Paraules enamorades 2 GRAMÀTICA 1 SINTAXI: EL SUBJECTE (I) EL SINTAGMA NOMINAL El subjecte és un sintagma nominal que representa la part del món sobre la qual l’emissor vol parlar, i està format per un nucli més possibles modificadors. Generalment, el nucli és un nom (o substantiu), i en eixe cas els modificadors són necessaris. Com que els noms no representen un ésser sinó una categoria (llibre es refereix a qualsevol llibre), quan volem referir-nos a un ésser en particular i no a la categoria, necessitem restringir el nom, o siga, especificar-lo, i ho fem per mitjà dels modificadors; així, si ens volem referir a un llibre que tenim prop, direm aquest llibre. Hi ha dues classes de modificadors. Els que van davant del nom són obligatoris i s’anomenen determinants, com el en el llibre. Els que van darrere del nom són opcionals i es diuen complements del nom, com premiat en el llibre premiat o de ma germana en el llibre de ma germana. Així, quan el sn fa de subjecte, el complement no és sintàcticament necessari (El llibre m’agrada), però sí que ho és el determinant (*Llibre premiat m’agrada). El sintagma nominal Determinant (obligatori) Nucli Complement (opcional) la poesia trobadoresca El nucli no du modificadors quan és un pronom (Ell va escriure desenes de llibres), un nom propi (Joan Fuster era escriptor) o un infinitiu (Llegir assaig és un plaer). A més a més, el nucli pot ser compost quan es coordinen diverses paraules per mitjà de conjuncions (L’escriptor i el lector dialoguen per mitjà del llibre). Quan el nucli ja es coneix pel context, el podem elidir (Ø): Va nàixer a Sueca [Joan Fuster]. ELS MODIFICADORS Com acabem de veure, la funció dels modificadors és restringir l’abast semàntic del nom. Aquesta funció, l’exerceixen diferents categories: els determinants solen anar davant del substantiu, mentre que després del substantiu acostumen a aparéixer adjectius i sintagmes preposicionals. Determinants Article Demostratius Possessius Quantificadors Interrogatius Definit Indefinit Personal Neutre el, la / els, les un, una / uns, unes en, el / na, la el (*lo) aquest, aquesta (este, esta) / aqueix, aqueixa (eixe, eixa) / aquell, aquella meu, meua, teu, teua, etc. poca, molts, algun, etc. quin, quina; quant, quanta, etc. Pel que fa a la forma dels demostratius, en el valencià oral i quotidià solem dir este/esta, eixe/eixa i aquell/aquella, però en situacions molt formals (escrites però també orals), solem dir aquest/aquesta i aquell/aquella. Cada vegada més, eixe i eixa es mantenen en tots els contextos, excepte en situacions de formalitat molt elevada. Una cosa semblant passa amb l’article lo. Encara que és molt habitual en la llengua oral i quotidiana, no es recomana usar-lo en contextos formals. A banda, hi ha moltes expressions habituals (com ara prou madur) que es tendeixen a substituir per construccions amb lo (lo suficientment madur) que resulten poc naturals. En la taula següent tens unes quantes claus per a no abusar del lo en la llengua oral informal i evitar-lo en els contextos formals. Això t’ajudarà, a més a més, a recuperar i interioritzar expressions tradicionals. 40
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=