L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 LECTURES LISÍSTRATA, ARISTÒFANES Lisístrata, protagonista de la comèdia d’Aristòfanes del mateix títol, exposa a diverses dones el seu pla de declarar-se en vaga sexual per obligar els seus marits a fer les paus i posar així fi a la guerra del Peloponés, que els enfronta des de fa anys. Làmpito: I tota aquesta tropa, qui l’ha convocada? Lisístrata: Jo. Làmpito: Doncs, vinga, digues què vols de nosaltres. Mírrina: Això, explica’t, per Zeus, d’una vegada. Lisístrata: Ja va, però abans digueu-me una coseta. Mírrina : Parla, va! Lisístrata: Els pares dels vostres fills, no els enyoreu, tant de temps fora? Els vostres marits no estan tots en campanya? Calonice: Sí, el meu home, pobret, ja fa cinc mesos que és a Tràcia, vigilant l’Èucrates. Mírrina : I el meu ja en porta set a Pilos. Làmpito: I el meu, tot i que de tant en tant ve del front, de seguida torna a agafar l’escut i se’n va volant. Lisístrata: Però no és només això, ja ni d’amants ni un en queda! Des del dia que els milesis, maleïts!, ens van trair, de pius no en trobes ni de cuiro. Així, què?, m’ajudaríeu si us dic com, a posar fi a aquesta guerra? Mírrina : I tant! Jo, si convé, em lleve la roba i me la menge peça a peça ací mateix! Calonice: I em deixe obrir pel mig, com si fos una arengada. Làmpito: I jo puge al Taiget, si d’allà dalt es veu la pau. Lisístrata: Doncs, bé, ja us ho puc dir, no cal amagar-ho més. Nosaltres, dones, si volem forçar de veres els homes a fer la pau, ens hem d’abstenir de... Mírrina : De què? Digues! Lisístrata: Ho fareu? Mírrina : Ho farem, i tant que sí. Lisístrata: Doncs bé: ens hem d’abstenir... del pardal! Ei! Com és que em gireu l’esquena? On aneu? Què són aquestes ganyotes? Per què us feu les mudes? Com és que us ha canviat la color? Què són aquestes llàgrimes? Ho fareu o no? Mírrina : Jo no ho pense fer. Per mi, que continue la guerra. Calonice: Ni jo tampoc, per Zeus, que continue la guerra. Lisístrata. Ara em dius això, senyora arengada? Si fa un moment deies que et deixaries obrir pel mig! Calonice: Una cosa és el que jo dic i una altra el que tu demanes. M’estime més passar pel mig del foc! Que com el pardal, amiga meua, no hi ha res! Lisístrata: I tu, què? Dona: Jo, el mateix: abans el foc! Lisístrata: Ah, que impúdica és la nostra raça! Amb raó ens deixen com un drap brut al teatre! No som res més que un zero a l’esquerra! Amiga espartana, si almenys tu em fesses costat, la cosa encara es salvaria. Làmpito: És dur per a una dona, pels dos déus, haver d’anar al llit tota soleta, sense un bon pardal. En fi, tot siga per la pau. Lisístrata: Això és una dona! Calonice: I si... si ens abstenim d’això que dius –que els déus ens estalvien tal sacrifici!–, vols dir que amb això aconseguirem la pau? Lisístrata: I és clar que sí. Imagina’t que ens quedem a casa empolainades, passejant amunt i avall amb túniques ben transparents. I, davall, res. Ah, i amb el mont de Venus ben afaitat. Els homes tremparien com cavalls! Doncs bé, si aleshores nosaltres fem que no i que no, veuràs que ràpid que fan les paus. Perdent el cul! Aristòfanes. Lisístrata. Adesiara. Traducció de Cristián Carandell (adaptació) Activitats de comprensió 21. Què proposa Lisístrata a les altres dones per posar fi a la guerra? 22. Com reaccionen d’entrada a la seua proposta? Per què? Activitats de comentari i de contextualització 23. Identifica les contraposicions que s’estableixen en aquesta escena. 24. Comenteu quines diferències presenta Lisístrata enfront de les altres dones. 25. Com tracta Aristòfanes el sexe? 26. Compareu els personatges de Lisístrata i Antígona. Quines semblances i diferències hi trobeu? Activitats de creació i difusió 27. Trieu una de les dues escenes i representeu-la. Quines diferències hi trobeu pel que fa al to? 52 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=