La literatura medieval 3 LECTURES L’epitafi de Villon (Balada dels penjats) Us demanem, germans sobrevivents, que amb el cor endurit no ens contempleu; si de nosaltres teniu pietat, també de Déu obtindreu la mercè. Aquí ens veieu lligats, quatre, cinc, sis: la carn que hem engreixat i mantingut és devorada i podrida temps ha, i ara els ossos es tornen cendra i pols. Que no es rigui ningú del nostre mal; pregueu a Déu que ens vulgui perdonar. A vosaltres, germans, ara clamem, no ens desdenyeu perquè fórem occits per justícia. Vosaltres sabeu prou que no tothom arriba a posar seny. Puix que som morts, no ens volgueu acusar; davant el Fill de la Verge Maria, que no ens manqui la gràcia del perdó i siguem preservats del foc etern. Som morts i ja ningú no ens pot blasmar. Pregueu a Déu que ens vulgui perdonar. La pluja ens ha rentat i ens ha esbaldit, i el sol ens ha eixugat i renegrit; voltors i corbs ens han buidat els ulls, les barbes i les celles arrencat, i ni un moment podem estar asseguts. Ara aquí, ara allà, a mercè del vent que sense treva ens gronxa a son plaer i amb la carn més picada que un didal. No sigueu de la nostra confraria. Pregueu a Déu que ens vulgui perdonar. Príncep Jesús, que del món ets senyor, Guarda’ns de caure en poder del Maligne. No volem ser-ne deutors ni criats. Homes, guardeu-vos de tota facècia; pregueu a Déu que ens vulgui perdonar. François Villon. Balades. Vosgos. Traducció de Feliu Formosa Activitats de comprensió 84. En boca de qui es posa la «Balada dels penjats»? A qui s’adrecen les dues primeres estrofes? Què s’hi demana? 85. Què al·leguen els penjats perquè els perdonen? 86. En quin moment del text es dirigeixen a un receptor distint? Què li demanen? 87. Resumeix el sentit de cada una de les estrofes. Activitats de comentari i de contextualització 88. Cerca informació i relaciona aquest poema amb la biografia de François Villon. 92 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=