La novel·la al segle xx 9 UNA MIRADA ACTUAL Descolonitzar la ment Com que la cultura no només reflecteix el món en imatges sinó que, de fet, a través d’aquestes mateixes imatges condiciona el nen perquè vegi el món d’una manera determinada, al nen colonial li van fer veure el món i el lloc que hi ocupava tal com es veia, definia o reflectia en la cultura de la llengua d’imposició. I com que aquelles imatges sobretot es lleguen a través de l’oratura i la literatura, això volia dir que el nen aleshores només veuria el món des de la perspectiva de la literatura de la seva llengua d’adopció. Des del punt de vista de l’alienació, és a dir, de veure’s a un mateix des de fora com si es tractés d’una altra persona, no importa que la literatura importada transmetés la gran tradició humanista del millor de Shakespeare, Goethe, Balzac, Tolstoi, Gorki, Brecht, Xólokhov o Dickens. La ubicació d’aquest gran mirall de la imaginació era necessàriament Europa i la seva història i cultura, i la resta de l’univers es veia des d’aquell centre. Però, sens dubte, el pitjor era quan s’exposava el nen colonial a imatges del seu món tal com es reflectien en les llengües escrites dels seus colonitzadors. Imatges amb què la seva pròpia llengua nativa quedava associada en la seva ment impressionable a un estatus baix, a la humiliació, al càstig físic, a la intel·ligència i la capacitat malaptes o a l’estupidesa patent, a la inintel·ligibilitat i al barbarisme, tot això es veia reforçat pel món que trobava a les obres de grans genis del racisme com Rider Haggard o Nicholas Monsarrat; per no dir res de les opinions d’alguns dels gegants del sistema intel·lectual i polític d’Occident, com Hume («... el negre és per naturalesa inferior al blanc...»), Thomas Jefferson («... els negres... són inferiors als blancs tant en els seus dots físics com mentals...»), o Hegel amb la seva Àfrica comparable a una terra de la infantesa encara embolicada en el mantell fosc de la nit pel que fa al desenvolupament de la història autoconscient. La declaració de Hegel, en què deia que no hi ha res en el caràcter africà que estigui en harmonia amb la humanitat, és representativa de les imatges racistes dels africans i de l’Àfrica que el nen colonial havia de trobar en la literatura de les llengües colonials. Els resultats podien ser desastrosos. Ngũgĩ wa Thiong’o. Descolonitzar la ment. Raig Verd Activitats de comprensió 1. Quin significat té el terme oratura que fa servir l’autor en aquest text? 2. A què associava la cultura dels colonitzadors la llengua nativa del nen colonitzat? 3. Qui eren Rider Haggard i Nicholas Monsarrat? Per què l’autor els anomena «genis del racisme»? 4. Busca informació sobre Hume, Thomas Jefferson i Hegel, que esmenta l’autor al final del seu text. Activitats de comentari i de contextualització 5. Resumeix els punts de vista més importants que defén Ngũgĩ wa Thiong’o. 6. Repassa l’apartat de la seqüència 1 sobre el concepte de cànon literari i el text de Harold Bloom, reproduït en aquella unitat, sobre el cànon occidental. Penses que el text de Thiong’o que acabes de llegir qüestiona el concepte de cànon literari? Per què? 7. Compara aquest text de Thiong’o amb el fragment d’Una cambra pròpia de Virginia Woolf que hem llegit abans. Quines semblances o punts en comú hi trobes? Mira aquesta entrevista d’Anna Guitart amb Ngũgĩ wa Thiong’o. 284 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=