticament correcta. De fet, segur que et sona estranyíssima. Per què? Trobadores van viure a Occitània durant el segle xii. 3. Hi ha demostratius de tres categories (determinants, pronoms i adverbis) i de tres graus (molt prop, no tan prop i lluny). Fes-ne una taula i classifica’ls. ahí, allò, eixe, ací o aquí, açò, aquest o este, això, aquell, allí 4. Indica la categoria dels quantitatius subratllats: determinant, nom, pronom o adverbi. Si són adjectius, digues si són numerals o indefinits. a) algú narra b) molt bé c) bastant noves d) desé capítol e) qualsevol batussa f) la mitat de dades g) més veraç h) una dotzena de fets i) no passa res 5. Classifica els interrogatius i exclamatius en la taula. Qui va ser Vallseca?, Com treballaven els ajudants?, Que bonica que és, Com pencava el tal Vallseca!, Quantes cartes va produir?, Quina carta és una obra mestra?, Quin ritme de treball tan frenètic!, Des de quan l’exposen?, A què es dedicava?, Quants estris que utilitzaven!, On s’exposa la carta?, Quant es va esforçar Vallseca? Interrogatius Exclamatius Determinants Pronoms Adverbis Determinants Adverbis 6. Completa les oracions amb la paraula adequada i digues si són un determinant, un pronom o un adverbi. [que/quin] ..... veraç que era el relat! [......] ...... relat més veraç! [......] [quan/quant] ...... va tardar a escriure’l? [......] ...... va començar a escriure’l? [......] [que/què] ...... escrivia? [......] ...... bé que escrivia! [......] [tant/tan] ...... complex és recordar? [......] ...... te’n recordes? [......] [cap/gens] No tenia ...... d’interés. [......] No conté ...... mentida. [......] 7. Subratlla el subjecte d’aquestes oracions, requadra’n el nucli i digues si és determinat o indeterminat. Si és indeterminat, substitueix-lo pel pronom feble en. Exemple: Han vingut dos xics. [nucli indeterminat] → N’han vingut dos. a) Han arribat alguns cavallers. b) No calen més diners. c) Ha nascut aquella princesa. d) S’aproven les dues lleis. e) Falten els seus vassalls. f) M’agraden tres noms. g) Va passar una cosa. h) Es va morir el rei. 8. Substitueix l’article neutre per una expressió més adequada. a) Això és lo més dur. b) No sé lo que vols dir. c) Em sorprén lo bé que canta. d) Li agrada lo extravagant. e) Per lo vist, és molt bo. f) Ves lo més ràpid possible. g) A lo millor no ve. h) Vine lo més prompte possible. i) Lo que diu és veritat. j) No és lo suficientment clar. k) Per lo menos ha avisat. l) Va a lo seu. 41
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=