La novel·la al segle xx 9 LECTURES EL GOS GROC, GEORGES SIMENON Divendres 7 de novembre. Concarneau està desert. El rellotge lluminós del barri vell, que es veu per damunt de les muralles, marca les onze menys cinc. La marea està alta i una tempesta del sud-oest fa entrexocar les barques del port. El vent es fica pels carrers i de tant en tant es veuen trossos de paper voleiant arran de terra. Al moll de l’Aiguillon no hi ha ni una llum. Tot està tancat. Tothom dorm. Només estan il·luminades les tres finestres de l’hotel de l’Amiral, a la cantonada que formen la plaça i el moll. No hi ha finestrons, i a través dels vidres verdosos a penes s’endevinen unes siluetes. I el duaner de guàrdia, dins la garita, a menys de cent metres, sent enveja d’aquella gent que es ressaga al cafè. Davant d’ell, a la dàrsena, hi ha una barca de cabotatge que aquella tarda ha vingut a arrecerar-se. Al port no hi ha ningú. Les politges grinyolen i un floc mal carregat espetega al vent. I se sent l’estrèpit continu de la ressaca, un clic al rellotge que està a punt de tocar les onze. La porta de l’hotel de l’Amiral s’obri. Apareix un home que continua parlant un moment per l’escletxa a algú que s’ha quedat a dins. El vendaval l’atrapa, li agita els faldons de l’abric, li fa volar el barret de bolet, que l’home enxampa a temps i sosté sobre el cap mentre camina. Ni que sigui de lluny, es nota que va una mica alegre, li trontollen les cames i va taral·lejant. El duaner el segueix amb la mirada, somriu quan a l’home se li acut encendre un puro. S’inicia una lluita còmica entre el borratxo, el seu abric que el vent vol arrancar-li i el barret que s’escapa per la vorera. Se li apaguen deu mistos. L’home del barret de bolet veu una entrada amb dos esglaons i s’hi arrecera, s’inclina. Una llum titil·la, molt breument. El fumador vacil·la, s’agafa al pom de la porta. ¿Potser no ha sentit el duaner un soroll que no és de la tempesta? No n’està segur. Primer riu de veure el noctàmbul que perd l’equilibri, fa unes passes enrere, tan doblegat que la postura resulta increïble. Queda estirat al terra, al caire de la vorera, amb el cap dins del fang del regueró. El duaner es pica les costelles amb les mans per escalfar-se-les, observa amb mal humor el floc que l’irrita amb els seus espetecs. Passa un minut, dos minuts. Fa una altra ullada al borratxo, que no s’ha mogut. En canvi, ha arribat no se sap d’on un gos, que l’està ensumant. No va ser fins aquell moment que vaig tenir la impressió que havia passat alguna cosa! –dirà el duaner durant la investigació. Georges Simenon. El gos groc. Quaderns Crema Activitats de comprensió 66. En quin lloc i en quin moment del dia se situa l’acció del fragment? 67. Per què el duaner que està de guàrdia a la garita sent enveja de la gent que hi ha al café? 68. De què deu ser el soroll que no és de tempesta? 69. Què li deu haver passat al borratxo? Activitats de comentari i de contextualització 70. Comenta les característiques de l’atmosfera que crea Simenon en aquesta escena. 71. Analitza igualment les característiques del punt de vista narratiu. Continua llegint aquest capítol de la novel·la de Simenon. 280 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=