L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 LECTURES Au, visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos, que dels vells rigorosos els murmuris ni tan sols en un as hem de preuar-los. Quan es ponen, els sols poden renéixer, mes la nostra llumeta en apagar-se una nit dormirem que serà eterna. Dona’m, doncs, mil petons, que cent segueixin i mil més al darrere, i la centena i mil més, i cent encara, i després els milers, quan a bastança ja els tinguem, descomptem-nos i oblidem-los; perquè els pèrfids no puguin aüllar-nos que no sàpiguen mai quants besos foren. Catul. Poesies completes Edicions 62 - Empúries Versió de Jordi Parramon i Blasco Oda I, 11 Tu, no esbrinis – és sacríleg de saber-ho – quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui! Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tierrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins1 i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança. Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el demà. Oda II, 10 Viuràs més assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautelós per por dels temporals, no t’acostes massa a la riba traïdora. Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un sostre ruïnós, viu moderadament lluny d’un palau que suscita l’enveja. Els vents batzeguen més sovint els pins enormes, les torres enlairades s’esfondren més feixugament, i és als cims de les muntanyes que cauen els llamps. Horaci. Odes i epodes. Fundació Bernat Metge Traducció de Josep Vergés LA POESIA LLATINA 1. E ra costum de filtrar el vi abans de servir-lo. Amb això el poeta vol dir: no deixes de fruir dels plaers habituals de la vida. Frescos de la ciutat de Pompeia. 57 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=