La literatura medieval 3 LECTURES LA POESIA TROBADORESCA El dolç neguit I El dolç neguit que em dona amor sovint, dona, em fa dir de vós molts versos agradables. 5 Pensant contemple el vostre cos estimat i gentil, el qual desitge més que no faig evident. I encara que em desencamine 10 per vós, no abjure de vós, que sempre us suplique amb amor fidel. Senyora en qui la bellesa brilla, moltes vegades m’oblide de mi, 15 quan us lloe i us demane. II Que sempre em deteste l’amor que us prohibeix a mi si alguna vegada el cor desvie vers un altre afecte. 20 M’heu pres el somriure i donat pesar: més greu martiri cap home no sent; perquè vós, a qui jo més anhele 25 que a cap altra que al món siga, refuse i ignore i maltracte en aparença; tot quan faig per temença heu en bona fe 30 de prendre, fins i tot quan no us veig. III En record tinc la cara i el dolç somriure, el vostre valor i el bell cos blanc i llis; 35 si en la meua creença fos tan fidel a Déu, viu sense dubte entraria en el paradís; que així estic 40 de tot cor a vós rendit que altra no em dona goig; que a cap altra de les més senyorials jo no li demanaria jeure ni seria el seu amant 45 a canvi d’una salutació vostra. Guillem de Cabestany Els trobadors componien música i lletra. En alguns casos, conservem tant l’una com l’altra. Escolteu aquesta llista de reproducció del disc Trobadors catalans, d’Antoni Rossell. 79 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=