L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 CONTEXT LITERARI 3 LA LÍRICA GREGA La poesia lírica té l’origen en la poesia cantada amb l’acompanyament de la lira. La lírica va acabar designant la poesia que no narra objectivament esdeveniments externs, sinó que expressa les emocions i els sentiments de la persona individual. Hi havia dos tipus importants de lírica: la coral, amb diverses veus i acompanyament, i la monòdica, a una sola veu i sense acompanyament. En la lírica coral destaquen Alcman i Píndar. En el cant individual, Alceu, Safo i Anacreont. Enfront de la poesia èpica, girada al passat, la poesia lírica es projecta sobre una emoció present, col·lectiva o personal. SAFO (S. V AC) En els escassos fragments que ens han arribat de la seua obra, Safo canta la bellesa i l’amor en tots els seus matisos. Els poemes dedicats a l’amor expressen sovint un alt contingut eròtic per mitjà d’un llenguatge senzill, allunyat de l’estil homèric, amb predomini de recursos simples com la repetició i la juxtaposició sintàctica. Molts dels seus poemes, que estan adreçats a xiques que convivien amb ella en la seua escola de música i poesia, descriuen la passió amorosa, a voltes amb una extraordinària precisió en els símptomes físics, i presenten el desig com una potència irracional davant la qual no és possible defensar-se. La poesia de Safo va expressar per primera vegada les oscil·lacions de l’ànim entre emocions amargues enfrontades o contràries. En contraposició amb la societat masculina, amb les seues preocupacions polítiques i militars, les dones de les classes altes es lliuraven al culte de la bellesa i de l’amor. Safo va proclamar la supremacia de la subjectivitat, de la bellesa de l’ésser estimat i de la passió amorosa. PÍNDAR (S. V AC) Dedicats a celebrar victòries obtingudes en un dels quatre grans jocs panhel·lènics, els poemes de Píndar parteixen de l’elogi de l’atleta vencedor, de la seua família i de la seua pàtria. També s’elogia la ciutat on se celebren els jocs (Olímpia, Delfos, Nemea i Corint) i la història de les gestes dels déus o herois que les van fundar. La narració del mite es combina amb sentències de tipus moral, ràpides i profundes, que revelen el sentit últim de la situació de l’home contra el rerefons de la llegenda heroica. Safo va ser representada en la ceràmica de l’època. Escolteu aquest pòdcast sobre la poesia de Safo. 41 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=