Els orígens 1 GRAMÀTICA 2 MORFOLOGIA: ELS ACCIDENTS GRAMATICALS La morfologia és la part de la gramàtica que estudia la forma de les paraules. Només hi ha cinc categories que tenen la facultat de sofrir modificacions formals, anomenades flexió, per això es diuen categories flexives; les altres tres no poden sofrir cap variació, per això són categories no flexives. Categories flexives Categories no flexives nom pronom article adjectiu verb adverbi preposició conjunció La forma de les paraules varia per causa dels accidents gramaticals, que són les informacions no semàntiques que porten incorporades les paraules flexives. En les llengües romàniques es manifesten set accidents, que afecten tant el nucli del predicat (el verb) com el nucli del subjecte (el nom i el pronom) més els seus modificadors (l’article i l’adjectiu). Accidents gramaticals Verbals temps aspecte mode persona nombre Nominals gènere cas Distingim, així, la flexió verbal (o conjugació) i la flexió nominal (o declinació), que es manifesten per mitjà de desinències (o morfemes flexius), com -aven del verb cantaven i -es del nom gosses, les quals es diferencien dels sufixos (o morfemes derivatius) perquè no creen paraules noves: gos i gossa són la mateixa paraula, però flexionada, mentre que gosset i gossera són dues paraules diferents. En la flexió nominal, a pesar que noms, pronoms i adjectius són flexius, presenten graus diferents de variabilitat. Poden ser: • variables (varien en gènere i nombre), com lleó, el i blau; • semivariables (varien en nombre) com got, jo i fàcil; • o invariables (no varien), com llapis, ho i tres. La dependència sintàctica dels constituents de l’oració dona lloc a la concordança, que és el fenomen pel qual les paraules dependents (o subordinades) segueixen la mateixa flexió que la paraula de què depenen. Com que l’article i l’adjectiu depenen del nom, concordaran en gènere i nombre amb aquest. una escriptora contemporània (femení singular) unes escriptores contemporànies (femení plural) Al seu torn, ja en el predicat, el verb concorda en persona i nombre amb el nucli del subjecte. Destaca una escriptora contemporània (3a persona singular) Destaquen unes escriptores medievals (3a persona plural) És especial la forma i la categoria dels quantitatius molt, poc, tant, quant, bastant, tot i mig. Quan són adjectius, determinen noms i són variables (molta diversió); quan són adverbis, són invariables i complementen verbs (es diverteixen molt), adjectius (molt divertida) o altres adverbis (molt bé); i quan són pronoms, són variables si substitueixen persones (molts s’han divertit) i invariables si no (fa molt per tu). Mira l’entrevista a Carlota Gurt. 18
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=