L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 LECTURES 16 Uns diuen que un exèrcit a cavall; altres, a peu, i altres, de naus, és el més formós sobre la negra terra; i jo dic que és el que un estima. I és molt senzill fer entendre això a qualsevol; car Hèlena, que sobrepassava de molt en bellesa els humans, va deixar el marit més honorable i va anar a Troia navegant, i ni de la filla ni dels pares es recordà per res, sinó que la va seduir... ...amb lleugeresa. Ara m’ha recordat Anactòria, que no és aquí. D’ella més voldria veure el pas digne d’amor i el guspireig lluminós del seu rostre, que els carros lidis i guerrers lluitant a peu amb totes les armes. 31 Em sembla igual als déus L’home que enfront de tu seu, i de prop t’escolta parlar dolçament i riure encisadora; això, de veritat, em colpeja el cor dins el pit, car quan et miro un instant, ja no m’és possible dir ni una paraula, sinó que la llengua se’m trava i prest un foc subtil em recorre la pell, amb els ulls no veig res i em ressonen les orelles, una suor freda em banya, i un tremolor em pren tota; estic més verda que l’herba i em sento que estic a punt de morir. Safo. Cants. La Magrana Traducció de Maria Ros Llabrés Ripoll 54 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=