Accès 1

Els orígens 1 LITERATURA L’OBRA DELS CRONISTES La Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336) narra un llarg període de la història de la Corona d’Aragó a partir del seu coneixement directe dels monarques i dels fets que relata, ja que va ser soldat i funcionari reial. Destaca per la seua qualitat literària, com també per l’apassionament amb què explica i interpreta els fets, amb moltes apel·lacions al lector per a cridar la seua atenció («Què us diré?»). Encara que els reis són presentats de manera èpica, el gran heroi de la crònica és Roger de Flor, el cap dels almogàvers, un exèrcit al qual va pertànyer el mateix Muntaner i que va prendre part en la lluita dels cristians contra els turcs. Alguns passatges de la Crònica de Muntaner podrien haver influït directament en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. La crònica de Bernat Desclot (segle xiii), també anomenada Llibre del rei en Pere, és la més antiga al costat de la de Jaume I i no se sap ben bé qui en va ser l’autor, encara que podria ser un funcionari reial. Té un fort component èpic, derivat en part de l’adaptació de les cançons de gesta. Està dedicada a glossar dues figures: el rei Pere el Gran, que va conquerir Sicília, i l’almirall Roger de Lloria, un dels principals militars del segle xiii. 3 TEXTOS LITERARIS: RAMON MUNTANER NaMercadera (capítol 124 de la Crònica de RamonMuntaner) He de contar-vos un fet extraordinari que va ocórrer de veritat a fi que tots vosaltres vegeu que és autèntic. A Peralada hi havia una dona que jo vaig conéixer i vaig veure. S’anomenava Mercadera perquè tenia una botiga de mercaderia. Era una donamolt llesta, alta i corpulenta. Un dia, mentre la host francesa es trobava davant Peralada, ella va eixir de la vila. Se’n va anar al seu hort a collir cols. Es va vestir una gonella d’home i agafà una llança. També es va posar a la corretja una espasa, i un escut al braç. I se’n va anar a l’hort. Quan es va trobar a l’hort va sentir campanetes. Es va sorprendre. De seguida parà de collir cols i se’n va anar cap aquella banda per veure de què anava la cosa. Va mirar i va veure que, en el sequió que hi havia entre el seu hort i un del costat, un cavaller francés amb el seu cavall armat amb el pitral de campanelles, anava d’ací a allà sense saber per on eixir-se’n. I, ella que se’l veu, es va col·locar en un pas obligat i li amollà tal colp de llança per les faldes de la cuixa que li la va travessar tota. També li travessà la sella i es va clavar en el cavall. Acabat açò, el cavall es va sentir ferit i es va alçar de davant i de darrere. De tal manera que el cavaller haguera caigut de no anar lligat amb una cadena a la sella. Què us diré? Ella es va tirar mà a l’espasa. Se’n va anar a un altre eixidor i anà a ferir el cavall per la testera. El cavall es va quedar atarantat. Què us diré? Ella va agarrar el cavall per les regnes i va cridar: –Cavaller, sou mort si no us rendiu! El cavaller es va veuremort. Agafà el bordó o espasa d’estoc, el va tirar a terra i es va rendir. Ella replegà el bordó, li extragué la llança de la cuixa i, d’aquestamanera, el va conduir dins Peralada. D’aquesta peripècia es van quedar molt contents i satisfets el senyor rei i l’infant n’Alfons. De tal manera que li van fer contar moltes vegades com s’havia fet amb el cavaller. Què us diré? El cavall i les armes van ser per a ella. El cavaller va ser rescatat per dos-cents florins d’or que ella es va endur. D’aquest cas podeu deduir si la ira de Déu anava en contra d’ells. Ramon Muntaner. Crònica Bernat Desclot. Antoni Cabra. L’heroïna de Peralada (1864). Museu del Prado. 27

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=