Accès 1

Els orígens Els orígens 1 1 TEXT I DISCURS TEXT I DISCURS 1 COMENTARI DE TEXT (TEORIA) COHERÈNCIA (I): EL RESUM La cohesió, la coherència i l’adequació són les tres principals propietats de qualsevol text, escrit o oral. La coherència és la propietat textual que fa referència al significat del text tenint en compte: a) La tria del tema. b) La selecció de la informació que proporcionarem. c) L’organització de la informació per a introduir el tema i les idees secundàries. Estudiarem totes les propietats textuals al llarg del curs a partir de diferents tècniques de treball, com ara el resum. Resumir implica saber identificar la idea principal que transmet un text, com també les idees secundàries que hi apareixen. Primer cal llegir el text i entendre’l bé; en acabant, cal redactar un text nou a partir de l’anterior. Amb paraules diferents, s’ha d’expressar la mateixa idea principal i, en funció de la llargària del resum, una o més idees secundàries. Dir la mateixa cosa amb paraules distintes és una tècnica que s’anomena paràfrasi. Els passos que hem de seguir per a fer un resum són els següents: 1. Comencem amb una lectura global del text, per a identificar el tema. No ens hem de parar en paraules ni en detalls que no sabem interpretar si no ens impedeixen comprendre l’escrit en general (per exemple, encara que no estigues segur del significat de cenobi, pots intuir que es tracta d’un monestir). 2. A continuació hem d’extraure les idees més rellevants del text. Per a fer-ho, convé fer una segona lectura paràgraf per paràgraf, perquè cada paràgraf o grup de paràgrafs desenvolupa una idea independent. Podem anotar en forma d’esborrany un esquema amb les idees principals i les idees secundàries. Les redactarem amb les nostres pròpies paraules, sense copiar res. També és el moment de buscar en el diccionari les paraules que no sabem i d’aclarir la resta d’aspectes que no havíem sabut interpretar en la primera lectura. 3. Finalment, redactarem el resum, que serà un text curt basat en les oracions que hem esbossat en el pas anterior. El text de Balada de la frontera es pot sintetitzar en les idees següents: • El rei Jaume II s’enamora del paisatge de la Valldigna (línies 1 a 11). • El rei decideix fundar-hi un monestir que depén del cenobi cistercenc de Santes Creus, amb l’objectiu de convertir-lo en un dels més importants de la Corona (línies 12 a 17). • Santa Maria de la Valldigna adquireix molta influència. Per a garantir l’estabilitat, cosa que aparentment s’ha aconseguit, el rei permet a la població àrab mantindre la seua religió i costums (línies 18 a 23). El resum (d’unes 60 paraules) podria ser el següent: El rei Jaume II s’enamorà del paisatge de la Valldigna i va decidir fundar-hi un monestir cistercenc que dependria de Santes Creus. El nou monestir de Santa Maria de la Valldigna va aconseguir molta influència i, aparentment, va contribuir a l’estabilitat de la zona, on el rei permeté a la població àrab mantindre la seua religió i costums. Balada de la frontera és una novel·la que conjuga la fantasia (a l’estil de Joc de trons de George R. R. Martin o de les novel·les de John R. R. Tolkien) amb la història de la Corona d’Aragó. Va obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d’Alacant l’any 2020. Un comentari de text és un exercici de redacció que ens permet analitzar a fons un text i, per tant, comprendre’l millor, cosa que ens ajuda a l’hora d’escriure els nostres propis textos. LECTURA EN VEU ALTA La lectura en veu alta és la reproducció oral d’un escrit. Es pot fer davant d’una audiència, en directe (com ara en el teatre), o es pot registrar per a ser escoltada en diferit (com ara un audiollibre). És una activitat complexa, perquè qui llig en veu alta és emissor i receptor alhora. A més a més, hi intervenen els diferents elements de l’oralitat, alguns dels quals reprodueixen l'escriptura: a) Els fonemes, que reproduïm per mitjà de les lletres. b) Les síl·labes tòniques, que marquem amb la presència o l’absència dels signes d’accentuació. c) Les pauses, que assenyalem amb els signes de puntuació. d) L’entonació, que indiquem amb els signes d’exclamació i d’interrogació. La propietat del discurs que regula la pronunciació correcta d’aquests elements s’anomena prosòdia. Hi ha aspectes que no es veuen reflectits en l’escriptura tan clarament, de manera que hem d’interpretar-los d’acord amb el tipus de text i els efectes que volem aconseguir en l’audiència: a) L’entonació, que és la modulació dels tons de la veu (agut o greu). b) La intensitat, que és la modulació del volum de la veu (alt o baix). c) El ritme, que és la velocitat de lectura (ràpida o lenta). 1. Llig en veu alta el text «La fundació» i, a continuació, explica per escrit quina classe d’entonació, intensitat i ritme has triat en cada moment de la lectura. 2. Què significa la paraula mussitar que utilitza el narrador? Quina instrucció dona per a la lectura en veu alta? COMPRENSIÓ 1. En quin segle passa aquesta història? Com ho saps? 2. El narrador és un personatge de la història o és una veu externa? 3. En quina persona i en quin temps està escrit el fragment? Justifica-ho amb un exemple en cada cas. 4. En quines oracions es diu que el monarca s’enamora del paisatge de la Valldigna? 5. Quin és l’origen, segons el text, del topònim Valldigna? 5 10 15 20 La fundació Es conta que el rei Jaume II havia contemplat aquell paisatge que s’estenia al seu davant des d’un turó de la vall que els àrabs anomenaven d’Alfàndec, conquistada i repoblada en temps de Jaume I i tornada a pacificar després que s’alçara en armes durant la revolta d’Al-Azraq. El riu Vaca banyava un paisatge que s’estenia des de la serra de les Agulles i Bairénfins als ullals que apareixien vora Gebalcobra. Des del turó, el rei havia vist, amb ulls encisats, un territori d’alqueries separades pel riu i un senyor de pedra obrat de morter que les governava totes: el poderós castell de Marinyén. Es conta que la mirada del monarca s’havia quedat prenyada d’aquella bellesa per a sempre. Al darrere del rei, l’abat de Santes Creus o el bisbe de Tarragona –segons qui contara la història– havia mussitat al monarca: –Mireu quina vall més digna per a un cenobi, senyor. –Certament és una vall digna. El rei havia decidit que en aquelles terres de la vall d’Alfàndec i Marinyén es fundaria un cenobi de monjos cistercencs lligat al monestir de Santes Creus, després d’haver hagut de descartar que el monestir es construïra a Múrcia. Dit i fet, fins aquelles terres fèrtils del migdia del Regne de València havien baixat tretze monjos blancs fundadors. En poc de temps i amb contínues donacions del rei, havia florit un cenobi cada vegada més gran i poderós, que estava destinat a convertir-se en un dels monestirs més nobles de la Corona d’Aragó. Aquell any del Senyor de 1303, el monestir de Santa Maria de la Valldigna estenia ja els seus tentacles sagrats des de les alqueries de Simat i Benifairó fins a les portes del lloc de Barx; des dels camins de laXara i d’Alfulell fins a la Taverna i l’Ombria. El rei Jaume II no podia estarmés content amb la marxa del santuari. La vall estava pacificada i el rei conquistador, en un gest magnànim, havia donat cartes als àrabs perquè foren respectats amb tota la cura la seua llei i el seu culte. La pau i la mà de Déu havien calmat la vall i tot era oli en un cresol. O almenys això semblava. Ivan Carbonell Iglesias. Balada de la frontera. Bromera, 2020 (adaptació) Accedeix a la fitxa de l’obra. Tècniques per a millorar la lectura en veu alta. Accedeix al DNV. Com es fa un resum? Com s’escriuen els noms dels municipis valencians? 8 9 Els orígens Els orígens 1 1 GRAMÀTICA GRAMÀTICA 1 SINTAXI: LES CATEGORIES I LES FUNCIONS LA GRAMÀTICA La gramàtica és la part de la lingüística que estudia com es formen les paraules i com es relacionen entre elles per a formar oracions. La dividim en quatre disciplines: • La fonètica estudia els sons amb què s’articulen les paraules. • La morfologia estudia l’estructura interna de les paraules. • La semàntica estudia el significat de les paraules. • La sintaxi estudia les categories de paraules que existeixen i la funció que exerceixen quan es relacionen en l’oració. Totes i cadascuna de les paraules corresponen a una categoria (la qual ens diu què són) i tenen una funció determinada dins de l’oració (cosa que ens diu què fan). La paraula estudiem, per exemple, és un verb (categoria) que en l’oració fa de nucli del predicat (funció). LES CATEGORIES Les paraules es divideixen en huit categories gramaticals, com es veu en l’exemple següent: Però, sorprenentment, la literatura medieval atrau a tothom. conj. adv. art. nom adj. verb prep. pron. La major part de les paraules (el 80-85%) pertany a tres categories bàsiques, que són les úniques capaces d’incorporar paraules noves i reproduir-se; formen, per tant, un camp semàntic obert. • El nom (o substantiu) (n) representa les entitats físiques i abstractes que percebem del món. • L’adjectiu (adj) representa les característiques qualitatives i quantitatives que tenen les entitats. • El verb (v) representa canvis o permanències que experimenten les entitats en un temps determinat. El 10-15% dels mots són adverbis i constitueixen una categoria mixta, atés que la major part d’ells pot incorporar paraules noves (els que acaben en -ment, com alegrement), però uns pocs formen un camp semàntic tancat (com allí, ara o bé). • L’adverbi (adv) representa circumstàncies dels esdeveniments (lloc, temps, manera...) i també quantifica verbs (es diverteixen molt), adjectius (molt divertida) o altres adverbis (molt bé). El 3-5% de les paraules de la llengua correspon a quatre categories menors, que sempre tenen el mateix nombre de paraules i no poden reproduir-se; formen, així, camps semàntics tancats. • L’article (art) indica si el nom que precedeix és conegut (el) o no (un) o és un nom de persona (en). • El pronom (pro) equival a una construcció nominal (què equival a ‘quina cosa’). • La preposició (pre) estableix relacions de subordinació entre paraules o sintagmes (a, de, en...). • La conjunció (con) estableix relacions de coordinació (i, o, però...) i també relacions de subordinació entre oracions (que, perquè, si...). Les categories gramaticals Bàsiques (camp obert) Mixtes Menors (camp tancat) nom adjectiu verb adverbi article pronom preposició conjunció En algunes gramàtiques s’afig una categoria més, la interjecció, en la qual s’engloben paraules diverses que serveixen per a expressar reaccions (xe!, ai!, ha! ha!, etc.) i articular seqüències pròpies del discurs oral improvisat (eh, mmm, ah). LES FUNCIONS Com hem vist, les paraules es classifiquen en huit categories, cadascuna de les quals representa un concepte estàtic (que correspon, si fa no fa, a la definició que podem trobar en el diccionari). Quan les paraules es combinen, els conceptes es relacionen i creem construccions. Així, el nom crònica, unit a l’adjectiu fundacional o el nom literatura, adquireix un sentit específic, com es veu en l’oració següent: Les cròniques són textos fundacionals de la nostra literatura. Dins de cada construcció, les paraules fan una funció concret d’acord amb la seua naturalesa: • Noms, pronoms i verbs fan de nucli (n). • Determinants, adjectius i adverbis fan de modificador (m). • Preposicions i conjuncions fan de nexe (nx). Per damunt de la paraula, les construccions mínimes són els sintagmes (grups de paraules), que poden ser de cinc classes: Sintagmes Nominal (sn) Verbal (sv) Adjectival (sadj) Adverbial (sadv) Preposicional (sp) El nucli és un nom o un pronom. El nucli és un verb. El nucli és un adjectiu. El nucli és un adverbi. Una preposició subordina un nom o n sn. la mare ficà la clau plena de pols molt ràpidament en el pany De la unió dels dos sintagmes bàsics (sn + sv) naix l’oració, com ara La mare ficà la clau en el pany. El sn fa la funció de subjecte, mentre que el sv fa la funció de predicat. La diferència entre nucli i modificador i entre subjecte i predicat ens permet identificar les funcions sintàctiques en l’oració. Les funcions sintàctiques de l’oració Subjecte (sn) Predicat (sv) Nucli (nom i pronom) Modificador (art., adj.-sadj, nom-sn i sp) Nucli (verb) Modificador (adv.-sadv, adj.-sadj, nom-sn i sp) Nexe (preposició i conjunció) 1. Relaciona cada fenomen amb la disciplina que l’estudia. Raona la resposta. conjugació del verb ser • significats de la paraula crònica • la e oberta i la e tancada • el complement directe • • semàntica • sintaxi • fonètica • morfologia 2. Fes un esquema amb les huit categories (agrupa-les en bàsiques, mixtes i menors) i afig-li una paraula d’exemple extreta d’aquesta oració, que conté les huit categories. Observaren l’alqueria pròxima i aquella d’allà. 3. Digues de quina categoria són aquests mots de la mateixa família. malíssim / mal / malament / maleïes solitud / solitari / entotsola / solament mou / moviment / commogut / movible 4. Digues de quina categoria són les paraules subratllades i per què. els trobadors / els trobaven, eixa casa d’ahí / eixa és meua, ves tu dalt / està dalt de tu, tots els amics / venen tots, mira què fa / diu que venen, quant de vent / no sap quant val 5. Requadra el nucli dels sintagmes i indica la categoria i la classe de sintagma. cinc amics meus, molt més interessant, és molt bon metge, bastant diferent de la teua, francament bé, les ulleres que portaves 6. Justifica la categoria de les paraules o els sintagmes subratllats (nom, adjectiu, verb...) i la funció bàsica que fan (subjecte, predicat, nucli, modificador o nexe). Exemple: el català deriva del llatí → És un sintagma verbal perquè el nucli és un verb («deriva») i fa la funció de predicat perquè és allò que es diu sobre el català. els funcionaris escrivien, la temàtica de les cròniques reials, llatí clàssic i llatí vulgar, jo estudie literatura medieval, l'autora és una jove promesa, els orígens de la llengua 7. Digues si els sis enunciats anteriors són sintagmes o oracions i per què. Exemple: el català deriva del llatí → És una oració perquè té subjecte (el català) i predicat (deriva del llatí). 8. Combina els sintagmes següents per a formar tres oracions diferents. A continuació, analitza-les sintàcticament seguint l’exemple. Jo visitaré la casa de la meua àvia. n (pro) n (v) m (sn) s (sn) p (sv) una nuvolada / per darrere del cim / aparegué / van albirar / els pobles de la Valldigna / Elisa i Joana / recorrien amb cotxe NOM ADJ ECT IU PRE POS ICIÓ PRO NOM VER B CON JUN CIÓ DET ERM INA NT 16 17 Els orígens Els orígens 1 1 LITERATURA LITERATURA LA CORONA D’ARAGÓ Al començament, els comtats catalans, on estava forjant-se la llengua, dirigiren la seua política internacional cap a Occitània, és a dir, cap al nord. Alhora, van començar a acostar-se als seus veïns de l’oest i l’any 1137 el comte Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella d’Aragó, cosa que donà lloc a la unió dinàstica dels comtats catalans i el Regne d’Aragó: naixia així la Corona d’Aragó. L’any 1213, catalans i aragonesos van perdre la batalla de Muret, on va morir Pere el Gran, pare de Jaume I, i van veure que el seu desig d’expansió cap al nord no podria reeixir. Si no podien créixer cap al nord, podien fer-ho cap al sud. Així, el rei Jaume I va encetar una sèrie de campanyes bèl·liques i diplomàtiques per a estendre els dominis de la corona en territoris musulmans. Després de conquerir les illes Balears l’any 1229, va anar ocupant de nord a sud València, a la qual va donar una entitat pròpia dins de la Corona d’Aragó: el Regne de València, fundat el 1240. Catalans i aragonesos van repoblar el regne, els primers per la costa i els segons per l’interior, i van arraconar la llengua, la religió i la cultura àrab, que va retrocedir en benefici de la cultura, la religió i les llengües dels cristians: el català i l’aragonés (el qual va ser substituït, al cap dels segles, pel castellà). Això explica la dualitat lingüística històrica del territori valencià. Durant el temps de domini musulmà, l’àrab havia passat a ser la llengua de cultura i una part del poble havia parlat les anomenades llengües mossàrabs, és a dir, les llengües derivades del llatí parlades a Al-Àndalus. En el moment que Jaume I arribà a València, tanmateix, el mossàrab havia estat substituït definitivament per l’àrab. S’iniciava així un nou procés de substitució lingüística: l’àrab deixava de ser la llengua de cultura, un lloc que passaven a ocupar el llatí, el català i l’aragonés. Així i tot, l’àrab no va desaparéixer de terres valencianes fins al segle xvii, quan van expulsar els moriscos, descendents dels musulmans que havien mantingut la seua llengua, religió i cultura. La presència àrab ha deixat una gran empremta en el nostre lèxic, tant pel que fa als noms comuns (dacsa, sucre, albergina, albercoc, etc.) com als noms de lloc (Vinaròs, Benicull, Beneixama, Alzira, Guadalest, etc.). L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ Com acabem de veure, en el segle xiii es produeix l’expansió de la Corona d’Aragó cap a València i Mallorca. En paral·lel, la resta de regnes cristians del nord de la península Ibèrica s’expandeixen cap Les Drassanes de València, una mostra del gòtic del segle xiv i un exemple de la importància comercial de la ciutat. EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA DE LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIII I XIV La Corona d’Aragó al final del segle xiii L’expansió marítima al segle xiv Els consolats catalans a la Mediterrània als territoris d’Al-Àndalus que hi havia al sud dels seus dominis, cosa que permet l’extensió territorial d’altres llengües romàniques com el gallec, l’asturlleonés i el castellà. A poc a poc, la Corona d’Aragó es va convertir en una de les potències econòmiques i polítiques del Mediterrani i va incorporar als seus dominis les illes de Sardenya i Sicília, a més de Nàpols, a la península Itàlica. Gràcies a això, es va viure un període de creixement polític i econòmic, a més d’un gran desenvolupament cultural. Els vaixells anaven i venien dels ports de València, Palma o Barcelona per tota una complexa xarxa de rutes comercials que arribaven fins a Àfrica i Grècia. LA LLENGUA I L’ADMINISTRACIÓ La constitució del Regne de València va implicar la incorporació del català com a llengua de l’administració, com passava a Catalunya i Balears. A banda de diferents documents menors, destaquen tres textos administratius de gran importància històrica i lingüística: • El Llibre del repartiment és un conjunt de registres notarials en els quals es consigna a qui es donava cada tros de terra conquerida. • El Llibre dels Furs és l’ordenament jurídic del Regne de València, que va estar vigent fins als Decrets de Nova Planta el 1707. • El Llibre del Consolat de Mar era un text legal que regulava el comerç pel Mediterrani, que era una de les principals activitats econòmiques de la Corona d’Aragó. Aquests llibres, sobretot els de caràcter legal, demostren que a la Corona d’Aragó hi havia la voluntat de crear un model de llengua comuna per a tots els territoris que la integraven. Sobretot a partir del regnat de Pere el Cerimoniós, aquest model es va consolidar gràcies a l’activitat de la Cancelleria Reial, una institució dedicada a la redacció dels textos administratius de la Corona d’Aragó. Còdex dels Furs de València de 1329. Entrada triomfal a Nàpols d'Alfons I d'Aragó. 24 25 Els orígens Els orígens 1 1 AUTOAVALUACIÓ LITERATURA 1. Contesta aquestes preguntes fent oracions (és a dir, les respostes han de tindre un verb conjugat). a) Qui conta aquesta història, en quina persona i en quin temps? És un personatge de la història? b) En quina comarca transcorre la història? Com ho saps? Identifica tres topònims que ho justifiquen. c) Com coneix la narradora la llegenda de Rotlan? A partir de quina figura familiar? Diries que se sent a gust deixant volar la imaginació? Per què? d) Quin nom popular rep el tall en la roca que hi ha al cim del Puigcampana? Quin altre accident geogràfic explica aquesta llegenda? e) Diries que «l’embruix del passat» és una cosa positiva del tot? Per quin motiu penses que la narradora diu que se’n vol «deslligar»? Què fa per a aconseguir-ho? Quina oposició semàntica hi ha entre els sintagmes «criatura d’un somni» i «xiqueta de carn»? 2. Fes una sola oració composta a partir d’aquestes cinc oracions simples. Utilitza nexes com ara relatius, conjuncions adversatives o connectors causals. La narradora volia conéixer més llegendes. / A la narradora li costava diferenciar la realitat i la ficció. / La narradora se sentia a gust en el món de la imaginació. / La narradora no volia quedar-se tancada en el món de la imaginació. / La narradora eixia a jugar amb altres criatures. 3. Quina tipologia textual predomina en el text? Raona la resposta. 4. Identifica el tema del text i, a continuació, fes-ne un resum d’unes 50 paraules. 5. Completa l’esquema següent. variació lingüística .................... de la llengua .................... de la llengua variació ............ (varietat històrica) variació ............ (............) variació ............ (............) variació ............ (sociolecte) 1. Defineix el concepte d’edat mitjana i indica en quins dos grans períodes es divideix. 2. Quina llengua es parlava al nostre territori durant el domini romà? Quina llengua es va parlar després? Com s’anomena el primer procés? I el segon? 3. Quina llengua va substituir l’àrab? Per què? Fins a quin moment es va parlar àrab al territori valencià? 4. Què vol dir que una llengua és romànica? Quines són les llengües romàniques de la península Ibèrica? 5. Per quina zona geogràfica es va produir l’expansió de la Corona d’Aragó i en quin període? 6. Explica per què hi havia la voluntat de crear un model de llengua comuna per a la Corona d’Aragó. Quins textos ho demostren? Digues el nom de cadascun i explica amb les teues pròpies paraules en què consisteixen. 7. Torna a llegir el fragment de Balada de la frontera i relaciona’l amb el context històric que acabes d’estudiar. 8. Elabora un mapa conceptual sobre les cròniques. Hi hauràs d’indicar la cronologia, l’autoria, la temàtica principal i els elements comuns als quatre llibres. 9. Llig el fragment següent de la Crònica de Bernat Desclot. Relaciona’l amb l’expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani i la intencionalitat política de les cròniques. Pense que no hi ha cap galera ni cap altre vaixell que gose anar per la mar si no és sota el guiatge del rei d’Aragó. No només cap galera ni embarcació, sinó que no crec que cap peix gose alçar-se sobre la mar si no porta un escut amb el senyal del rei d’Aragó en la cua per a mostrar el seu guiatge. I com que la imaginació era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i la feia volar com si fos un verderol o un gafarró o un paixarell, i a un dels indrets on més li agrada d’anar era vers les muntanyes, l’Aitana i el Puigcampana. […] En temps remotíssims [hi havia passat] un guerrer alt com un pi i valent com un sant Jordi que s’anomenava Rotlan. […] Creuant valls i rius i serralades aplegà al Puigcampana, i furiós, pegant coltellades i bramant, d’un colp va tallar un tros d’aquesta muntanya que caigué en la mar davant mateix de Benidorm, i en comptes d’afonar-se es va quedar surant com una illa. I des d’aquell punt i hora el tall de Puigcampana es diu «la coltellada de Rotlan». A mi m’hagués agradat molt conèixer el guerrer Rotlan, i li demanava al meu avi que em contàs més històries d’aquelles, però com que en sabia tantes jo m’embolicava i no podia destriar els fets reals dels fantàstics. Tanmateix m’estimava viure així, perquè era com si m’hagués esbaltit però sabent que estava ben desperta, i si a voltes em semblava escoltar les cavalcades d’uns cavallers que diu que vivien a l’entorn d’una taula rodona, prenia uns granets de matafaluga i en mastegar-los i sentir-me la boca plena de la seua flaire m’adonava de l’embruix del passat, i per deslligar-me’l encara més, i saber de bon de veres que jo no era una criatura d’un somni sinó una xiqueta de carn que alenava i vivia al món, me n’anava corrent on eren els altres xiquets a barallar-me o a jugar amb ells. Carmelina Sánchez-Cutillas. Matèria de Bretanya. Tres i Quatre, 2020 (1a edició: 1976) TEXT I DISCURS El Puigcampana, muntanya llegendària situada a la Marina Baixa. 10. Llig atentament el capítol 124 de la Crònica de Ramon Muntaner i respon les preguntes següents: a) Quin és el tema del capítol? b) Fes un resum d’unes 10 línies en què sintetitzes els fets que narra Ramon Muntaner. c) Com justifica Muntaner que els fets que conta són veritat? Demostra-ho amb una citació directa del fragment. d) De quin rei parla Muntaner? Qui era l’infant n’Alfons? Per què sap que van quedar satisfets per la història? e) En el text hi ha una referència a Déu. Què penses que significa? f) Busca en el text un sinònim de les paraules següents: espavilada, túnica, cinturó, aventura, ràbia. g) Quina tipologia textual domina en el text? Raona la resposta i subratlla alguns fragments que ho demostren. Quines altres tipologies hi trobem? Subratlla-ho en el text amb un color diferent. h) Assenyala en el text totes les apel·lacions al lector que hi trobes. Quina es repeteix més vegades? Quantes? i) Qui és el narrador en aquest text? Copia tres formes verbals en primera persona que li corresponguen. j) Subratlla en el text el fragment que correspon a aquest exemple de la versió original de la Crònica: «En Peralada havia una fembra que jo coneguí e viu, la qual havia nom Mercadera, per ço con ella tenia obrador de mercaderia». k) Raona a quina classe de variació lingüística correspon l’exemple anterior. Ramon Muntaner. 28 29 ESTRUCTURA DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES «Text i discurs»: treball pautat del comentari de text i les tipologies textuals. «Gramàtica»: continguts gramaticals i sociolingüístics tractats amb senzillesa i rigor. «Literatura»: obres de tot l’àmbit lingüístic i de tots els gèneres, i contextualització històrica i literària. «Autoavaluació»: pràctiques per a comprovar el grau d’assoliment de les competències específiques. 3

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=