Els orígens 1 GRAMÀTICA 4 FONÈTICA I ORTOGRAFIA: ELS FONEMES I LES LLETRES La fonètica és la part de la gramàtica que estudia els fonemes, que són els sons lingüístics amb què materialitzem les paraules, mentre que l’ortografia és la part de la gramàtica que estudia les lletres, que són les representacions per escrit dels fonemes. Les dues disciplines estan interrelacionades i tenen un vessant normatiu, ja que regulen la pronúncia i l’escriptura correctes de les paraules en el registre estàndard. Per això, la normativa fonètica rep el nom d’ortologia o estàndard oral. En català disposem de 30 fonemes, que classifiquem en 7 grups segons la manera d’articular-los i reproduïm gràficament entre claudàtors d’acord amb l’alfabet fonètic internacional (AFI). • Les vocals, les articulem fent eixir l’aire de la boca sense frenar-lo amb la llengua, els llavis o les dents, i n’hi ha set: tres d’obertes i quatre de tancades. Vocals obertes Vocals tancades [a] mar [E] cel [O] foc [e] vent [o] pols [i] nit [u] llum • Les consonants, les articulem frenant l’aire amb la llengua, els llavis o les dents; n’hi ha de sis classes. Per a articular les laterals, tapem la boca amb la llengua i fem passar l’aire pels laterals; per a les ròtiques, fem bategar o vibrar la llengua a la part de dalt de la boca; i per a les nasals, fem sortir tot l’aire o gran part pel nas. Laterals Ròtiques Nasals [l] català [¥] llatí [\] imperi [r] romà [m] Jaume [n] regne [ˆ] any Les oclusives, les articulem frenant el pas de l’aire i deixant-lo eixir de colp. Oclusives [p] poeta [b] trobar [t] llaüt [d] dansa [k] cançó [g] joglar Les fricatives, les articulem fent fregar l’aire per la boca, per això es poden allargar; en canvi, les africades combinen un moment oclusiu seguit d’un moment fricatiu, per això no es poden allargar. Fricatives Africades [f] febrer [s] dilluns [S] seixanta [ts] dimarts [tS] maig [v] novembre [z] quinze [J] dijous [dz] dotze [dJ] juny Per a representar eixos fonemes per escrit, disposem de 26 lletres, les quals compartim amb les altres llengües romàniques, atés que el nostre alfabet (el conjunt ordenat de lletres de la llengua) deriva de l’alfabet llatí. A més, el nostre alfabet té una lletra modificada (la ç) i 18 lletres compostes, de les quals 11 són dígrafs (dues lletres que representen un fonema) i 7 són geminades. 26 lletres (+ una de modificada) a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y i z (+ç) 18 lletres compostes 11 dígrafs gu, ig, ll, ny, qu, rr, ss, tg, tj, tx i tz 7 geminades mm, nn, tm, tn, tl, tll i l·l L’actuació més lògica i desitjable és que entre un fonema i una lletra hi haja univocitat, és a dir, que representem un fonema per mitjà d’una lletra, com ara la a en carta, o la p en apartar. Tanmateix, per causa d’evolucions diverses, en la major part dels casos es trenca la univocitat i sorgeixen irregularitats. 21
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=