Els orígens 1 TEXT I DISCURS 4. Fixa’t en les paraules en negreta i digues quina classe de variació trobem en cadascun dels fragments següents, extrets d’una novel·la actual. a) A ca nostra em varen educar bé. Però clar, després hi havia aquesta gent, que per diferents motius eren al·lots que eren un poc... Bé, m’estim més no parlar-ne perquè diré coses que no s’haurien de dir. Segurament, si no hagués estat per això, a mi m’hauria agradat, anar a escola. Potser fins i tot hauria acabat estudiant una carrera o qualque cosa així, imaginau-vos. Duia molt bones notes, no us cregueu que no. Almenys fins que vaig tenir devers dotze anys. b) Quan teníem devers onze o dotze anys els amics varen començar a sortir a fer voltes i tot això, sobretot els dissabtes. Solíem anar a jugar al flipper a un saló recreatiu que hi havia. A mesura que va anar passant el temps, les sessions de flipper els varen començar a parèixer avorrides, així que ens dedicàvem a fer putades a tota aquella persona, animal o cosa que es creuava per davant nosaltres. En aquell temps no teníem les teles d’ara, ni mòbils, ni ordinadors, eh. Ens havíem d’entretenir de qualque manera, joder. Aina Fullana Llull. Els dies bons. Bromera, 2021 El substrat material de l’herència és comú a tots els organismes: l’àcid desoxiribonucleic o DNA, amb l’excepció d’alguns virus que utilitzen l’àcid ribonucleic o RNA com a material hereditari. A més de transmetre la informació hereditària, el DNA actua també com la primera unitat en la cadena funcional encarregada de donar sentit, d’executar, el missatge contingut als gens. Per fer-ho, les cèl·lules transfereixen, en primer lloc, la informació continguda en el DNA a una molècula intermèdia, l’àcid ribonucleic, o RNA, missatger, per tal d’aconseguir que el missatge, codificat en triplets de nucleòtids, siga traduït en seqüències dels 20 aminoàcids diferents que conformen totes les proteïnes. Fernando González Candelas. L’evolució, de Darwin al genoma Bromera-PUV, 2009 5. El fragment següent pertany a un llibre de ciència. Tenint en compte això, explica com s’hi manifesta la variació diafàsica i posa tres exemples que ho demostren. 6. Escolta la cançó «Camals mullats», del grup de Pego La Gossa Sorda, i explica l’afirmació següent indicant els minuts exactes en què es produeix la variació: «En la cançó “Camals mullats” la variació geogràfica s’expressa de dues maneres: en primer lloc, perquè s’usa el verb estimar en tres dialectes diferents; en segon lloc, perquè intervenen cantants que parlen en dos dialectes diferents». Parlem amb l’autora. «Camals mullats», de La Gossa Sorda. 15
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=