L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 LECTURES SAFO 1 Immortal Afrodita de tron acolorit, filla de Zeus que trenes enganys, t’ho suplico: no m’aclaparis amb disgusts ni turments l’ànima, senyora, ans vine aquí, si en altre temps i altra vegada, sentint la meva veu de lluny, em vas escoltar i, deixant la casa daurada del pare, vas venir, després de junyir el carruatge; et transportaven bells teuladers, ràpids, entorn de la negra terra movent fort les ales, des del cel, enmig de l’èter. Prest arribaren i tu, benaurada, amb un somriure en el teu rostre diví, em demanaves què em succeïa de nou, per què de nou et cridava i què volia més que res, que em succeís, en l’ànima plena de follia: «A qui he de convèncer, a qui he de conduir al teu amor? Qui, Safo, et fa una injustícia? Perquè si fuig, aviat donarà encalç; si no acceptava regals, en canvi, en farà i si no estima, aviat estimarà, fins i tot si ella no ho vol.» Vine a mi també ara, deslliura’m d’aquesta penosa dèria, i tot quant desitja que s’acompleixi la meva ànima, fes-ho realitat; sigues tu mateixa la meva companya de lluita. 53 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=