La literatura medieval 3 CONTEXT LITERARI 6 GIOVANNI BOCCACCIO I EL DECAMERÓ Boccaccio, fill natural d’un mercader toscà, naix l’any 1313 probablement a Florència o a Certaldo. Sembla que va viure a Florència fins als voltants del 1325, època en què arriba a Nàpols per instruir-se en l’exercici d’activitats mercantils, tal com volia son pare. Després de fracassar en el camp del comerç i d’una experiència desafortunada en els estudis de dret canònic, es dedica totalment a les lletres. Moltes obres seues foren la preparació lingüística i poètica de la seua obra màxima: el Decameró, d’una gran influència en la literatura universal. Aquesta obra està formada per 100 contes distribuïts en 10 jornades, narrats per set dones i tres homes joves que s’han retirat a un palau dels afores de Florència durant la pesta del 1348. Els contes són molt variats, ja que l’anomenat rei o reina del dia escull el tema de la jornada. Una de les característiques de l’obra és un marcat realisme: figures i passions mai no són típiques o abstractes, sinó que apareixen localitzades en la realitat i els ambients que Boccaccio va conéixer. L’acció de la major part s’ha de situar als segles xiii i xiv. En el Decameró es poden distingir dos tipus principals de contes: d’una banda, els contes en què predomina la sensualitat i l’astúcia; de l’altra, els contes de to més sentimental i líric. El món existencial es contraposa i s’alterna amb un món ideal, en un sentit no d’oposició moralista, sinó de complement humà i artístic. Aquests dos mons es corresponen sovint amb els dos estils literaris del Decameró: la frase llargament amplificada, que reprodueix el període clàssic, i la frase més curta, més tensa i ràpida, basada en la llengua oral. Un quadre complet, per tant, de la comèdia humana, en els seus aspectes exemplars i en les seues motivacions eternes. A diferència de l’Infern de Dante, els personatges i situacions que circulen pels contes del Decameró no són mai objecte de censura o de condemna. 7 GEOFFREY CHAUCER I ELS CONTES DE CANTERBURY Geoffrey Chaucer, el primer gran escriptor de la literatura anglesa, coneixia molt bé la literatura llatina, la francesa i la italiana. La seua obra capital són els Contes de Canterbury, un recull en vers amb prosa intercalada de diverses narracions. Com el Decameró, els Contes de Canterbury s’organitzen en una trama general: un grup de peregrins que van a Canterbury es troben en un hostal i acorden explicar cada un quatre contes. En el grup de peregrins apareixen representants dels diversos estaments socials de l’època: el cavaller, el monjo, el mercader, l’estudiant d’Oxford, el jurista, el moliner, el fuster... Amb els Contes de Canterbury, Chaucer va aconseguir presentar una àmplia panoràmica de la societat anglesa del final del segle xiv, combinant el to seriós i el burlesc, el patètic i el divertit, els motius cristians i els pagans. 8 CRISTINA DE PIZAN I LA CIUTAT DE LES DAMES Cristina de Pizan és considerada la primera escriptora professional de l’edat mitjana. Va nàixer a Venècia, però la seua família es va traslladar aviat a França quan son pare va ser nomenat astròleg en la cort del rei francés Carles V. Es va quedar viuda després que el seu marit va morir de pesta el 1389. Amb tres fills i la responsabilitat de tindre cura de sa mare i d’una neboda, es va dedicar a escriure, com ara balades que van ser molt ben rebudes per l’aristocràcia francesa. La ciutat de les dames (1405) és potser la seua obra més coneguda. Amb l’objectiu de demostrar que si a les dones se’ls negava l’accés a l’educació, era impossible que foren iguals que els homes, va crear una ciutat fictícia governada per Raó, Rectitud i Justícia, habitada només per dones. Dins les muralles d’aquesta ciutat de les dames, Pizan hi va aplegar dones que amb el seu saber, el seu comportament o la seua fe havien fet contribucions significatives al creixement i desenvolupament de la societat. Era una manera de combatre la misogínia imperant a l’edat mitjana. S’ha comentat que amb aquest llibre Cristina de Pizan es va anticipar a la necessitat feminista d’una «habitació pròpia» que Virginia Woolf reivindicarà al segle xx, però Pizan segueix la tradició medieval de triar una ciutat, no una cambra, on presenta de manera ordenada un imaginari simbòlic, una ciutat plena de deesses, sàvies, donzelles i santes que aspira a traspassar els murs de la ficció per convertir-se en realitat històrica i política. Contra la misogínia imperant a l’edat mitjana, Pizan posa en joc un complex entramat en què es barreja el que és història i el que és ficció, i en el qual es donen cita personatges històrics, al·legòrics, mitològics o purament literaris. L’escriptor i cineasta italià Pier Paolo Pasolini va fer una adaptació al cinema del Decameró. Mireu el tràiler i busqueu la pel·lícula. Giovanni Boccaccio. Geoffrey Chaucer. Llegiu un fragment. 74 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=