Els orígens 1 AUTOAVALUACIÓ GRAMÀTICA 6. Contesta aquestes preguntes sobre gramàtica fent oracions. a) Què és la gramàtica i quines quatre disciplines té? b) Què és la sintaxi i quines són les seues dues nocions bàsiques? c) Quines són les huit categories gramaticals i quin percentatge de paraules representen? d) Quines són les cinc funcions sintàctiques de l’oració? e) Quines categories són flexives i quines no? f) Quins són els accidents nominals i quins són els accidents verbals? g) Quines categories concorden en persona, gènere i nombre amb el nom? h) Quines set classes de fonemes hi ha? Posa’n un exemple de cada una. 7. Analitza sintàcticament aquestes tres oracions. La imaginació era lliure. / D’un colp va tallar un tros d’aquesta muntanya. / Jo la treia de la gabieta del meu cap. 8. Indica la categoria de les paraules subratllades i el seu comportament morfològic (si són flexives o si no ho són). a) el meu avi b) en sabia tantes c) temps remotíssims d) viure així e) davant de Benidorm f) la treia g) alenava i vivia h) la vil·la romana 9. Troba en el text de Matèria de Bretanya tots els termes dels camps semàntics proposats. a) Aus b) Atributs físics c) Atributs psicològics d) Accidents geogràfics 10. Amb l’ajuda d’un diccionari, escriu un sinònim de cadascuna d’aquestes paraules extretes del fragment anterior. esbaltir, indret, coltellada, destriar, a l’entorn, flaire LITERATURA 11. Explica què són les llengües romàniques i quines es parlen a la península Ibèrica. 12. Durant l’alta edat mitjana, quina llengua va desplaçar el llatí vulgar del nostre territori? I al seu torn, quina altra llengua la va substituir a partir del segle xiii? Crònica ¿Què us diré? [...] D’aquesta forma, quan encara no havia passat unmes, havien arribat allí més de cent mil homes de cavall i una enorme quantitat d’homes de peu. I el bon comte de Pallars, quan va veure concentrada tan granmultitud, va bastir una gran fortificació amb tàpies i fusta en un puig prop de la vila d’Alcoll. [...] I allí teníeu el puig de la fortificació que van anomenar el puig de Picabaralla. ¡Tots els dies es feien tan grans combats en aquell puig que no es podrien contar! I qui volia veure valentia i qualitat de senyor, en aquell lloc la podia veure. Perquè, quan el torneig anava embolicat i el rei comprenia que els cristians portaven les de perdre, ell envestia enmig de la batalla i atacava entre ells. Però no us imagineu que ni Rotlan, ni Oliver, ni Tristany, ni Llancelot, ni Galeàs, ni Perceval, ni Palamides, ni Boors, ni Estors de Mares ni el Morat de Gaunes ni cap altre pogueren fer tots els dies el que el rei Pere feia. I, darrere d’ell, tots els ricshomes, cavallers almogàvers i homes de mar que es trobaven allà. Ramon Muntaner 13. Llig el fragment de la Crònica i contesta les preguntes. a) Assenyala en el text totes les referències explícites al lector, pròpies de l’estil de Muntaner. b) Quina és la tipologia textual dominant? c) Quin és el tema del text? d) La imatge que s’ofereix del rei és heroica? Quines accions el caracteritzen? A qui el compara Muntaner? Creus que és una imatge equilibrada o exagerada? e) Esmenta les quatre cròniques en ordre cronològic. Qui són els protagonistes de la de Muntaner? f) Busca en el diccionari el significat de la paraula picabaralla i explica per què Muntaner l’empra de manera irònica per a referir-se al lloc de l’acció del fragment. 30
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=