La literatura medieval 3 LECTURES LA DIVINA COMÈDIA, DANTE En el Cant III comença realment el descens al món de les tenebres. Dante i Virgili es troben davant les portes de l’Infern, damunt de les quals hi ha gravats uns versos que anuncien les característi· ques més terribles d’aquest lloc. Passada la porta, Dante troba els primers habitants d’aquest espai: els qui per indecisió, indolència o pusil·laminitat no han estat mereixedors ni d’infàmia ni d’ho· nor, ni d’autèntic turment infernal ni de la glòria del cel. El càstig dels qui en vida no van voler comprometre’s en res, consisteix a seguir eternament una bandera. A Dante li resulten especialment menyspreables. Cant III «Per mi s’entra a la ciutat sofrent, per mi s’entra cap a l’etern dolor, per mi s’entra amb la perduda gent. La justícia mogué el meu constructor: em varen fer la divina potència, l’alta saviesa i el primer amor. Abans de mi no va ser creat res que no fora tan etern com soc jo: deixeu tota esperança, els que hi entreu.» Tots aquests mots, en un color obscur, els vaig veure escrits dalt d’una porta; i vaig dir: «Mestre, quin sentit tan dur!» I ell em digué, seguint-me el pensament: «Ací és on cal que deixes tots els dubtes, ací hauràs de matar la covardia. Hem arribat al lloc on jo t’he dit que trobaràs tanta gent turmentada que han perdut ja el bé de la raó.» I havent posat la seua mà en la meua, amb cara alegre, que em reconfortà, em feu entrar en els espais secrets. Allí eren tot sospirs, i plors i clams ressonant per un aire sense estrelles: al principi, sentint-los, vaig plorar. Llengües diverses i parles horribles, paraules de dolor, accents de ràbia, veus altes, ronques i soroll de mans formaven un tumult, giravoltant sempre, en un aire sense llum ni temps, com l’arena quan s’arrombolla el vent. I jo, amb el cap tot confús per l’horror, vaig dir-li: «Mestre, què és això que sent?, qui són aquests tan vençuts pel dolor?» I ell a mi: «Aquest aspecte miserable tenen les tristes ànimes d’aquells que van viure sense infàmia ni honor. Es barregen al penós cor dels àngels que no van ser ni rebels ni fidels a Déu, pensant només en ells mateixos. Estàtua de Dante a Florència. 81 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=