La novel·la al segle xx 9 LECTURES ESTIMADA VIDA, ALICE MUNRO Ray Elliot, el policia de nit, havia agafat aquella feina per poder ajudar la seva dona si més no una part del dia. En tenia prou dormint unes cinc hores al matí i fent després una migdiada. Tot sovint, la migdiada no arribava a materialitzar-se perquè havia de fer alguna feina o simplement perquè ell i la dona, que es deia Isabel, encetaven alguna conversa. No tenien fills i a qualsevol moment es podien posar a parlar de qualsevol cosa. Ell li portava notícies del poble, que tot sovint la feien riure, i ella li explicava els llibres que llegia. En Ray s’havia allistat a la guerra just quan va fer divuit anys. Va triar les Forces Aèries, que, segons deien, prometien la màxima aventura i la mort més ràpida. Havia estat bombarder central superior –una posició que la Isabel no hi havia manera que s’aprengués– i havia sobreviscut. Cap al final de la guerra, el van destinar a una tripulació nova i, un parell de setmanes després, l’avió de la seva antiga tripulació, els homes amb qui havia volat tantes vegades, va ser abatut i es va estavellar. Va tornar a casa amb la vaga idea que havia de fer alguna cosa valuosa amb la vida que tan inexplicablement havia salvat, però no sabia què. En primer lloc, havia d’acabar els estudis. En el poble on havia viscut de petit s’havia muntat, per cortesia de ciutadans agraïts, una escola especial per a veterans que volien acabar el batxillerat i que confiaven anar a la universitat. La professora de Llengua i Literatura Anglesa era la Isabel. Tenia trenta anys i estava casada. El seu marit també era veterà, d’una categoria considerablement superior als alumnes de la seva classe d’anglès. Ella havia decidit, per patriotisme, dedicar un any a l’ensenyament, per després retirar-se i formar una família. Ho va explicar sense embuts als seus alumnes, que, quan ella no els sentia, deien que hi havia paios amb sort. A en Ray no li agradaven aquesta mena de comentaris perquè s’havia enamorat de la professora. I ella d’ell, cosa que semblava infinitament més sorprenent. Tothom ho trobava absurd tret d’ells. Hi va haver un divorci: un escàndol per a la família tan ben relacionada de la noia i un xoc per al marit, que s’havia volgut casar amb ella des que eren petits. Per a en Ray no va ser tan complicat, perquè tenia poca família, i aquells a qui ho va comunicar van declarar que, si es casava amb algú de tant nivell, ells no estarien a l’altura, o siga que d’ara endavant es quedarien al marge. Si la resposta que esperaven era que ho denegués i els reconfortés, no la van trobar. Cap problema, és si fa no fa el que va pensar ell. Era el moment de començar de nou. Alice Munro. Estimada vida. Club Editor Activitats de comprensió 81. Resumeix el que conta el text sobre Ray i Isabel. 82. Per què el divorci entre Isabel i el seu marit va causar un escàndol? 83. Explica per què els alumnes d’Isabel deien, referint-se al seu marit, que «hi havia paios amb sort». 84. Per què la gent trobava absurda i sorprenent la relació entre Ray i Isabel? 85. Quines diferències assenyala el narrador entre tots dos? Llig aquest comentari d’Enric Iborra sobre l’obra d’Alice Munro. Activitats de comentari i de contextualització 86. Quin fet esmentat en el text pot explicar l’enamorament de Ray per Isabel? 87. I el d’Isabel per Ray, encara que el text no en diu res explícitament? 88. Quin tema característic dels contes d’Alice Munro apareix plantejat en aquest fragment? 282 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=