La literatura medieval 3 CONTEXT LITERARI 5 PETRARCA Francesco Petrarca va nàixer a Arezzo el 1304. Provenia d’una família de notaris florentins. El 1316, amb el seu germà Gherardo, va començar els estudis de dret a Montpeller. El pare volia que tots dos foren notaris, però Gherardo es va fer monjo i Francesco va preferir les lletres a les lleis. El 6 d’abril de 1327, a l’església de Santa Clara, a Avinyó, hi va veure per primera vegada Laura, la dona que idealitzarà en els seus poemes i per qui va sentir una passió pura i constant, com la de Dante per Beatriu. Aquest amor serà el centre de tota la seua poesia. La protecció de diversos dignataris li va permetre dedicar-se a l’estudi, a escriure i a viatjar molt. Aquests viatges, els va aprofitar per a escorcollar arxius i biblioteques, on va trobar textos de l’antiguitat clàssica que va rescatar de l’oblit. El 1348, a causa d’una epidèmia de pesta, van morir molts dels seus amics i Laura. Després de viure a Venècia i a Pàdua, a partir del 1370 i fins que va morir el 1374, es va instal·lar en una caseta a Arquà, prop de Verona. Les obres de Petrarca es poden classificar en dos grups: obres en llatí i obres en vulgar. Les obres en llatí responen a la seua posició humanística. Hi destaquen el seu epistolari, que inclou cartes adreçades a personatges contemporanis i de l’antiguitat, i el Secretum, examen de consciència escrit en forma de diàleg. En vulgar italià va escriure la poesia, arreplegada en el Canzoniere. En aquest recull predominen les poesies líriques, la majoria sonets, en què expressa el seu amor per Laura, que és el centre entorn del qual gira la vida espiritual de Petrarca. De la mateixa manera que en el Secretum, Petrarca s’analitza en la seua poesia, que és una mena de dietari on expressa les seues contradiccions, els seus dubtes i els seus conflictes morals. Més que una història d’amor, el Canzoniere expressa una història íntima, en què el protagonista és el mateix Petrarca. Molt sovint la descripció dels sentiments es correspon, o contrasta, amb el paisatge. Petrarca representa una nova figura de l’intel·lectual, precursora de la de l’humanista. L’humanisme és un moviment cultural que va sorgir a Itàlia en la segona meitat del segle xiv i que es caracteritza per la voluntat de redescobrir i recuperar els escriptors clàssics llatins i grecs. Aquesta renovació cultural va arrelar en la literatura italiana del segle xiv i es va imposar per tot Europa durant les dues centúries següents, juntament amb una nova valoració de l’home i del seu paper en el món, que culminarà en el segle xvi amb el Renaixement. Els humanistes es van encarregar de recuperar i de posar en circulació textos de l’antiguitat clàssica que havien quedat completament oblidats, i es van esforçar, a través de la crítica textual i de la comparació dels diversos manuscrits, de restituir-ne la forma i el sentit originals, ja que aquests textos s’havien anat corrompent durant el procés de transmissió de l’edat mitjana. A més, van tractar d’aproximar el llatí medieval al llatí clàssic, perquè, juntament amb les obres, miraven de restaurar la llengua en què havien estat escrites. Amb l’humanisme sorgeix una consciència de la dignitat que dona a l’home la cultura i el domini del bell llenguatge, alhora que es dona a conéixer una nova figura d’escriptor (el literat), que veu en l’exercici de la literatura un ideal, una vocació i una manera de viure. Francesco Petrarca. Pàgina manuscrita del Canzoniere. Petrarca es representa a la seua finestra, amb vista a les seues visions. 73 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=