L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 LECTURES Oda IV, 7 No queda neu, reverdeixen les planes, i els arbres tornen a treure fullam; la terra canvia de tanda, i els rius, que decreixen, passen riberes avall; una Gràcia, junt amb les nimfes i junt amb les seves bessones, nua, s’engresca a ballar. T’ho diu l’any, t’ho diu l’hora que ens pren la llum clara del dia: no esperis res d’immortal. Remeten els freds amb els zèfirs; l’estiu, que estalona la primavera, se’n va quan escampa els seus fruits la tardor generosa, i de pressa torna el repòs hivernal. Les minves del cel, tanmateix, aviat les arreglen les llunes: quan a nosaltres l’ocàs ens porta amb Eneas el recte, i amb Tul·lus i amb Ancus, ombres i cendra som ja. ¿Qui sap si a la suma d’avui han previst d’afegir-hi els celestes temps per cap més endemà? Tot allò amb què et regalis el cor, ho preserves d’un hereu d’àvides mans. Quan seràs mort i el teu cas amb sentència clara Minos haurà judicat, ni el llinatge, Torquat, ni discursos ni benmereixences no et tornaran al d’abans: que ni Diana no pot rescatar el cast Hipòlit de les tenebres de baix, ni Teseu, les cadenes del Lete, al seu Íntim Pirítous no les hi pot arrencar. Les bones companyies Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors Traducció de Jordi Cornudella 58 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=