La literatura medieval 3 LECTURES El cel no els vol, per no perdre bellesa, ni els accepten en el profund infern, perquè els reus no se’n puguen gloriejar.» I jo dic: «Mestre, com pot ser tan greu allò que els fa lamentar-se tan fort?» Va respondre: «T’ho diré molt breument: no tenen l’esperança de la mort, i la seua vida és tan cega i baixa que els fa enveja qualsevol altra sort. Al món no van deixar ni nom ni fama: la pietat i la justícia els menyspreen; però no parlem d’ells, mira’ls i passa.» I jo, mirant, vaig veure un estendard que, voleiant, corria tan veloç que semblava impossible d’aturar; i darrere venia tal munió de gent, que jo no hauria cregut mai que la mort hagués fet tan gran destrossa. Dante. Infern. Labutxaca Traducció de Joan Francesc Mira Activitats de comprensió 27. Indiqueu les característiques de l’infern que es destaquen en aquest cant. 28. Qui són els primers condemnats amb qui es troben Dante i Virgili? 29. Amb quin vers els defineix aquest últim? 30. Identifica el vers amb què expressa el seu menyspreu per ells. Activitats de comentari i de contextualització 31. Què és el pitjor de l’infern, segons la inscripció de la porta que hi ha a l’entrada? 32. Comenta l’actitud que adopta Dante davant dels condemnats. 33. Per què el seu castic consisteix a córrer eternament darrere d’una bandera? Dante i Virgili a l’Infiern, d’Eugène Delacroix (1822). Cant VIII, de Giovanni Stradano (1587). 82 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=