L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 LECTURES ANTÍGONA, SÒFOCLES Estàsim I Cor: Nombroses són les coses admirables, però cap no n’hi ha de més admirable que l’home. L’home solca el mar grisenc, enmig d’un temporal desfermat pel vent de migjorn, fent camí per un mar bramulador; és ell qui fatiga la deessa Terra, la deessa més augusta, incansable i indestructible, amb les arades que van amunt i avall, any rere any, llaurant la terra amb l’estirp cavallina. Amb paranys l’home astut captura la raça d’ocells lleugers i els animals salvatges i, amb xarxes ben trenades, captura també les espècies que viuen en el mar. Amb els seus ginys domina la fera salvatge que travessa les muntanyes i posa sota el jou que cenyeix el bescoll el cavall de crinera espessa i l’incansable toro ferotge. Va descobrir la paraula i el pensament, subtil com l’aire, i l’esperit que governa les ciutats; i, hàbil com és, va aprendre també a protegir-se de les inclemències de la vida al ras, de les gelades molestes i de la pluja perjudicial. I, en el futur, a res no s’aventurarà sense recursos. Tan sols de la mort no ha trobat fugida. En canvi, per a les malalties de més difícil remei ha imaginat solucions. Qui, tanmateix, posseeix una habilitat que va més enllà de l’esperança pot caminar adés cap al mal, adés cap al bé; el qui ajusta les lleis de la terra amb la justícia dels déus lligada amb juraments serà encimbellat en el punt més alt de la seua pàtria. En canvi, restarà sense pàtria el dia en què, per la seua audàcia, es contaminarà amb fets no justos. Que aquest no s’assega mai al meu costat en la meua llar ni jo no compartisca mai les idees de qui actua així. Episodi II (Entra el guardià per l’esquerra portant Antígona.) Corifeu: Esbalaïment em produeix aquest prodigi extraordinari. Com puc negar, si la veig, que aquesta no siga la jove Antígona? Oh, filla malaurada d’un malaurat pare, d’Èdip! Què passa? ¿No et portaran per haver-te sorprés desobeint les lleis del rei en un acte insensat? Guardià: Heus ací l’autora del fet. L’hem agafada mentre enterrava el cadàver. Però, on és Creont? Corifeu: Ara mateix surt de palau, just a temps. Creont: Què passa? Amb quin fet s’ajusta la meua arribada? Guardià: Senyor, en aquest món no hi ha res que puga ser negat amb jurament, perquè la reflexió desmenteix la primera decisió. Fins fa poc creia ben convençut que mai més no tornaria aquí: tan gran torbament em produí la pluja de les teues amenaces. Però com que una alegria llunyana i del tot inesperada no s’assembla en res a cap altre plaer, aquí em tens, infidel certament al meu jurament, portant-te aquesta noia capturada mentre endreçava la tomba. I ara no hi ha intervingut la sort: aquesta descoberta ha estat només meua, no de ningú més. I, doncs, sobirà, agafa-la i, segons la teua voluntat, interroga-la i jutja-la. Pel que fa a mi, és just que em veja lliure de qualsevol mal. [...] Creont (a Antígona): I tu, tu que acotes el cap a terra, ¿afirmes o negues haver fet aquests actes? Antígona: Afirme haver-ho fet. Mai no ho negaré. Creont (al guardià): Tu pots anar on vulgues, lliure de tota acusació. (A Antígona.) I tu, digues-me, amb brevetat, sense ambigüitats: ¿coneixies l’edicte que prohibia fer aquesta acció? 50 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=