Els orígens 1 GRAMÀTICA Dins de cada construcció, les paraules fan una funció concreta d’acord amb la seua naturalesa: • Noms, pronoms i verbs fan de nucli (n). • Determinants, adjectius i adverbis fan de modificador (m). • Preposicions i conjuncions fan de nexe (nx). Per damunt de la paraula, les construccions mínimes són els sintagmes (grups de paraules), que poden ser de cinc classes: Sintagmes Nominal (sn) Verbal (sv) Adjectival (sadj) Adverbial (sadv) Preposicional (sp) El nucli és un nom o un pronom. El nucli és un verb. El nucli és un adjectiu. El nucli és un adverbi. Una preposició subordina un nom o un sn. la mare ficà la clau plena de pols molt ràpidament en el pany De la unió dels dos sintagmes bàsics (sn + sv) naix l’oració, com ara La mare ficà la clau en el pany. El sn fa la funció de subjecte, mentre que el sv fa la funció de predicat. La diferència entre nucli i modificador i entre subjecte i predicat ens permet identificar les funcions sintàctiques en l’oració. Les funcions sintàctiques de l’oració Subjecte (sn) Predicat (sv) Nucli (nom i pronom) Modificador (art., adj.-sadj, nom-sn i sp) Nucli (verb) Modificador (adv.-sadv, adj.-sadj, nom-sn i sp) Nexe (preposició i conjunció) 1. Relaciona cada fenomen amb la disciplina que l’estudia. Raona la resposta. conjugació del verb ser • significats de la paraula crònica • la e oberta i la e tancada • el complement directe • • semàntica • sintaxi • fonètica • morfologia 2. Fes un esquema amb les huit categories (agrupa-les en bàsiques, mixtes i menors) i afig-li una paraula d’exemple extreta d’aquesta oració, que conté les huit categories. Observaren l’alqueria pròxima i aquella d’allà. 3. Digues de quina categoria són aquests mots de la mateixa família. malíssim / mal / malament / maleïes solitud / solitari / entotsola / solament mou / moviment / commogut / movible 4. Digues de quina categoria són les paraules subratllades i per què. els trobadors / els trobaven, eixa casa d’ahí / eixa és meua, ves tu dalt / està dalt de tu, tots els amics / venen tots, mira què fa / diu que venen, quant de vent / no sap quant val 5. Requadra el nucli dels sintagmes i indica la categoria i la classe de sintagma. cinc amics meus, molt més interessant, és molt bon metge, bastant diferent de la teua, francament bé, les ulleres que portaves 6. Justifica la categoria de les paraules o els sintagmes subratllats (nom, adjectiu, verb...) i la funció bàsica que fan (subjecte, predicat, nucli, modificador o nexe). Exemple: el català deriva del llatí → És un sintagma verbal perquè el nucli és un verb («deriva») i fa la funció de predicat perquè és allò que es diu sobre el català. els funcionaris escrivien, la temàtica de les cròniques reials, llatí clàssic i llatí vulgar, jo estudie literatura medieval, l'autora és una jove promesa, els orígens de la llengua 7. Digues si els sis enunciats anteriors són sintagmes o oracions i per què. Exemple: el català deriva del llatí → És una oració perquè té subjecte (el català) i predicat (deriva del llatí). 8. Combina els sintagmes següents per a formar tres oracions diferents. A continuació, analitza-les sintàcticament seguint l’exemple. Jo visitaré la casa de la meua àvia. n (pro) n (v) m (sn) s (sn) p (sv) una nuvolada / per darrere del cim / aparegué / van albirar / els pobles de la Valldigna / Elisa i Joana / recorrien amb cotxe NOM ADJ ECT IU PRE POS ICIÓ PRO NOM VER B CON JUN CIÓ DET ERM INA NT 17
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=