La literatura medieval 3 CONTEXT LITERARI 3 LA POESIA LÍRICA: DE LA POESIA TROBADORESCA AL DOLCE STIL NUOVO TROBADORS I JOGLARS La poesia trobadoresca és la primera lírica culta europea en llengua vulgar. Estava composta sempre de lletra i música; no era feta per a ser llegida individualment, ni recitada davant d’un públic, sinó per a ser cantada. La poesia trobadoresca té els seus orígens als països de llengua d’oc (Occitània); a causa del seu prestigi es va estendre més enllà de les seues fronteres lingüístiques. Durant el segle xii, des d’Itàlia fins a Anglaterra, tots els poetes s’esforçaven a escriure en provençal o a imitar els trobadors. Es dona el nom de trobador a l’autor de composicions versificades en vulgar, en oposició al poeta, que era el qui versificava en llatí. Els poemes i la música dels trobadors eren difosos pels joglars. LA CONCEPCIÓ DE L’AMOR Contra el que se sol creure, la poesia trobadoresca no sempre gira entorn de l’amor. Ara, és l’especial tractament d’aquest tema el que la singularitza històricament. I així, es parla d’amor cortés per a referir-se a la ideologia amorosa que caracteritza aquesta poesia. L’amor cortés instaura el desig com a valor en ell mateix. Per això sempre hi sol haver una distància respecte a l’objecte amat, perquè el desig es puga així perpetuar. Aquest amor implica la consideració de la dona com a ésser excel·lent, dotat de qualitats estètiques i morals i, també, de poder. L’enamorat se situa, per tant, en la posició de suplicant, i la dama té el poder d’atorgar o no el favor que el poeta demana. Aquesta concepció de l’amor reprodueix els esquemes mentals de la societat feudal europea: la dama serà considerada el senyor del poeta, i aquest es declararà el seu vassall. La persona amada està adornada de totes les virtuts, i aquestes són tan excepcionals que la converteixen en una persona única, a qui no podrà arribar mai l’enamorat. El fet que la dama siga una senyora poderosa i que estiga casada augmenta encara més aquesta distància. Al mateix temps, l’enamorat no se’n pot desfer, perquè és un vassall de la dama i li ha jurat fidelitat. Com que no podrà arribar mai a la dona ni podrà desfer-se del jurament, es produirà una situació d’enorme tensió, dolorosa i sense repòs, que no es resoldrà mai. L’amor, tal com el van inventar els trobadors, és una experiència total, que modifica i transforma en profunditat la personalitat de l’enamorat. La referència a la floració de la primavera, que apareix en tants poemes trobadorescos, simbolitza l’esclat de totes les virtuts potencials de la persona a causa de l’amor. L’amor desencadena un procés de millora artística i personal, es converteix en catalitzador i motor alhora d’unes qualitats potencials que, fins al moment de l’enamorament, estaven ocultes i adormides. LES TROBAIRITZ Durant els segles xii i xiii, la poesia trobadoresca va ser cultivada també per dones, mullers i filles de nobles, que han deixat poesies amoroses –sovint dedicades als seus amants– caracteritzades pel realisme i per les referències directes a l’amor carnal. Una de les més conegudes és Beatriu de Dia, comtessa de Dia. Beatriu de Dia. Consulteu aquesta pàgina per a saber més sobre poesia trobadoresca. 70 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=