La literatura medieval 3 CONTEXT LITERARI Dante i Beatriu, pintura a l’oli de Henry Holiday (1884). Dante i el seu poema, de Domenico di Michelino. EL DOLCE STIL NUOVO La poesia trobadoresca es va transformar fora de les seues fronteres lingüístiques, concretament a Itàlia, on va donar lloc al dolce stil nuovo. A les ciutats italianes no existia el món feudal d’Occitània. Per tant, la distància entre la dona i el poeta no es podia establir a partir de la relació dama-vassall. Els italians ho van resoldre convertint la dona estimada en un àngel, cosa que permetia mantindre el desig insatisfet i el procés de millora. La dona cantada és un cor gentil no pel seu origen cavalleresc i aristocràtic, ni pel seu naixement, sinó per les seues qualitats pròpies. La virtut ja no és pròpia d’una classe, del món dels nobles, sinó de la persona concreta. Dante va fer un pas més enllà. En La vita nuova ens parla d’un personatge, Beatriu, que segurament va existir, però que va morir. Aquest pas no s’havia donat mai. Tindre una dona morta com a objecte de desig era portar al límit la impossibilitat de la unió dels amants. Dante converteix Beatriu en una ànima celestial i glorificada, que produeix en l’enamorat un perfeccionament total. El que fa Dante és mesclar la tradició stilnovista amb l’esperit cristià. La dama, en Dante, adopta moltes qualitats cristològiques, que no s’havien donat mai en la poesia trobadoresca. Beatriu atraurà al món cristià el seu amant anhelant. El procés de purificació iniciat en la La vita nuova culmina en el dolorós ascens que es du a terme en la Divina Comèdia, al final del qual podrà entreveure Déu, cosa que cap altre ésser humà havia aconseguit. 4 EL MÓN MEDIEVAL EN UN LLIBRE: LA DIVINA COMÈDIA El paisatge polític de Florència, la ciutat on va nàixer Dante el 1265, era difícil. Hi havia dos grans partits: els gibel·lins, partidaris de l’emperador, i els güelfs, partidaris del papat. La lluita entre aquests bàndols va portar a un predomini altern. S’hi ha d’afegir la lluita entre els estaments, que produïa a vegades aliances impossibles. Al final del segle, els güelfs es van dividir en dues faccions (blancs i negres), agrupades cada una entorn d’una família poderosa. És en aquests anys quan Dante participa activament en la política florentina: s’oposa a les pretensions papals i a les dels seus aliats francesos, arriba a ocupar el càrrec de prior de la ciutat durant dos mesos i viatja com a ambaixador a Roma. Durant la seua absència, els negres fan un colp d’estat i el condemnen a l’exili. Dante no tornarà mai a la seua ciutat. Va morir a Ravenna, el 1321, on fou soterrat. Durant els anys d’exili va escriure la Divina Comèdia. LA DIVINA COMÈDIA La Divina Comèdia consta de tres parts (Infern, Purgatori i Paradís) i relata el viatge imaginari de Dante a aquests tres regnes d’ultratomba. En el camí per l’Infern i el Purgatori és acompanyat pel poeta Virgili. Virgili personifica la raó humana i representa la filosofia i l’autoritat temporal de l’Imperi. Beatriu, que al seu torn personifica la revelació, la teologia i l’autoritat espiritual de l’Església, el guia pel Paradís. Aquestes idees són exposades al·legòricament en el poema com un llarg viatge que 71 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=