L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 CONTEXT LITERARI Lucreci. Catul. 5 LA POESIA LLATINA: ÈPICA I LÍRICA La poesia romana comença a brillar entorn del 60 aC, amb Lucreci (94 aC - 55 aC) i Catul (aprox. 84 aC - aprox. 54 aC), i finalitza amb la mort d’Ovidi el 17 dC. L’any 60 aC és molt significatiu per a Roma. És l’any del primer triumvirat, format per Cèsar, Pompeu i Cras. És un moment en què els sentiments de l’individu comencen a estar fins i tot per damunt del mateix estat. Aquest era el context en què van viure i van desenvolupar la seua obra tant Lucreci com Catul. Tots dos van iniciar un corrent que va perdurar més de 75 anys, en què van sorgir poetes tan importants com Virgili, Horaci i Ovidi. Va ser, sens dubte, el període més fructífer de la poesia romana i un dels més brillants de tota la història de la humanitat. Aquest període correspon al principat d’Octavi August, des del 31 aC, quan assoleix el poder absolut, fins que mor (14 dC). Lucreci es va inspirar en l’epicureisme per a compondre el seu grandiós poema De la natura, en què presenta les seues consideracions filosòfiques i científiques sobre l’univers. Aquesta obra, redescoberta pels humanistes en el segle xv, es pot considerar una història dramàtica de la humanitat i és un dels pocs poemes de tema científic de la literatura universal. Catul va ser el més important d’un grup de nous poetes caracteritzats per la seua voluntat d’assimilar al llatí la poesia dels alexandrins i per la seua preferència pels poemes curts i pels temes de circumstància, sobretot amorosos. Els poemes en què va expressar el seu amor per Lèsbia han fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de tots els temps. Els poetes Virgili i Horaci van pertànyer a l’anomenat cercle de Mecenes, home riquíssim i refinat, conseller de confiança i amic de l’emperador August. Mecenes va sostindre amb la seua generositat els seus protegits, els quals es van poder dedicar així a escriure sense problemes econòmics, ja que eren d’origen més aviat humil. En canvi, els membres del cercle de Messala Corví –Ovidi, Tibul i Sulpícia–, que eren de classe benestant i gaudien, doncs, d’independència econòmica, se sentien menys vinculats a la política d’August. 43 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=