L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 CONTEXT LITERARI VIRGILI Publi Virgili Maró (75 aC - 19 aC) va nàixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia. Va completar els estudis a Roma i amb el temps va obtindre l’amistat de Mecenes i del mateix August. Va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit. En l’ègloga iv augura el retorn de l’edat d’or amb motiu del naixement d’un xiquet. Aquest poema es va interpretar durant molt de temps com una profecia messiànica del naixement de Jesucrist. En les Geòrgiques, la seua obra següent, hi va crear una mitologia de la vida rural i de la natura on evocava les gents, els animals i els paisatges. Poc després va començar la seua obra més ambiciosa, l’Eneida, un gran poema èpic en què va cantar la predestinació de Roma. Tornant d’un viatge a Grècia, on havia anat a documentar-se, Virgili va morir i el va deixar inacabat. El poema recull la llegenda, d’origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d’Enees des que va fugir de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que es va establir al Laci. La composició argumental del poema –viatges («odissea») i lluites («ilíada»)– està estructurada en tres parts. Els llibres I-IV narren l’arribada d’Enees, portat per una tempesta, i la seua estada a Cartago, on l’acull la reina Dido, a qui conta els fets anteriors des de la fugida de Troia; el llibre iv tracta els amors entre tots dos. Els llibres V-VII relaten el nou viatge a Itàlia i els preparatius per a la guerra: el rei Llatí acull Enees al Laci i li ofereix en matrimoni la seua filla Lavínia, el pretendent de la qual, Turnus, s’oposa a Enees; tots dos cerquen aliats per a la guerra que es prepara. El llibre VI conté el descens d’Enees als Inferns amb la sibil·la de Cumes. Els llibres IX-XII narren els fets de la guerra: de primer la dissort persegueix els troians, però un duel entre Enees i Turnus –amb la derrota i la mort del qual s’acaba el poema– els dona la victòria. L’empremta de l’Eneida perdura en tota la cultura occidental i va ser el model de la poesia posterior. Virgili. Fresc de Pompeia que representa Enees ferit, amb el fill Ascani, Venus i el metge que l’està curant. PER A SABER MÉS La idea patriòtica que es manté en tota l’Eneida va acompanyada d’una simbologia històrica: les lluites d’Enees al nord d’Àfrica recorden les campanyes de Roma contra Cartago, i les guerres que l’heroi ha de sostindre a Itàlia fins a complir la seua missió reflecteixen les civils que van tindre com a fi la unitat italiana. La realitat contemporània també entra en aquest joc de símbols: Dido, la reina cartaginesa que reté Enees i intenta desviar-lo de la seua missió sagrada, recorda Cleòpatra retenint Antoni a Egipte; Enees, l’heroi situat entre el record de Troia i el futur de Roma, és la imatge d’August i per aquesta raó no té la grandesa mítica dels personatges homèrics: la seua dimensió és profundament humana i la seua característica essencial és la pietat, ja que fa la guerra complint un deure, no una necessitat temperamental, i només aspira a instaurar la pau. 44 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=