L’antiguitat (II): literatures grega i llatina 2 CONTEXT LITERARI LA COMÈDIA: ARISTÒFANES La comèdia grega, com la tragèdia, és un producte de la polis democràtica. Totes dues apareixen a finals del segle vi aC. La comèdia es va convertir en una mena de fòrum alternatiu on s’escenificaven quadres de la vida de la polis, de manera que l’espectador-ciutadà disposava d’un nou punt de vista que podia confrontar amb l’assemblea. Qualsevol àmbit de la vida de la polis era susceptible de convertir-se en temàtica còmica. En l’època més viva de la democràcia atenesa, la comèdia va ser sobretot una sàtira personal i política. La comèdia grega té una primera fase, la comèdia antiga, dominada per la figura d’Aristòfanes (Atenes, aprox. 450 aC - Atenes, aprox. 385 aC), el qual oscil·la entre la sàtira personalitzada i l’al·legoria, amb danses i cors. El llenguatge al·lusiu i sovint obscé és una altra característica de la comèdia antiga. La comèdia nova, per contra, esdevingué més realista i renuncià al cor i a la personalització de la sàtira. Quan apareix la comèdia nova, l’interés es desplaça de la vida pública a la privada, a la societat concebuda simplement com a conjunt de persones abocades a la cura dels seus interessos particulars. El seu màxim representant és Menandre, que serà font d’inspiració per als còmics romans com ara Plaute i Terenci. Es conserven onze peces senceres d’Aristòfanes. En Els núvols arremet, en la persona de Sòcrates, contra la filosofia i l’educació noves, segons ell destructores de l’antiga moral. Les guerres civils li van inspirar Els acarnesos, La pau i Lisístrata. Va atacar els costums polítics d’Atenes en Els cavallers. En Les granotes va escriure contra Eurípides. Aristòfanes fa desfilar en les seues escenes personatges dels camps més diversos. No sols els polítics i els militars, sinó qualsevol membre de la societat del moment: l’educador, el filòsof, el comerciant o els poetes mateixos. Lisístrata, la protagonista de l’obra del mateix títol, parteix d’una situació d’inferioritat, ja que és dona i, com a tal, inferior a l’home en la mentalitat de l’època. Però és una heroïna atípica en alguns aspectes. Per la seua sensibilitat, l’amor per la seua ciutat i l’afany de lluitar per tot allò que considera just, recorda els personatges femenins homèrics com Hècabe i Andròmaca, o algunes heroïnes tràgiques com Antígona. Aristòfanes. 40 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=