La literatura medieval 3 LECTURES –Senyor –li contestà la dama–, no coneix l’alegria en aquest món qui no ha sentit el rossinyol cantar. Per això em vull estar aquí, a la finestra. El sent refilar tan dolçament en la nit que m’és un gran plaer. Em delita tant, desitge tant escoltar els seus refilets que no puc aclucar els ulls. Quan el senyor hagué sentit aquestes paraules, esclafí una rialla irada i mordaç. I se’n rumià una: caçar el rossinyol amb una trampa. Tots els servents de la casa prepararen paranys, teles i llaços i els distribuïren pel jardí. No hi quedà cap avellaner ni castanyer on no haguessen col·locat un llaç o vesc, fins que a la fi van capturar el rossinyol. Un cop caçat, el lliuraren viu al senyor. Satisfet ja de tenir-lo, aquest se n’anà cap a les habitacions de la dama. –Senyora –li digué–, on sou? Contesteu-me! Atanseu-vos! He atrapat en un parany el rossinyol per culpa del qual heu passat tantes nits en vetlla. Des d’ara podreu dormir en pau, ja no us desvetllarà més. En sentir aquestes paraules, la dama es consterna i s’entristeix. I demana l’ocell al seu senyor, però ell, encruelit, el mata. Quina vilania! Li trenca el coll amb totes dues mans i rebot el cos mort contra la dama, de manera que li taca el vestit blanc de sang, una mica per damunt del pit, i surt de l’habitació. La dama pren el petit cos sense vida entre les seues mans, plora a llàgrima viva i maleeix tots els qui caçaren el rossinyol a traïció i prepararen els llaços i els paranys, perquè li han arrabassat una gran joia. –Pobra de mi –es lamenta–, quina desgràcia! Ja no em podré llevar més de nit ni sortir a la finestra on solia veure’m amb el meu amic. I sé de cert una cosa: es pensarà que l’abandone. He de prendre una decisió. Li enviaré el rossinyol i li faré saber què ha passat. Ha embolcallat el rossinyol amb un teixit de brocat on ha brodat amb fil d’or tota la història. Ha cridat un dels seus servents, li ha confiat el seu missatge i l’ha enviat al seu amic. Ja és a cal cavaller, el saluda de part de la dama, li transmet el seu missatge i li lliura el rossinyol. Quan li ho ha explicat tot, el cavaller, que l’ha escoltat atentament, s’entristeix molt per l’aventura, però no és roí ni negligent. Fa forjar un petit cofre, no de ferro ni d’acer, sinó d’or pur i massís i de pedres precioses molt boniques i de gran valor, amb una la tapa que ajusta molt bé. Hi col·loca el rossinyol i fa segellar el cofret. El porta sempre amb ell. Maria de França. Lais. Quaderns Crema Activitats de comprensió 9. Qui era i quines qualitats tenia l’enamorat de la dama? 10. En quina estació de l’any l’amor de tots dos es va fer més intens? Per què? 11. Quina qualitat es destaca del marit de la dama? 12. Quina era l’única satisfacció que tenien els dos enamorats? Activitats de comentari i de contextualització 13. Quines característiques té el seu amor? 14. Raona què simbolitza el rossinyol en aquesta narració. 15. Per què l’enamorat col·loca l’ocell mort en un cofret d’or? 78 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=