La literatura medieval 3 CONTEXT LITERARI Després de la caiguda de l’Imperi Romà al segle v, com a conseqüència de les invasions bàrbares, Europa va quedar dividida en un mosaic de diferents regnes. De tota manera, el llatí, que s’havia disgregat en les diferents llengües romàniques que han arribat fins a l’actualitat, va continuar sent la llengua de l’activitat cultural. No era, per tant, una llengua morta, encara que no s’aprenia per transmissió familiar. Les diferents literatures europees, fins i tot les no romàniques, tenen les seues arrels més o menys ocultes en els segles d’ús literari exclusiu del llatí, que es prolonguen com a mínim fins a ben entrat el segle xiii. Cap al segle xii es va produir el que s’ha anomenat el primer renaixement europeu. Els canvis socials i econòmics que es van produir durant aquell segle –el renaixement de la vida urbana, l’aparició d’una societat mercantil i artesanal– van fer caure el monopoli que els clergues i el llatí exercien en els diferents àmbits culturals. Els vulgars es van convertir, també, en llengües literàries, i la seua promoció va representar, paral·lelament, la promoció d’uns nous sectors socials, urbans i laics, que no sabien llatí. Amb el temps es consolidaria en les diferents llengües romàniques i germàniques un model de llengua literària. Va ser un procés lent, perquè, a diferència del llatí, els vulgars accedien a l’escriptura sense un model previ ni una tradició literària. Després de l’any 1000, els models que més van influir la literatura europea van ser els propis de la societat aristocràtica d’origen feudal. Entre aquestes primeres manifestacions de les diferents literatures europees hi ha la poesia èpica de les cançons de gesta, la poesia trobadoresca i les novel·les de la matèria de Bretanya. 1 L’ÈPICA MEDIEVAL Les cançons de gesta són poemes narratius medievals centrats en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris. Un primer grup de textos enllaça amb les històries i els mites provinents de les poblacions d’origen germànic. Entre les més antigues destaquen dos reculls de l’Edda, un conjunt de cants sobre déus i herois compostos a Noruega i a Islàndia entre els segles ix i xii, que s’inspiren en unes fonts molt més antigues. A l’Anglaterra anglosaxona es va escriure, pels volts del segle x, el poema èpic Beowulf, que conté elements provinents de les sagues nòrdiques d’alguns segles enrere. La màxima expressió de l’èpica germànica és un poema més tardà: el Cant dels Nibelungs, escrit entre el final del segle xii i l’inici del xiii. Els fets històrics que s’hi expliquen es refereixen als temps remots dels regnes bàrbars, quan Àtila, rei dels huns, va véncer els burgundis. Les cançons de gesta en llengua romànica, que narren les gestes de reis i de cavallers, constitueixen el segon grup de textos èpics europeus, inspirats en esdeveniments i situacions de caràcter històric i reelaborats poèticament. Hi apareixen personatges reals, com Carlemany, i s’hi narren principalment les guerres contra els sarraïns al sud d’Europa o les lluites entre vassalls. El món en què es mouen els personatges és el del feudalisme i el de la religiositat medieval. En llengua francesa han estat conservades un centenar de cançons de gesta. La Chanson de Roland és la més important i potser la més antiga. En castellà s’ha conservat el Cantar de Mio Cid. La cançó de gesta era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions. Al costat de la tasca dels historiadors més o menys erudits que refeien el passat en llibres cultes en llatí, les cançons de gesta pretenien informar emotivament una gran massa sobre aquest passat. REGNE DELS SUEUS REGNE DELS VISIGOTS REGNE DELS FRANCS REGNE DELS OSTROGOTS REGNE DELS VÀNDALS IMPERI BIZANTÍ CÀNTABRES ÀVARS TURINGIS SAXONS ESLAUS ANGLONS I SAXONS BASCONS M A R M E D I T E R R À N I A OCEÀ ATLÀNTIC MAR NEGRE Europa a principis del segle vi. Huit etapes de la Chanson de Roland en una imatge, dins les Grans Cròniques de França (segle xv), en un exemplar conservat al Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg. 68 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=