La literatura medieval 3 CONTEXT LITERARI Com és natural, tota cançó de gesta té un autor primer, però la seua personalitat resta sempre amagada. Això justifica el caràcter popular de les cançons de gesta primitives i algunes peculiaritats del seu estil, lligades a la seua difusió oral: l’acció lineal, les volgudes repeticions de versos o sèries de versos, la interpel·lació joglaresca al públic, la manca d’artificis retòrics, etc. El nucli de tot cantar de gesta és un moment històric, més o menys evident, més o menys verdader. Esdeveniments i personatges històrics es mesclen, amb naturalitat, amb fets alterats o inventats i amb personatges de ficció. És durant els segles xii i xiii quan es redacten els cantars de gesta francesos més importants. Coincideix amb el moment en què una societat guerrera molt jerarquitzada pren consciència d’ella mateixa i vol veure’s reflectida en els seus avantpassats heroics. D’altra banda, la proliferació de relíquies d’herois èpics en santuaris i monestirs, així com el culte a sants guerrers, van poder contribuir a la redacció de les gestes d’aquests herois que circulaven en cants i en llegendes, però presentant actituds i problemes d’aquell moment. 2 LA MATÈRIA DE BRETANYA: CHRÉTIEN DE TROYES I MARIA DE FRANÇA Les primeres narracions o novel·les escrites directament en una llengua romànica apareixen en la segona meitat del segle xii i van ser obra de Chrétien de Troyes, un escriptor del nord de França que va redactar la seua obra entre el 1160 i el 1190. En les seues novel·les, escrites en vers –El cavaller del lleó, El cavaller de la carreta o El conte del Graal–, va crear el prototipus del cavaller errant, com Yvain, Lancelot o Perceval, que ha de partir a la recerca d’una dama, raptada per un ésser de l’altre món, o d’un objecte desaparegut i de gran valor. Chrétien de Troyes es va inspirar en relats i contes folklòrics que circulaven oralment en el seu temps, especialment en els de la tradició celta. Les seues obres estan plenes d’històries de boscos salvatges, habitats per personatges misteriosos, per castells amagats darrere de la boira, que apareixen i desapareixen als ulls del cavaller, o per bèsties extraordinàries que de sobte prenen rostre humà. Les narracions de Chrétien de Troyes i dels seus continuadors constitueixen el que s’anomena la matèria de Bretanya. Aquestes narracions ambientaven les aventures cavalleresques i amoroses a la cort del mític rei Artús i dels seus cavallers de la Taula Redona, i estaven destinades a un públic refinat i cortés, que hi va trobar una idealització del seu viure i dels seus afanys. El gran encert en la creació de figures, com Lancelot o Perceval, dotats de contingut psicològic i transcendental, la tècnica narrativa resolta a la perfecció, la traça per a desenvolupar ambients de meravella i irrealitat, fan de Chrétien de Troyes un dels novel·listes medievals més notables. Martí de Riquer ha destacat que «pocs escriptors assoliren, com ell, atorgar al relat, sempre endegat vers una lliçó moral i cavalleresca, una fàcil normalitat embolcallada en un ambient mític, on els seus protagonistes es mouen amb naturalitat, com s’esdevé als episodis de Perceval davant les gotes de sang sobre la neu o davant els alts enigmes del Castell del Graal, el qual emergeix misteriosament i misteriosament es fa deshabitat i silent». Contemporània de Chrétien de Troyes, l’obra més important i més original de Maria de França és una col·lecció de dotze breus relats novel·lescos anomenats lais, paraula derivada del cèltic laid, ‘cançó’. En aquestes narracions, que adapten llegendes orals bretones, predomina el caràcter episòdic, de vegades basat en una simple anècdota que es relata en un centenar de versos. L’amor és el tema principal del recull, que és viscut pels seus protagonistes al marge de la societat (nou dels dotze lais narren amors adúlters). En El rossinyol, un marit gelós mata el rossinyol que cada nit cantava a la finestra de la seua esposa. Martí de Riquer ha assenyalat que aquest assumpte adquireix en la ploma de Maria de França «una delicadesa sorprenent i torbadora». Se sap ben poc d’aquesta escriptora. Sembla que va viure a la cort d’Anglaterra, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa. La mort de Roland. Imatge del còdex Miroir Historial de Vincent de Beauvais, segle xiii. Llegiu un fragment d’El cavaller de la carreta, de Chrétien de Troyes. Maria de França. 69 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=