Els orígens 1 TEXT I DISCURS 3 SOCIOLINGÜÍSTICA: LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA Les llengües no es parlen mai de la mateixa manera i sempre estan immerses en un procés de canvi. Per això, tant l’estructura formal dels idiomes com l’ús que en fan les persones (tant els individus com les col·lectivitats) és divers i variable. La lingüística és la disciplina científica que s’ocupa de l’estructura formal de la llengua, és a dir, de les seues característiques gramaticals. Al seu torn, la sociolingüística és la disciplina científica que estudia els usos lingüístics en relació amb les característiques de la societat en què es produeixen. VARIACIÓ I VARIETATS Si ens fixem en l’estructura de la llengua, podem distingir entre la variació diacrònica (canvis segons l’època històrica) i la variació diatòpica (canvis segons el lloc on es parla). Així, no parlem igual ara que fa tres-cents anys, de la mateixa manera que hi ha diferències entre el parlar del Comtat i el parlar dels Ports, per exemple. Aquestes classes de variació són objecte d’estudi de la lingüística. Si ens fixem en l’ús de la llengua, podem distingir entre la variació diastràtica (canvis en funció de la classe social a què es pertany) i la variació diafàsica (canvis en funció del context en què es troba el parlant en un moment determinat). Així, no parla igual una persona que procedeix d’un barri desafavorit que una persona que s’ha criat en una zona residencial i acomodada. De la mateixa manera, una arquitecta parla de manera especialitzada amb els seus col·legues quan es troben en una reunió tècnica, mentre que parla de forma més planera quan explica a una clienta la reforma d’un pis. Aquesta classe de variacions les estudia la sociolingüística. Diferenciem entre variació (els fenòmens que provoquen la diversitat lingüística, és a dir, la causa) i varietats (les maneres de parlar la llengua en funció d’aquests fenòmens, és a dir, la conseqüència). Per això, a partir de les quatre classes de variació, podem diferenciar quatre varietats lingüístiques: Variació Varietat Diacrònica Varietat històrica Diatòpica Dialecte Diastràtica Sociolecte Diafàsica Registre Partint-se l’estol del camp del virtuós Tirant per a anar a la insigne ciutat de Contestinoble, lo vent e lo temps los fon tan favorable que en lo mateix dia, dues hores ans que Febo hagués complit son viatge, fon atés davant la ciutat benaventurada. E faent grandíssima alegria, segons s’acostuma e solen fer los qui ab triümfant victòria donen socors als que sónposats en grandíssima necessitat, llançant bombardes e sonant trompetes e anafils, ab multiplicades veus saludaren la insigne ciutat. Joanot Martorell. Tirant lo Blanc (adaptació) 1. Explica amb les teues paraules la diferència entre la lingüística i la sociolingüística. Tin en compte les classes de variació que estudien. 2. Per què diem que tant l’estructura formal dels idiomes com l’ús que en fan les persones és divers i variable? Posa exemples extrets de la teua realitat quotidiana o d’un programa de la radiotelevisió valenciana. 3. Fixa’t en les paraules en negreta i explica la classe de variació que hi ha en aquest text. © Manuel Boix Mira aquest Genially sobre la variació lingüística. Fes una ullada al llibre. 14
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=