L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 LECTURES Antígona: El coneixia. Per què no l’havia de conèixer si era ben públic? Creont: I, tanmateix, has gosat transgredir les lleis? Antígona: Perquè no era Zeus qui me les dictava, ni mai la justícia que té el seu estatge entre els déus subterranis no ha ordenat lleis semblants entre els homes. No creia tampoc que les teues lleis, les lleis d’un home mortal, fossen tan fortes que donassen la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperibles dels déus, perquè aquestes tenen validesa no d’avui, ni d’ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quan existeixen. Jo no tenia la intenció de presentar-me a la justícia dels déus per transgredir-les, enduta per la por a les decisions de qualsevol home. Que havia de morir ja ho sabia, per què no?, encara que tu no haguesses fet la proclama. I si mor abans de temps, jo pense que és un guany, i a qui, com jo, viu entre infortunis, per què no li ha de ser un guany la mort? I que m’arribe aquesta desgràcia no és per a mi gens dolorós. En canvi, si comportés que un fill de la meua pròpia mare mort restés insepult, això sí que m’entristiria. Les teues amenaces, en canvi, no em preocupen. I si ara et sembla una bogeria això que he fet, tal volta el boig és el jutge que em condemna per boja. Corifeu: Mostra un natural obstinat, digna filla d’un pare obstinat. I no sap sotmetre’s davant les adversitats. Creont: Sàpigues, tanmateix, que els temperaments massa forts es dobleguen més fàcilment, igual que el ferro forjat més ben trempat pel foc es trenca i es parteix molt sovint. Tothom sap també que els cavalls més salvatges són fàcilment domats amb un petit fre. Per això, doncs, no convé que mostre un comportament orgullós qui és esclau dels qui té a prop. Aquesta sabia prou bé que cometia un acte de sedició quan transgredia les lleis establertes. I després de fer-ho, encara comet una nova transgressió: presumeix de la seua acció i, a més, s’hi complau. Ara l’home ja no soc jo, sinó ella, si aquesta audàcia seua resta sense càstig. Però encara que siga filla de la meua germana i tinga amb mi lligams de sang més estrets que ningú més de la família, ni ella ni tampoc la seua germana no s’escaparan de la mort més terrible, perquè també a aquesta l’acuse de col·laborar en aquest enterrament. Sòfocles. Antígona. La Magrana. Traducció de Joan Castellanos Antígona enterrant a Polinices (1825), de Sébastien Norblin. Activitats de comprensió 12. Quins fets esmenta el cor per a afirmar que l’home és la meravella més gran del món? 13. Què diu Antígona com a justificació d’haver desobeït a Creont? 14. Per què li diu que no té por de ser condemnada a mort? 15. Quin doble delicte ha comés Antígona per a Creont? 16. Per a Creont, què és el que posa més en qüestió la seua autoritat? Activitats de comentari i de contextualització 17. Comenteu el contrast irònic que es produeix entre l’himne a la glòria humana que canta el cor just abans que Antígona entre presonera. 18. Quins factors entren en conflicte en aquesta escena? 19. Quines característiques com a personatges presenten Creont i Antígona en aquesta escena? Activitats de creació i difusió 20. Escriu una continuació d’aquest diàleg. 51 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=