Els orígens 1 AUTOAVALUACIÓ 1. Contesta aquestes preguntes fent oracions (és a dir, les respostes han de tindre un verb conjugat). a) Qui conta aquesta història, en quina persona i en quin temps? És un personatge de la història? b) En quina comarca transcorre la història? Com ho saps? Identifica tres topònims que ho justifiquen. c) Com coneix la narradora la llegenda de Rotlan? A partir de quina figura familiar? Diries que se sent a gust deixant volar la imaginació? Per què? d) Quin nom popular rep el tall en la roca que hi ha al cim del Puigcampana? Quin altre accident geogràfic explica aquesta llegenda? e) Diries que «l’embruix del passat» és una cosa positiva del tot? Per quin motiu penses que la narradora diu que se’n vol «deslligar»? Què fa per a aconseguir-ho? Quina oposició semàntica hi ha entre els sintagmes «criatura d’un somni» i «xiqueta de carn»? 2. Fes una sola oració composta a partir d’aquestes cinc oracions simples. Utilitza nexes com ara relatius, conjuncions adversatives o connectors causals. La narradora volia conéixer més llegendes. / A la narradora li costava diferenciar la realitat i la ficció. / La narradora se sentia a gust en el món de la imaginació. / La narradora no volia quedar-se tancada en el món de la imaginació. / La narradora eixia a jugar amb altres criatures. 3. Quina tipologia textual predomina en el text? Raona la resposta. 4. Identifica el tema del text i, a continuació, fes-ne un resum d’unes 50 paraules. 5. Completa l’esquema següent. variació lingüística .................... de la llengua .................... de la llengua variació ............ (varietat històrica) variació ............ (............) variació ............ (............) variació ............ (sociolecte) I com que la imaginació era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i la feia volar com si fos un verderol o un gafarró o un paixarell, i a un dels indrets on més li agrada d’anar era vers les muntanyes, l’Aitana i el Puigcampana. […] En temps remotíssims [hi havia passat] un guerrer alt com un pi i valent com un sant Jordi que s’anomenava Rotlan. […] Creuant valls i rius i serralades aplegà al Puigcampana, i furiós, pegant coltellades i bramant, d’un colp va tallar un tros d’aquesta muntanya que caigué en la mar davant mateix de Benidorm, i en comptes d’afonar-se es va quedar surant com una illa. I des d’aquell punt i hora el tall de Puigcampana es diu «la coltellada de Rotlan». A mi m’hagués agradat molt conèixer el guerrer Rotlan, i li demanava al meu avi que em contàs més històries d’aquelles, però com que en sabia tantes jo m’embolicava i no podia destriar els fets reals dels fantàstics. Tanmateixm’estimava viure així, perquè era com si m’hagués esbaltit però sabent que estava ben desperta, i si a voltes em semblava escoltar les cavalcades d’uns cavallers que diu que vivien a l’entorn d’una taula rodona, prenia uns granets de matafaluga i en mastegar-los i sentir-me la boca plena de la seua flaire m’adonava de l’embruix del passat, i per deslligar-me’l encara més, i saber de bon de veres que jo no era una criatura d’un somni sinó una xiqueta de carn que alenava i vivia al món, me n’anava corrent on eren els altres xiquets a barallar-me o a jugar amb ells. Carmelina Sánchez-Cutillas. Matèria de Bretanya. Tres i Quatre, 2020 (1a edició: 1976) TEXT I DISCURS El Puigcampana, muntanya llegendària situada a la Marina Baixa. 29
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=