La literatura medieval 3 LECTURES LA CIUTAT DE LES DAMES, CRISTINA DE PIZAN On es refuta el que s’ha dit de la inconstància de les dones. Cristina parla primer. Resposta de la Rectitud. –Senyora meua, la constància, la fermesa i el coratge de les dones que heu citat són certament sorprenents. ¿Podríem parlar més bé dels homes més poderosos que mai han existit? Amb tot, els homes, especialment en els seus llibres, retreuen a les dones per sobre de tot ser frívoles, volubles i lleugeres, de temperament feble, dúctils com les criatures i totalment mancades de caràcter. ¿Els homes són, doncs, coratjosos fins al punt que la inconstància els és del tot estranya o gairebé i acusen les dones de lleugeresa i de feblesa? I si manquen de fermesa, ¿no es vergonyós retreure a altri els vicis propis i exigir una virtut a la qual no es pot aspirar? –Molt estimada Cristina –em va contestar–, ¿no has sentit a dir sempre que el ximple veu la palla en l’ull del veí però no percep la biga que hi ha en el seu? Et mostraré quina és la inconseqüència dels homes quan acusen les dones de lleugeresa i d’inconstància. De fet, tots pretenen que la dona és inestable de natural i, ja que acusen les dones d’inconstància, s’hauria de suposar que ells mateixos es consideren coratjosos o almenys més que no ho són les dones. En realitat, exigeixen de les dones una constància més gran que la seua mentre que ells, que es pretenen nobles i virtuosos, no poden deixar de caure en molts errors i faltes, i això no només per simple ignorància sinó per malícia, perquè saben bé que s’equivoquen. Però troben sempre excuses dient que l’error és humà. Això no obstant, que una dona cometa la més mínima inconveniència, víctima com és dels incessants estratagemes dels homes, i heus-los aquí tots disposats a acusar-la d’inconstància o de lleugeresa. Per ser equitativa en la qüestió, em sembla que ells haurien de tolerar aquesta lleugeresa de la qual les acusen tant, i no tractar mai com un gran crim allò que en ells només seria un simple pecadet. Perquè no hi ha cap llei o escrit que els done el dret de pecar més que les dones, ni cap que els excuse més del vici. En definitiva, s’atorguen una autoritat moral tal que, en no voler deixar passar res a les dones, les inculpen dels pitjors crims i dels més grans torts. Perquè són nombrosos els qui així les acusen, i refusen de reconèixer la força i la constància de les dones, les quals suporten tants ultratges. I és que els homes volen tenir en tots els casos el dret a favor seu i procurar-se tota cobertura. Cristina de Pizan. La ciutat de les dames. Cal Carré. Traducció de Mercè Otero Vidal Activitats de comprensió 72. De què acusen els homes a les dones segons aquest text? 73. Per què diu Rectitud que els homes són inconseqüents quan acusen les dones d’inconstants? 74. Per què diu Rectitud que els homes són inconstants no sols per ignorància sinó també per malícia? 75. Per què diu que no tracten de manera equitativa aquesta qüestió? Activitats de comentari i de contextualització 76. Què hi ha en el fons d’aquesta acusació dels homes contra les dones? 77. Assenyaleu altres defectes que la misogínia sol atribuir a les dones. Podeu llegir algun resum d’alguna obra com ara l’Espill de Jaume Roig. Escolteu aquest pòdcast sobre La ciutat de les dames. 90 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=