1 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS D’ACCÉS 1 • Estructura clara i repetida en totes les seqüències didàctiques (Text i discurs, Gramàtica i Literatura). • Enfocament pràctic i comunicatiu, que combina exposicions teòriques clares (amb bona cosa d’exemples i definicions precises) i activitats concretes ben pautades. • Assumpció de la realitat valenciana (cultural, lingüística, social, etc.) com a punt de partida. • Èmfasi en l’anàlisi i la producció de textos. • Senzillesa i rigor en el tractament dels continguts gramaticals i sociolingüístics, sempre amb un gran respecte per la diversitat cultural i amb la voluntat d’afavorir actituds lingüístiques constructives. • Comentaris de text guiats en totes les seqüències didàctiques, amb activitats concretes que avancen els models d’examen de les PAU. • Gran diversitat de textos (tipologies textuals i gèneres discursius). • Atenció especial a l’autoria femenina en l’actualitat i en la tradició literària. • Interés pels grans temes del nostre temps, especialment aquells més pròxims a la sensibilitat de l’alumnat (feminisme, pacifisme, ODS, vocacions científiques, etc.). • Estudi sistemàtic de la literatura, amb contextualitzacions històriques, relacions amb altres tradicions, eixos cronològics i una tria de textos representativa i accessible. • Representació d’obres literàries de tot l’àmbit lingüístic i de tots els gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre i assaig). • Atenció especial a la lectura en veu alta, l’argumentació i el debat i la comunicació en xarxes socials. PRESENTACIÓ Accés és el nou projecte de Bromera per al Batxillerat. Arreplega els objectius i les orientacions de l’ordenament educatiu actual i incorpora les tendències educatives més avançades. Al mateix temps, gràcies a l’experiència de l’equip editorial i l’assessorament de professorat en actiu, Accés és un llibre respectuós amb les estratègies pedagògiques que millor funcionen i, així, es reconeix hereu de la llarga tradició de pedagogia activa que subratlla el protagonisme de l’alumnat i la seua capacitat d’elaborar i construir el coneixement. Per això, Accés és un projecte pensat des de les aules per a les aules. Parteix de la realitat pròxima a l’alumnat, en clau inequívocament valenciana, introdueix els sabers bàsics i les activitats de manera gradual i té molt present l’horitzó de les proves d’accés a la universitat. Accés és un llibre pràctic i complet, que fomenta un enfocament comunicatiu en la formació lingüística de l’alumnat i que consolida la seua formació literària i cultural. De manera senzilla i entenedora, però al mateix temps rigorosa i detallada, Accés trasllada al Batxillerat el coneixement generat en l’àmbit de les ciències humanes i socials, i afavoreix l’adquisició de tècniques d’estudi i de treball que prepararan el posterior desenvolupament acadèmic de l’alumnat. En definitiva, com suggereix el títol, Accés és una eina excel·lent per a superar les PAU i encarar amb maduresa i bones perspectives la vida laboral i universitària. En Accés hi ha una gran diversitat de textos, representatius des del punt de vista de les tipologies textuals i els gèneres discursius, útils per al comentari i l’anàlisi, i també per a la consolidació dels hàbits de lectura i escriptura. Es tracta d’un llibre obert a les innovacions tecnològiques, els formats de comunicació audiovisual i les xarxes socials. A més a més, és un llibre radicalment actual, sensible als grans debats del nostre temps, com es veu en la gran quantitat de textos d’autoria femenina, la reflexió sobre les actituds lingüístiques, l’estímul de les vocacions científiques, el valor de la solidaritat i la cooperació i la resposta a l’emergència climàtica per mitjà dels objectius de desenvolupament sostenible. Per totes aquestes raons, a més de ser un llibre pràctic, Accés és un llibre reflexiu, que contribueix a la formació de la personalitat i al desenvolupament de l’esperit crític, necessaris per a fer el pas a l’edat adulta, bé en l’àmbit professional o en l’universitari. 2
Els orígens Els orígens 1 1 TEXT I DISCURS TEXT I DISCURS 1 COMENTARI DE TEXT (TEORIA) COHERÈNCIA (I): EL RESUM La cohesió, la coherència i l’adequació són les tres principals propietats de qualsevol text, escrit o oral. La coherència és la propietat textual que fa referència al significat del text tenint en compte: a) La tria del tema. b) La selecció de la informació que proporcionarem. c) L’organització de la informació per a introduir el tema i les idees secundàries. Estudiarem totes les propietats textuals al llarg del curs a partir de diferents tècniques de treball, com ara el resum. Resumir implica saber identificar la idea principal que transmet un text, com també les idees secundàries que hi apareixen. Primer cal llegir el text i entendre’l bé; en acabant, cal redactar un text nou a partir de l’anterior. Amb paraules diferents, s’ha d’expressar la mateixa idea principal i, en funció de la llargària del resum, una o més idees secundàries. Dir la mateixa cosa amb paraules distintes és una tècnica que s’anomena paràfrasi. Els passos que hem de seguir per a fer un resum són els següents: 1. Comencem amb una lectura global del text, per a identificar el tema. No ens hem de parar en paraules ni en detalls que no sabem interpretar si no ens impedeixen comprendre l’escrit en general (per exemple, encara que no estigues segur del significat de cenobi, pots intuir que es tracta d’un monestir). 2. A continuació hem d’extraure les idees més rellevants del text. Per a fer-ho, convé fer una segona lectura paràgraf per paràgraf, perquè cada paràgraf o grup de paràgrafs desenvolupa una idea independent. Podem anotar en forma d’esborrany un esquema amb les idees principals i les idees secundàries. Les redactarem amb les nostres pròpies paraules, sense copiar res. També és el moment de buscar en el diccionari les paraules que no sabem i d’aclarir la resta d’aspectes que no havíem sabut interpretar en la primera lectura. 3. Finalment, redactarem el resum, que serà un text curt basat en les oracions que hem esbossat en el pas anterior. El text de Balada de la frontera es pot sintetitzar en les idees següents: • El rei Jaume II s’enamora del paisatge de la Valldigna (línies 1 a 11). • El rei decideix fundar-hi un monestir que depén del cenobi cistercenc de Santes Creus, amb l’objectiu de convertir-lo en un dels més importants de la Corona (línies 12 a 17). • Santa Maria de la Valldigna adquireix molta influència. Per a garantir l’estabilitat, cosa que aparentment s’ha aconseguit, el rei permet a la població àrab mantindre la seua religió i costums (línies 18 a 23). El resum (d’unes 60 paraules) podria ser el següent: El rei Jaume II s’enamorà del paisatge de la Valldigna i va decidir fundar-hi un monestir cistercenc que dependria de Santes Creus. El nou monestir de Santa Maria de la Valldigna va aconseguir molta influència i, aparentment, va contribuir a l’estabilitat de la zona, on el rei permeté a la població àrab mantindre la seua religió i costums. Balada de la frontera és una novel·la que conjuga la fantasia (a l’estil de Joc de trons de George R. R. Martin o de les novel·les de John R. R. Tolkien) amb la història de la Corona d’Aragó. Va obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d’Alacant l’any 2020. Un comentari de text és un exercici de redacció que ens permet analitzar a fons un text i, per tant, comprendre’l millor, cosa que ens ajuda a l’hora d’escriure els nostres propis textos. LECTURA EN VEU ALTA La lectura en veu alta és la reproducció oral d’un escrit. Es pot fer davant d’una audiència, en directe (com ara en el teatre), o es pot registrar per a ser escoltada en diferit (com ara un audiollibre). És una activitat complexa, perquè qui llig en veu alta és emissor i receptor alhora. A més a més, hi intervenen els diferents elements de l’oralitat, alguns dels quals reprodueixen l'escriptura: a) Els fonemes, que reproduïm per mitjà de les lletres. b) Les síl·labes tòniques, que marquem amb la presència o l’absència dels signes d’accentuació. c) Les pauses, que assenyalem amb els signes de puntuació. d) L’entonació, que indiquem amb els signes d’exclamació i d’interrogació. La propietat del discurs que regula la pronunciació correcta d’aquests elements s’anomena prosòdia. Hi ha aspectes que no es veuen reflectits en l’escriptura tan clarament, de manera que hem d’interpretar-los d’acord amb el tipus de text i els efectes que volem aconseguir en l’audiència: a) L’entonació, que és la modulació dels tons de la veu (agut o greu). b) La intensitat, que és la modulació del volum de la veu (alt o baix). c) El ritme, que és la velocitat de lectura (ràpida o lenta). 1. Llig en veu alta el text «La fundació» i, a continuació, explica per escrit quina classe d’entonació, intensitat i ritme has triat en cada moment de la lectura. 2. Què significa la paraula mussitar que utilitza el narrador? Quina instrucció dona per a la lectura en veu alta? COMPRENSIÓ 1. En quin segle passa aquesta història? Com ho saps? 2. El narrador és un personatge de la història o és una veu externa? 3. En quina persona i en quin temps està escrit el fragment? Justifica-ho amb un exemple en cada cas. 4. En quines oracions es diu que el monarca s’enamora del paisatge de la Valldigna? 5. Quin és l’origen, segons el text, del topònim Valldigna? 5 10 15 20 La fundació Es conta que el rei Jaume II havia contemplat aquell paisatge que s’estenia al seu davant des d’un turó de la vall que els àrabs anomenaven d’Alfàndec, conquistada i repoblada en temps de Jaume I i tornada a pacificar després que s’alçara en armes durant la revolta d’Al-Azraq. El riu Vaca banyava un paisatge que s’estenia des de la serra de les Agulles i Bairénfins als ullals que apareixien vora Gebalcobra. Des del turó, el rei havia vist, amb ulls encisats, un territori d’alqueries separades pel riu i un senyor de pedra obrat de morter que les governava totes: el poderós castell de Marinyén. Es conta que la mirada del monarca s’havia quedat prenyada d’aquella bellesa per a sempre. Al darrere del rei, l’abat de Santes Creus o el bisbe de Tarragona –segons qui contara la història– havia mussitat al monarca: –Mireu quina vall més digna per a un cenobi, senyor. –Certament és una vall digna. El rei havia decidit que en aquelles terres de la vall d’Alfàndec i Marinyén es fundaria un cenobi de monjos cistercencs lligat al monestir de Santes Creus, després d’haver hagut de descartar que el monestir es construïra a Múrcia. Dit i fet, fins aquelles terres fèrtils del migdia del Regne de València havien baixat tretze monjos blancs fundadors. En poc de temps i amb contínues donacions del rei, havia florit un cenobi cada vegada més gran i poderós, que estava destinat a convertir-se en un dels monestirs més nobles de la Corona d’Aragó. Aquell any del Senyor de 1303, el monestir de Santa Maria de la Valldigna estenia ja els seus tentacles sagrats des de les alqueries de Simat i Benifairó fins a les portes del lloc de Barx; des dels camins de laXara i d’Alfulell fins a la Taverna i l’Ombria. El rei Jaume II no podia estarmés content amb la marxa del santuari. La vall estava pacificada i el rei conquistador, en un gest magnànim, havia donat cartes als àrabs perquè foren respectats amb tota la cura la seua llei i el seu culte. La pau i la mà de Déu havien calmat la vall i tot era oli en un cresol. O almenys això semblava. Ivan Carbonell Iglesias. Balada de la frontera. Bromera, 2020 (adaptació) Accedeix a la fitxa de l’obra. Tècniques per a millorar la lectura en veu alta. Accedeix al DNV. Com es fa un resum? Com s’escriuen els noms dels municipis valencians? 8 9 Els orígens Els orígens 1 1 GRAMÀTICA GRAMÀTICA 1 SINTAXI: LES CATEGORIES I LES FUNCIONS LA GRAMÀTICA La gramàtica és la part de la lingüística que estudia com es formen les paraules i com es relacionen entre elles per a formar oracions. La dividim en quatre disciplines: • La fonètica estudia els sons amb què s’articulen les paraules. • La morfologia estudia l’estructura interna de les paraules. • La semàntica estudia el significat de les paraules. • La sintaxi estudia les categories de paraules que existeixen i la funció que exerceixen quan es relacionen en l’oració. Totes i cadascuna de les paraules corresponen a una categoria (la qual ens diu què són) i tenen una funció determinada dins de l’oració (cosa que ens diu què fan). La paraula estudiem, per exemple, és un verb (categoria) que en l’oració fa de nucli del predicat (funció). LES CATEGORIES Les paraules es divideixen en huit categories gramaticals, com es veu en l’exemple següent: Però, sorprenentment, la literatura medieval atrau a tothom. conj. adv. art. nom adj. verb prep. pron. La major part de les paraules (el 80-85%) pertany a tres categories bàsiques, que són les úniques capaces d’incorporar paraules noves i reproduir-se; formen, per tant, un camp semàntic obert. • El nom (o substantiu) (n) representa les entitats físiques i abstractes que percebem del món. • L’adjectiu (adj) representa les característiques qualitatives i quantitatives que tenen les entitats. • El verb (v) representa canvis o permanències que experimenten les entitats en un temps determinat. El 10-15% dels mots són adverbis i constitueixen una categoria mixta, atés que la major part d’ells pot incorporar paraules noves (els que acaben en -ment, com alegrement), però uns pocs formen un camp semàntic tancat (com allí, ara o bé). • L’adverbi (adv) representa circumstàncies dels esdeveniments (lloc, temps, manera...) i també quantifica verbs (es diverteixen molt), adjectius (molt divertida) o altres adverbis (molt bé). El 3-5% de les paraules de la llengua correspon a quatre categories menors, que sempre tenen el mateix nombre de paraules i no poden reproduir-se; formen, així, camps semàntics tancats. • L’article (art) indica si el nom que precedeix és conegut (el) o no (un) o és un nom de persona (en). • El pronom (pro) equival a una construcció nominal (què equival a ‘quina cosa’). • La preposició (pre) estableix relacions de subordinació entre paraules o sintagmes (a, de, en...). • La conjunció (con) estableix relacions de coordinació (i, o, però...) i també relacions de subordinació entre oracions (que, perquè, si...). Les categories gramaticals Bàsiques (camp obert) Mixtes Menors (camp tancat) nom adjectiu verb adverbi article pronom preposició conjunció En algunes gramàtiques s’afig una categoria més, la interjecció, en la qual s’engloben paraules diverses que serveixen per a expressar reaccions (xe!, ai!, ha! ha!, etc.) i articular seqüències pròpies del discurs oral improvisat (eh, mmm, ah). LES FUNCIONS Com hem vist, les paraules es classifiquen en huit categories, cadascuna de les quals representa un concepte estàtic (que correspon, si fa no fa, a la definició que podem trobar en el diccionari). Quan les paraules es combinen, els conceptes es relacionen i creem construccions. Així, el nom crònica, unit a l’adjectiu fundacional o el nom literatura, adquireix un sentit específic, com es veu en l’oració següent: Les cròniques són textos fundacionals de la nostra literatura. Dins de cada construcció, les paraules fan una funció concret d’acord amb la seua naturalesa: • Noms, pronoms i verbs fan de nucli (n). • Determinants, adjectius i adverbis fan de modificador (m). • Preposicions i conjuncions fan de nexe (nx). Per damunt de la paraula, les construccions mínimes són els sintagmes (grups de paraules), que poden ser de cinc classes: Sintagmes Nominal (sn) Verbal (sv) Adjectival (sadj) Adverbial (sadv) Preposicional (sp) El nucli és un nom o un pronom. El nucli és un verb. El nucli és un adjectiu. El nucli és un adverbi. Una preposició subordina un nom o n sn. la mare ficà la clau plena de pols molt ràpidament en el pany De la unió dels dos sintagmes bàsics (sn + sv) naix l’oració, com ara La mare ficà la clau en el pany. El sn fa la funció de subjecte, mentre que el sv fa la funció de predicat. La diferència entre nucli i modificador i entre subjecte i predicat ens permet identificar les funcions sintàctiques en l’oració. Les funcions sintàctiques de l’oració Subjecte (sn) Predicat (sv) Nucli (nom i pronom) Modificador (art., adj.-sadj, nom-sn i sp) Nucli (verb) Modificador (adv.-sadv, adj.-sadj, nom-sn i sp) Nexe (preposició i conjunció) 1. Relaciona cada fenomen amb la disciplina que l’estudia. Raona la resposta. conjugació del verb ser • significats de la paraula crònica • la e oberta i la e tancada • el complement directe • • semàntica • sintaxi • fonètica • morfologia 2. Fes un esquema amb les huit categories (agrupa-les en bàsiques, mixtes i menors) i afig-li una paraula d’exemple extreta d’aquesta oració, que conté les huit categories. Observaren l’alqueria pròxima i aquella d’allà. 3. Digues de quina categoria són aquests mots de la mateixa família. malíssim / mal / malament / maleïes solitud / solitari / entotsola / solament mou / moviment / commogut / movible 4. Digues de quina categoria són les paraules subratllades i per què. els trobadors / els trobaven, eixa casa d’ahí / eixa és meua, ves tu dalt / està dalt de tu, tots els amics / venen tots, mira què fa / diu que venen, quant de vent / no sap quant val 5. Requadra el nucli dels sintagmes i indica la categoria i la classe de sintagma. cinc amics meus, molt més interessant, és molt bon metge, bastant diferent de la teua, francament bé, les ulleres que portaves 6. Justifica la categoria de les paraules o els sintagmes subratllats (nom, adjectiu, verb...) i la funció bàsica que fan (subjecte, predicat, nucli, modificador o nexe). Exemple: el català deriva del llatí → És un sintagma verbal perquè el nucli és un verb («deriva») i fa la funció de predicat perquè és allò que es diu sobre el català. els funcionaris escrivien, la temàtica de les cròniques reials, llatí clàssic i llatí vulgar, jo estudie literatura medieval, l'autora és una jove promesa, els orígens de la llengua 7. Digues si els sis enunciats anteriors són sintagmes o oracions i per què. Exemple: el català deriva del llatí → És una oració perquè té subjecte (el català) i predicat (deriva del llatí). 8. Combina els sintagmes següents per a formar tres oracions diferents. A continuació, analitza-les sintàcticament seguint l’exemple. Jo visitaré la casa de la meua àvia. n (pro) n (v) m (sn) s (sn) p (sv) una nuvolada / per darrere del cim / aparegué / van albirar / els pobles de la Valldigna / Elisa i Joana / recorrien amb cotxe NOM ADJ ECT IU PRE POS ICIÓ PRO NOM VER B CON JUN CIÓ DET ERM INA NT 16 17 Els orígens Els orígens 1 1 LITERATURA LITERATURA LA CORONA D’ARAGÓ Al començament, els comtats catalans, on estava forjant-se la llengua, dirigiren la seua política internacional cap a Occitània, és a dir, cap al nord. Alhora, van començar a acostar-se als seus veïns de l’oest i l’any 1137 el comte Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella d’Aragó, cosa que donà lloc a la unió dinàstica dels comtats catalans i el Regne d’Aragó: naixia així la Corona d’Aragó. L’any 1213, catalans i aragonesos van perdre la batalla de Muret, on va morir Pere el Gran, pare de Jaume I, i van veure que el seu desig d’expansió cap al nord no podria reeixir. Si no podien créixer cap al nord, podien fer-ho cap al sud. Així, el rei Jaume I va encetar una sèrie de campanyes bèl·liques i diplomàtiques per a estendre els dominis de la corona en territoris musulmans. Després de conquerir les illes Balears l’any 1229, va anar ocupant de nord a sud València, a la qual va donar una entitat pròpia dins de la Corona d’Aragó: el Regne de València, fundat el 1240. Catalans i aragonesos van repoblar el regne, els primers per la costa i els segons per l’interior, i van arraconar la llengua, la religió i la cultura àrab, que va retrocedir en benefici de la cultura, la religió i les llengües dels cristians: el català i l’aragonés (el qual va ser substituït, al cap dels segles, pel castellà). Això explica la dualitat lingüística històrica del territori valencià. Durant el temps de domini musulmà, l’àrab havia passat a ser la llengua de cultura i una part del poble havia parlat les anomenades llengües mossàrabs, és a dir, les llengües derivades del llatí parlades a Al-Àndalus. En el moment que Jaume I arribà a València, tanmateix, el mossàrab havia estat substituït definitivament per l’àrab. S’iniciava així un nou procés de substitució lingüística: l’àrab deixava de ser la llengua de cultura, un lloc que passaven a ocupar el llatí, el català i l’aragonés. Així i tot, l’àrab no va desaparéixer de terres valencianes fins al segle xvii, quan van expulsar els moriscos, descendents dels musulmans que havien mantingut la seua llengua, religió i cultura. La presència àrab ha deixat una gran empremta en el nostre lèxic, tant pel que fa als noms comuns (dacsa, sucre, albergina, albercoc, etc.) com als noms de lloc (Vinaròs, Benicull, Beneixama, Alzira, Guadalest, etc.). L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ Com acabem de veure, en el segle xiii es produeix l’expansió de la Corona d’Aragó cap a València i Mallorca. En paral·lel, la resta de regnes cristians del nord de la península Ibèrica s’expandeixen cap Les Drassanes de València, una mostra del gòtic del segle xiv i un exemple de la importància comercial de la ciutat. EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA DE LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIII I XIV La Corona d’Aragó al final del segle xiii L’expansió marítima al segle xiv Els consolats catalans a la Mediterrània als territoris d’Al-Àndalus que hi havia al sud dels seus dominis, cosa que permet l’extensió territorial d’altres llengües romàniques com el gallec, l’asturlleonés i el castellà. A poc a poc, la Corona d’Aragó es va convertir en una de les potències econòmiques i polítiques del Mediterrani i va incorporar als seus dominis les illes de Sardenya i Sicília, a més de Nàpols, a la península Itàlica. Gràcies a això, es va viure un període de creixement polític i econòmic, a més d’un gran desenvolupament cultural. Els vaixells anaven i venien dels ports de València, Palma o Barcelona per tota una complexa xarxa de rutes comercials que arribaven fins a Àfrica i Grècia. LA LLENGUA I L’ADMINISTRACIÓ La constitució del Regne de València va implicar la incorporació del català com a llengua de l’administració, com passava a Catalunya i Balears. A banda de diferents documents menors, destaquen tres textos administratius de gran importància històrica i lingüística: • El Llibre del repartiment és un conjunt de registres notarials en els quals es consigna a qui es donava cada tros de terra conquerida. • El Llibre dels Furs és l’ordenament jurídic del Regne de València, que va estar vigent fins als Decrets de Nova Planta el 1707. • El Llibre del Consolat de Mar era un text legal que regulava el comerç pel Mediterrani, que era una de les principals activitats econòmiques de la Corona d’Aragó. Aquests llibres, sobretot els de caràcter legal, demostren que a la Corona d’Aragó hi havia la voluntat de crear un model de llengua comuna per a tots els territoris que la integraven. Sobretot a partir del regnat de Pere el Cerimoniós, aquest model es va consolidar gràcies a l’activitat de la Cancelleria Reial, una institució dedicada a la redacció dels textos administratius de la Corona d’Aragó. Còdex dels Furs de València de 1329. Entrada triomfal a Nàpols d'Alfons I d'Aragó. 24 25 Els orígens Els orígens 1 1 AUTOAVALUACIÓ LITERATURA 1. Contesta aquestes preguntes fent oracions (és a dir, les respostes han de tindre un verb conjugat). a) Qui conta aquesta història, en quina persona i en quin temps? És un personatge de la història? b) En quina comarca transcorre la història? Com ho saps? Identifica tres topònims que ho justifiquen. c) Com coneix la narradora la llegenda de Rotlan? A partir de quina figura familiar? Diries que se sent a gust deixant volar la imaginació? Per què? d) Quin nom popular rep el tall en la roca que hi ha al cim del Puigcampana? Quin altre accident geogràfic explica aquesta llegenda? e) Diries que «l’embruix del passat» és una cosa positiva del tot? Per quin motiu penses que la narradora diu que se’n vol «deslligar»? Què fa per a aconseguir-ho? Quina oposició semàntica hi ha entre els sintagmes «criatura d’un somni» i «xiqueta de carn»? 2. Fes una sola oració composta a partir d’aquestes cinc oracions simples. Utilitza nexes com ara relatius, conjuncions adversatives o connectors causals. La narradora volia conéixer més llegendes. / A la narradora li costava diferenciar la realitat i la ficció. / La narradora se sentia a gust en el món de la imaginació. / La narradora no volia quedar-se tancada en el món de la imaginació. / La narradora eixia a jugar amb altres criatures. 3. Quina tipologia textual predomina en el text? Raona la resposta. 4. Identifica el tema del text i, a continuació, fes-ne un resum d’unes 50 paraules. 5. Completa l’esquema següent. variació lingüística .................... de la llengua .................... de la llengua variació ............ (varietat històrica) variació ............ (............) variació ............ (............) variació ............ (sociolecte) 1. Defineix el concepte d’edat mitjana i indica en quins dos grans períodes es divideix. 2. Quina llengua es parlava al nostre territori durant el domini romà? Quina llengua es va parlar després? Com s’anomena el primer procés? I el segon? 3. Quina llengua va substituir l’àrab? Per què? Fins a quin moment es va parlar àrab al territori valencià? 4. Què vol dir que una llengua és romànica? Quines són les llengües romàniques de la península Ibèrica? 5. Per quina zona geogràfica es va produir l’expansió de la Corona d’Aragó i en quin període? 6. Explica per què hi havia la voluntat de crear un model de llengua comuna per a la Corona d’Aragó. Quins textos ho demostren? Digues el nom de cadascun i explica amb les teues pròpies paraules en què consisteixen. 7. Torna a llegir el fragment de Balada de la frontera i relaciona’l amb el context històric que acabes d’estudiar. 8. Elabora un mapa conceptual sobre les cròniques. Hi hauràs d’indicar la cronologia, l’autoria, la temàtica principal i els elements comuns als quatre llibres. 9. Llig el fragment següent de la Crònica de Bernat Desclot. Relaciona’l amb l’expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani i la intencionalitat política de les cròniques. Pense que no hi ha cap galera ni cap altre vaixell que gose anar per la mar si no és sota el guiatge del rei d’Aragó. No només cap galera ni embarcació, sinó que no crec que cap peix gose alçar-se sobre la mar si no porta un escut amb el senyal del rei d’Aragó en la cua per a mostrar el seu guiatge. I com que la imaginació era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i la feia volar com si fos un verderol o un gafarró o un paixarell, i a un dels indrets on més li agrada d’anar era vers les muntanyes, l’Aitana i el Puigcampana. […] En temps remotíssims [hi havia passat] un guerrer alt com un pi i valent com un sant Jordi que s’anomenava Rotlan. […] Creuant valls i rius i serralades aplegà al Puigcampana, i furiós, pegant coltellades i bramant, d’un colp va tallar un tros d’aquesta muntanya que caigué en la mar davant mateix de Benidorm, i en comptes d’afonar-se es va quedar surant com una illa. I des d’aquell punt i hora el tall de Puigcampana es diu «la coltellada de Rotlan». A mi m’hagués agradat molt conèixer el guerrer Rotlan, i li demanava al meu avi que em contàs més històries d’aquelles, però com que en sabia tantes jo m’embolicava i no podia destriar els fets reals dels fantàstics. Tanmateix m’estimava viure així, perquè era com si m’hagués esbaltit però sabent que estava ben desperta, i si a voltes em semblava escoltar les cavalcades d’uns cavallers que diu que vivien a l’entorn d’una taula rodona, prenia uns granets de matafaluga i en mastegar-los i sentir-me la boca plena de la seua flaire m’adonava de l’embruix del passat, i per deslligar-me’l encara més, i saber de bon de veres que jo no era una criatura d’un somni sinó una xiqueta de carn que alenava i vivia al món, me n’anava corrent on eren els altres xiquets a barallar-me o a jugar amb ells. Carmelina Sánchez-Cutillas. Matèria de Bretanya. Tres i Quatre, 2020 (1a edició: 1976) TEXT I DISCURS El Puigcampana, muntanya llegendària situada a la Marina Baixa. 10. Llig atentament el capítol 124 de la Crònica de Ramon Muntaner i respon les preguntes següents: a) Quin és el tema del capítol? b) Fes un resum d’unes 10 línies en què sintetitzes els fets que narra Ramon Muntaner. c) Com justifica Muntaner que els fets que conta són veritat? Demostra-ho amb una citació directa del fragment. d) De quin rei parla Muntaner? Qui era l’infant n’Alfons? Per què sap que van quedar satisfets per la història? e) En el text hi ha una referència a Déu. Què penses que significa? f) Busca en el text un sinònim de les paraules següents: espavilada, túnica, cinturó, aventura, ràbia. g) Quina tipologia textual domina en el text? Raona la resposta i subratlla alguns fragments que ho demostren. Quines altres tipologies hi trobem? Subratlla-ho en el text amb un color diferent. h) Assenyala en el text totes les apel·lacions al lector que hi trobes. Quina es repeteix més vegades? Quantes? i) Qui és el narrador en aquest text? Copia tres formes verbals en primera persona que li corresponguen. j) Subratlla en el text el fragment que correspon a aquest exemple de la versió original de la Crònica: «En Peralada havia una fembra que jo coneguí e viu, la qual havia nom Mercadera, per ço con ella tenia obrador de mercaderia». k) Raona a quina classe de variació lingüística correspon l’exemple anterior. Ramon Muntaner. 28 29 ESTRUCTURA DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES «Text i discurs»: treball pautat del comentari de text i les tipologies textuals. «Gramàtica»: continguts gramaticals i sociolingüístics tractats amb senzillesa i rigor. «Literatura»: obres de tot l’àmbit lingüístic i de tots els gèneres, i contextualització històrica i literària. «Autoavaluació»: pràctiques per a comprovar el grau d’assoliment de les competències específiques. 3
Text i discurs Gramàtica Literatura Autoavaluació 1 pàg. 7 Els orígens Comentari de text: teoria • Balada de la frontera, Ivan Carbonell Iglesias • Coherència (I): el resum • Text i context: les tipologies textuals Comentari de text: pràctica • El Baró de Foc, Isabel Canet Ferrer Sociolingüística • La variació lingüística Sintaxi • Les categories i les funcions Morfologia • Els accidents gramaticals Semàntica • Els camps semàntics Fonètica i ortografia • Els fonemes i les lletres Context històric • L’edat mitjana Context literari • Les cròniques Textos literaris • Ramon Muntaner Matèria de Bretanya, Carmelina Sánchez-Cutillas 2 pàg. 31 Paraules enamorades Comentari de text: teoria • «Les trobairitz», Sàpiens • Coherència (II): el tema • Text i context: els àmbits d’ús Comentari de text: pràctica • Diccionari per a ociosos, Joan Fuster Sociolingüística • Els registres Sintaxi • El subjecte (I) Morfologia • La flexió nominal (I) Semàntica • La polisèmia i l’homonímia Fonètica i ortografia • La síl·laba Context històric • La cultural medieval Context literari • La poesia medieval Textos literaris • Beatriu de Dia, Ramon Llull i Jordi de Sant Jordi La taxidermista d’emocions, Mariló Àlvarez Sanchis 3 pàg. 55 Tots els accents Comentari de text: teoria • Pep Gimeno ‘Botifarra’. El cant de la terra, Joan Olivares • Coherència (III): l’estructura • Text i context: els gèneres Comentari de text: pràctica • «Entrevista a Samantha», Enderrock Sociolingüística • Els dialectes Sintaxi • El subjecte (II) Morfologia • La flexió nominal (II) Semàntica • La sinonímia i l’antonímia Fonètica i ortografia • L’accentuació Context històric • El segle xiv Context literari • La literatura del segle xiv Textos literaris • Francesc Eiximenis i Bernat Metge «Entrevista a Panxo», Àrtic 4 pàg. 79 Tirant de veu Comentari de text: teoria • Una tempesta, Imma Monsó • Adequació (I): la polifonia • Text i context: la narració Comentari de text: pràctica • El meu nom no és Irina, Xavier Aliaga Sociolingüística • El valencià i el tortosí Sintaxi • El predicat Morfologia • Els temps verbals Semàntica • La derivació Fonètica i ortografia • L’accent diacrític i la dièresi Context històric • El segle xv Context literari • La narrativa del Segle d’Or Textos literaris • Joanot Martorell i Curial i Güelfa Les cendres del cavaller, Silvestre Vilaplana 5 pàg. 103 Arguments de futur Comentari de text: teoria • Fora de classe, Marina Garcés • Adequació (II): la modalització • Text i context: l’argumentació Comentari de text: pràctica • (Tot) el que encara no saps sobre les marques, Pilar Alfonso Escuder Sociolingüística • El nord-occidental, el central i el septentrional Sintaxi • El predicat verbal Morfologia • El present regular Semàntica • La composició Fonètica i ortografia • Les paraules compostes Context històric • L’esplendor del Regne de València Context literari • La poesia del Segle d’Or Textos literaris • Ausiàs March i Jaume Roig Educar, per a què?, Joan Buades QUADRE DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS 4
Text i discurs Gramàtica Literatura Autoavaluació 6 pàg. 127 Una mirada atenta Comentari de text: teoria • La sega, Martí Domínguez • Adequació (III): les finalitats comunicatives • Text i context: la descripció Comentari de text: pràctica • La meitat de l’ànima, Carme Riera Sociolingüística • Els dialectes insulars Sintaxi • El predicat nominal Morfologia • El present irregular i l’imperatiu Semàntica • La formació de paraules Fonètica i ortografia • Les vocals en contacte Context històric • A les portes del Renaixement Context literari • Joan Roís de Corella, Isabel de Villena i el Misteri d’Elx Textos literaris • Isabel de Villena Isabel escrigué lo llibre, Rosa Sanchis i Caudet 7 pàg. 151 El perquè de les coses Comentari de text: teoria • «Illes de calor i nits tòrrides», Javier Martín-Vide, Mètode • Cohesió (I): l’anàfora i la dixi • Text i context: l’exposició Comentari de text: pràctica • La doctrina del xoc, Naomi Klein Sociolingüística • Les llengües d’Europa Sintaxi • L’agent i el pacient Morfologia • El passat Semàntica • L’evolució de les llengües Fonètica i ortografia • Les oclusives i les nasals Context històric • El segle xvi Context literari • La literatura del Renaixement Textos literaris • Pere Serafí, Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda «Per què veiem blava la mar?», Inmaculada Pascual, Mètode 8 pàg. 175 Al nostre gust Comentari de text: teoria • «Nyoquis de creïlles i formatge Idiazabal», Cuina • Cohesió (II): els connectors • Text i context: les instruccions Comentari de text: pràctica • «La serra del Montsià», Sílvia Berbís, Descobrir Sociolingüística • La gestió del plurilingüisme Sintaxi • El tema i el rema Morfologia • El futur i les formes no personals Semàntica • El valencià de sempre Fonètica i ortografia • Les esses, les eles i la hac Context històric • Els segles xvii i xviii Context literari • La literatura barroca i neoclàssica Textos literaris • Pere Joan Porcar, Baró de Maldà i Francesc Fontanella «Recomanacions per a la visita a les Illes Columbretes», Generalitat Valenciana 9 pàg. 199 El valor de l’experiència Comentari de text: teoria • Una biblioteca en el desert, Joan Francesc Mira • Cohesió (III): l’estil cohesionat i l’estil segmentat • Text i context: la diversitat textual Comentari de text: pràctica • L’evolució, de Darwin al genoma, Fernando GonzálezCandelas Sociolingüística • Les actituds lingüístiques Sintaxi • L’oració composta Morfologia • Els verbs: flexió i ortografia Semàntica • Les unitats fraseològiques Fonètica i ortografia • Les fricatives i les africades Context històric • El segle xix Context literari • La Renaixença i el realisme Textos literaris • Teodor Llorente i Narcís Oller «Un camí llarg», Marta Cañas, Metges Sense Fronteres 5
TEXT I DISCURS 1 Comentari de text (teoria) Balada de la frontera Coherència (I): el resum Les tipologies textuals 2 Comentari de text (pràctica) El Baró de Foc 3 Sociolingüística La variació lingüística GRAMÀTICA 1 Sintaxi Les categories i les funcions 2 Morfologia Els accidents gramaticals 3 Semàntica Els camps semàntics 4 Fonètica i ortografia Els fonemes i les lletres LITERATURA 1 Context històric L’edat mitjana 2 Context literari Les cròniques 3 Textos literaris Ramon Muntaner Els orígens Unitat 1
Els orígens 1 TEXT I DISCURS 1 COMENTARI DE TEXT (TEORIA) Balada de la frontera és una novel·la que conjuga la fantasia (a l’estil de Joc de trons de George R. R. Martin o de les novel·les de John R. R. Tolkien) amb la història de la Corona d’Aragó. Va obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d’Alacant l’any 2020. LECTURA EN VEU ALTA La lectura en veu alta és la reproducció oral d’un escrit. Es pot fer davant d’una audiència, en directe (com ara en el teatre), o es pot registrar per a ser escoltada en diferit (com ara un audiollibre). És una activitat complexa, perquè qui llig en veu alta és emissor i receptor alhora. A més a més, hi intervenen els diferents elements de l’oralitat, alguns dels quals reprodueixen l'escriptura: a) Els fonemes, que reproduïm per mitjà de les lletres. b) Les síl·labes tòniques, que marquem amb la presència o l’absència dels signes d’accentuació. c) Les pauses, que assenyalem amb els signes de puntuació. d) L’entonació, que indiquem amb els signes d’exclamació i d’interrogació. La propietat del discurs que regula la pronunciació correcta d’aquests elements s’anomena prosòdia. Hi ha aspectes que no es veuen reflectits en l’escriptura tan clarament, de manera que hem d’interpretar-los d’acord amb el tipus de text i els efectes que volem aconseguir en l’audiència: a) L’entonació, que és la modulació dels tons de la veu (agut o greu). b) La intensitat, que és la modulació del volum de la veu (alt o baix). c) El ritme, que és la velocitat de lectura (ràpida o lenta). 1. Llig en veu alta el text «La fundació» i, a continuació, explica per escrit quina classe d’entonació, intensitat i ritme has triat en cada moment de la lectura. 2. Què significa la paraula mussitar que utilitza el narrador? Quina instrucció dona per a la lectura en veu alta? 5 10 15 20 La fundació Es conta que el rei Jaume II havia contemplat aquell paisatge que s’estenia al seu davant des d’un turó de la vall que els àrabs anomenaven d’Alfàndec, conquistada i repoblada en temps de Jaume I i tornada a pacificar després que s’alçara en armes durant la revolta d’Al-Azraq. El riu Vaca banyava un paisatge que s’estenia des de la serra de les Agulles i Bairénfins als ullals que apareixien vora Gebalcobra. Des del turó, el rei havia vist, amb ulls encisats, un territori d’alqueries separades pel riu i un senyor de pedra obrat de morter que les governava totes: el poderós castell de Marinyén. Es conta que la mirada del monarca s’havia quedat prenyada d’aquella bellesa per a sempre. Al darrere del rei, l’abat de Santes Creus o el bisbe de Tarragona –segons qui contara la història– havia mussitat al monarca: –Mireu quina vall més digna per a un cenobi, senyor. –Certament és una vall digna. El rei havia decidit que en aquelles terres de la vall d’Alfàndec i Marinyén es fundaria un cenobi de monjos cistercencs lligat al monestir de Santes Creus, després d’haver hagut de descartar que el monestir es construïra a Múrcia. Dit i fet, fins aquelles terres fèrtils del migdia del Regne de València havien baixat tretze monjos blancs fundadors. En poc de temps i amb contínues donacions del rei, havia florit un cenobi cada vegada més gran i poderós, que estava destinat a convertir-se en un dels monestirs més nobles de la Corona d’Aragó. Aquell any del Senyor de 1303, el monestir de Santa Maria de la Valldigna estenia ja els seus tentacles sagrats des de les alqueries de Simat i Benifairó fins a les portes del lloc de Barx; des dels camins de laXara i d’Alfulell fins a la Taverna i l’Ombria. El rei Jaume II no podia estarmés content amb la marxa del santuari. La vall estava pacificada i el rei conquistador, en un gest magnànim, havia donat cartes als àrabs perquè foren respectats amb tota la cura la seua llei i el seu culte. La pau i la mà de Déu havien calmat la vall i tot era oli en un cresol. O almenys això semblava. Ivan Carbonell Iglesias. Balada de la frontera. Bromera, 2020 (adaptació) Accedeix a la fitxa de l’obra. Tècniques per a millorar la lectura en veu alta. Accedeix al DNV. 8
Els orígens 1 TEXT I DISCURS COHERÈNCIA (I): EL RESUM La cohesió, la coherència i l’adequació són les tres principals propietats de qualsevol text, escrit o oral. La coherència és la propietat textual que fa referència al significat del text tenint en compte: a) La tria del tema. b) La selecció de la informació que proporcionarem. c) L’organització de la informació per a introduir el tema i les idees secundàries. Estudiarem totes les propietats textuals al llarg del curs a partir de diferents tècniques de treball, com ara el resum. Resumir implica saber identificar la idea principal que transmet un text, com també les idees secundàries que hi apareixen. Primer cal llegir el text i entendre’l bé; en acabant, cal redactar un text nou a partir de l’anterior. Amb paraules diferents, s’ha d’expressar la mateixa idea principal i, en funció de la llargària del resum, una o més idees secundàries. Dir la mateixa cosa amb paraules distintes és una tècnica que s’anomena paràfrasi. Els passos que hem de seguir per a fer un resum són els següents: 1. Comencem amb una lectura global del text, per a identificar el tema. No ens hem de parar en paraules ni en detalls que no sabem interpretar si no ens impedeixen comprendre l’escrit en general (per exemple, encara que no estigues segur del significat de cenobi, pots intuir que es tracta d’un monestir). 2. A continuació hem d’extraure les idees més rellevants del text. Per a fer-ho, convé fer una segona lectura paràgraf per paràgraf, perquè cada paràgraf o grup de paràgrafs desenvolupa una idea independent. Podem anotar en forma d’esborrany un esquema amb les idees principals i les idees secundàries. Les redactarem amb les nostres pròpies paraules, sense copiar res. També és el moment de buscar en el diccionari les paraules que no sabem i d’aclarir la resta d’aspectes que no havíem sabut interpretar en la primera lectura. 3. Finalment, redactarem el resum, que serà un text curt basat en les oracions que hem esbossat en el pas anterior. El text de Balada de la frontera es pot sintetitzar en les idees següents: • El rei Jaume II s’enamora del paisatge de la Valldigna (línies 1 a 11). • El rei decideix fundar-hi un monestir que depén del cenobi cistercenc de Santes Creus, amb l’objectiu de convertir-lo en un dels més importants de la Corona (línies 12 a 17). • Santa Maria de la Valldigna adquireix molta influència. Per a garantir l’estabilitat, cosa que aparentment s’ha aconseguit, el rei permet a la població àrab mantindre la seua religió i costums (línies 18 a 23). El resum (d’unes 60 paraules) podria ser el següent: El rei Jaume II s’enamorà del paisatge de la Valldigna i va decidir fundar-hi un monestir cistercenc que dependria de Santes Creus. El nou monestir de Santa Maria de la Valldigna va aconseguir molta influència i, aparentment, va contribuir a l’estabilitat de la zona, on el rei permeté a la població àrab mantindre la seua religió i costums. Un comentari de text és un exercici de redacció que ens permet analitzar a fons un text i, per tant, comprendre’l millor, cosa que ens ajuda a l’hora d’escriure els nostres propis textos. COMPRENSIÓ 1. En quin segle passa aquesta història? Com ho saps? 2. El narrador és un personatge de la història o és una veu externa? 3. En quina persona i en quin temps està escrit el fragment? Justifica-ho amb un exemple en cada cas. 4. En quines oracions es diu que el monarca s’enamora del paisatge de la Valldigna? 5. Quin és l’origen, segons el text, del topònim Valldigna? Com es fa un resum? Com s’escriuen els noms dels municipis valencians? 9
Els orígens 1 TEXT I DISCURS TEXT I CONTEXT: LES TIPOLOGIES TEXTUALS Els textos, tant orals com escrits, es classifiquen en tipologies textuals segons la intenció comunicativa de l’emissor. Cada tipologia ens proporciona un esquema per a construir el text segons el que volem dir; per això, les adquirim alhora que aprenem a parlar, durant la infantesa. Les tres tipologies textuals més habituals són la narració, l’argumentació i la descripció, perquè responen a les intencions comunicatives més universals de l’ésser humà. Tipologia textual Intenció comunicativa Narració Contar fets que han succeït en un temps i un espai determinats. Argumentació Expressar raons a favor o en contra d’una idea. Descripció Dir com és una persona, un lloc o una cosa. En canvi, els textos expositius, conversacionals, instructius, predictius i retòrics responen a intencions comunicatives més específiques. Tipologia textual Intenció comunicativa Textos expositius Explicar un tema o una idea atenent a les seues característiques objectives. Textos conversacionals Establir un diàleg amb una persona o més. Textos instructius Transmetre regles, recomanacions o instruccions. Textos predictius Anunciar situacions que es produiran en el futur. Textos retòrics Elaborar el llenguatge amb la voluntat de crear efectes estètics. És quasi impossible trobar textos purs, és a dir, en un text sol aparéixer més d’una tipologia textual. Així i tot, sempre n’hi ha una de predominant, segons la intenció comunicativa principal del text. Si volem dir, per exemple, per què ens agrada més la mar o la muntanya, podrem incloure descripcions (com ara d’un paisatge) o narracions (com ara una excursió), però sobretot proporcionarem arguments («m’agrada més la muntanya perquè…»). Dit d’una altra manera, una argumentació pot contindre seqüències descriptives i narratives, però hi predomina l’objectiu principal d’expressar raons a favor o en contra de la idea que defenem. En el text de Balada de la frontera, predomina la narració, perquè l’objectiu de l’emissor és contar una sèrie de fets, protagonitzats per uns personatges concrets (el rei i els monjos) en un temps (el tombant dels segles xiii i xiv) i un espai (la Valldigna) determinats. Aquests fets són les idees principals del text, resumides en la pàgina anterior. Fixa’t que el text està ple de verbs que expressen accions (contemplar, veure, decidir, contar, etc.), cosa que ens permet saber què fan i què pensen els personatges i quins esdeveniments fan avançar la narració. En aquest fragment també hi ha un exemple d’una altra tipologia textual, en concret un text conversacional. Ens referim al breu diàleg entre Jaume II i el religiós que l’acompanya quan arriben a la Valldigna. Tipogràficament, està marcat amb guions i narrativament està introduït pel verb mussitar, que indica que algú parla en veu baixa. Finalment, en el text de Balada de la frontera també hi ha seqüències descriptives per a expressar com era el paisatge de la Valldigna (línies 1-6 i 18-20), sempre des de la perspectiva del rei Jaume II. EXPRESSIÓ I LECTURA EN VEU ALTA 1. Redacta un text argumentatiu d’unes 15 línies en què justifiques la modalitat que has triat en el Batxillerat. 2. Torna a llegir «La fundació», el fragment de Balada de la frontera que encapçala la unitat. A continuació, redacta un text narratiu d’unes 20 línies en què expliques els principals fets biogràfics de la figura del rei Jaume II. Recorda usar les teues pròpies paraules i no copiar directament cap frase d’Internet. Vista panoràmica de la Valldigna. Parlem de tipologies textuals. 10
Els orígens 1 TEXT I DISCURS 2 COMENTARI DE TEXT (PRÀCTICA) El Baró de Foc és una novel·la de fantasia escrita per Isabel Canet Ferrer i ambientada a la Valldigna. L’obra recupera i reinterpreta personatges mítics de la tradició popular, com ara el Caro, una criatura amb rostre humà i cos de rapaç. 5 10 15 20 25 30 35 40 45 El misteri de l’àvia Joana s’acostà a Elisa i li posà la mà al muscle. –T’agrada la Valldigna? No tardaràs a estimar-la, com l’estime jo i la va estimar la teua àvia. Elisa assentí complaguda. –On hi ha el molí? Es pot veure des d’ací? –Aquest poble que penja de la muntanya del Toro és Simat. Mira cap als afores. Veus aquell edifici en les proximitats del monestir? –Em sembla que sí. –És la nostra propietat. –Que gran! No entenc com no hem vingut abans. Tinc setze anys i encara no conec la casa de la meua àvia. –Tens raó de queixar-te. Hauria d’haver-te portat fa molt de temps. Jo mateixa no sé per què em resulta tan difícil tornar-hi. Supose que no he pogut acceptar mai que no estiga. –Però l’àvia no va morir, veritat? –No. Ja t’he explicat alguna vegada que es va veure obligada a anar-se’n. –On? –No ho sé. No m’ho va dir –Joana sospirà. –I no has fet mai per trobar-la? –El lloc on es va traslladar està completament fora del nostre abast. La seua marxa precipitada forma part del misteri que l’envoltava, un misteri que haurem d’afrontar juntes, tu i jo. La direcció del vent canvià bruscament. Una nuvolada fosca i espessa aparegué per darrere del cim de Penalba i esmortí la llum de la vesprada. Absortes en la contemplació de la vall, no s’adonaren que, emparada en les ombres del paisatge, una gran bèstia ardent davallava la muntanya. Elisa va sentir una inquietud sobtada i demanà a la mare de reprendre el camí. S’equivocava en creure que el seu desassossec es devia a la proximitat de la imponent nuvolada. En realitat, allò que li produïa malestar era la intuïció d’un perill imminent que anava a canviar-li la vida per complet. El Seat inicià el descens del port. A banda i banda de la carretera, les roques descarnades anunciaven el fort pendent. Amb la llum minvant, els arbres es transformaven en figures quimèriques. Elisa guaitava amb atenció a través dels vidres de l’automòbil. Els pobles de la Valldigna apareixien i tornaven a desaparéixer seguint el joc capriciós dels revolts de la carretera. Un esgarip la sobtà. S’assemblava al crit de caça d’un gamarús, esmolat i inquietant. S’encongí en el seient i agusà l’oïda. No tardà a repetir-se, aquesta vegada molt més a prop, com si l’emissor s’haguera desplaçat per l’aire a la velocitat del llamp. Tot d’una, enmig de la carretera aparegué una criatura monstruosa que exhalà una llarga flamarada. Joana s’emportà un ensurt de mort i frenà en sec. Elisa cridà aterrida. La criatura saltà sobre el capó del cotxe i examinà les dones a través del vidre trencat. Aleshores, s’escoltà una altra vegada l’horrible esgarip i una rapaç negra s’abaté sobre el monstre i l’espentà. Joana no esperà a conéixer el desenllaç de la brega i es llançà carretera avall a tota velocitat. Els fragments de vidre anaven desprenent-se i caient damunt de les ocupants. Afortunadament, les primeres cases de Simat de la Valldigna ja s’albiraven rere els camps de taronger. Quan arribaren a la casa natal de l’àvia, es van adonar que l’heura havia envaït la façana. Joana apartà algunes tiges i ficà la clau. Com que els dits li tremolaven, no aconseguí rodar-la fins al tercer intent. Passaren al vestíbul amb el cor desbocat. Isabel Canet Ferrer. El Baró de Foc Edicions del Bullent, 2015 (adaptació) Mira l’entrevista a Isabel Canet Ferrer. 11
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=