L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 CONTEXT LITERARI HORACI Quint Horaci Flac (65 aC - 8 aC) va nàixer a Venusia (actual Venosa), al sud d’Itàlia, fill d’uns esclaus emancipats. Va poder estudiar a Roma i després a Atenes, on va completar la seua formació. Va lluitar en l’exèrcit de Brutus contra August a Filipos. Després de la victòria d’August, va tornar a Roma i va ser amnistiat, encara que li van ser confiscades les terres de la família. Al cap de poc temps, Virgili el va introduir en el cercle de Mecenes, que es va convertir en el seu protector. Mecenes el recomanà a l’emperador August, de qui obtingué grans beneficis, i també la seua amistat. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. Horaci va delimitar per a una llarga posteritat literària una sèrie de tòpics entorn dels quals s’han teixit variacions i repeticions sense fi, com ara el del beatus ille, en què es fa l’elogi de la vida retirada, al camp, lluny del brogit de la ciutat, el de l’aureas mediocritas –«la mitjania, tan preciosa com l’or»– i, sobretot, el del carpe diem: «mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia de hui i no confies gens en el de demà». Per a Horaci, aquest motiu apareix molt lligat al de l’aureas mediocritas. Cal viure el moment, sí, però assenyadament i amb moderació, perquè «el que et reclama la vida és ben poc». De tota manera, els temes de la poesia d’Horaci són molt variats: narracions mitològiques i personals, paisatges, reflexions filosòfiques, confidències a amics, frases malicioses i consells. La característica més notable de l’estil horacià és la concordança perfecta que aconsegueix entre pensament i expressió. Per damunt de qualsevol altre poeta llatí, Horaci destaca per la perfecció tècnica, tant en la mètrica com en l’expressió. En canvi li manca la passió d’un Catul o el sentiment d’un Virgili, i amaga les emocions darrere de la ironia. OVIDI Publi Ovidi Nasó (43 aC - 17 dC) va nàixer a Sulmona (Itàlia central) en una família benestant de cavallers. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seua formació amb un llarg viatge a Grècia. A la tornada, va freqüentar la companyia de poetes com Horaci, Tibul i Properci, i també la cort d’August. Aviat es va convertir en un poeta d’èxit. Entre les seues primeres obres hi ha les Heroides, un recull de quinze lletres fictícies d’enamorades mítiques i de sis més dels amants absents; l’Art amatòria, manual de seducció, i uns Remeis a l’amor, que, en paraules de Carles Riba, són pitjors que la malaltia. L’any 8 dC August va condemnar Ovidi a l’exili i el va obligar a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre (l’actual Constanta, Romania), a l’últim confí de l’Imperi i de la civilització. Malgrat els incessants precs del poeta, August va morir sense perdonar-lo i, al cap d’un temps, l’any 17 dC, la mort va arribar a Ovidi, encara exiliat a Tomis. No estan clars els motius d’aquest exili. El fet és que per a Ovidi va ser un castic cruel, perquè el va apartar de tot el que era més important per a ell: la vida social i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina. Durant l’exili va escriure dos llibres d’elegies (Pòntiques i Tristes) plenes de dolor i de tristesa. A la maduresa del poeta corresponen les Metamorfosis, obra mestra de la poesia narrativa universal. En aquesta obra són ordenades, en 15 llibres que comprenen més de 12.000 versos, unes 250 faules mitològiques. Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica grega i especialment dels poetes alexandrins. Les Metamorfosis és una de les obres més notables de la literatura universal, que durant segles ha servit de manual de mitologia i de font d’inspiració a escriptors, pintors, músics i escultors. Horaci. Ovidi. Apol·lo i Dafne, de Bernini. 45 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=