La novel·la al segle xx 9 LECTURES Era l’època de l’any en què collien el raïm, i l’aire estava saturat de l’olor del moscatell madur. Quan el vi va estar fet i les fulles dels ceps s’havien tornat de color escarlata, un dia la Bertrande va cavalcar per les valls banyades de foc en direcció a Luchon, va veure els pallers cònics encesos d’or mat a la vora dels murs de pedra dels masos, va sentir, cavalcant a la llum del sol, les ratxes de vent fred i vigoritzant procedent de les altes muntanyes, va alçar els ulls i va veure els núvols blancs aplegant-se sobre el verd intens dels boscos de pins i el cel intensament blau de més enllà, blau com un somni del Mediterrani o del golf de Gascunya. I tornant cap a casa, després de la posta, quan la boirina blava del vespre començava a ocultar la vista i a transmutar les formes de les coses, va sentir l’olor del fum de la seva pròpia llar i la va trobar tan agradable com la de l’encens que cremaven a l’església d’Artigues. I va veure al capdavall d’un camp un home que portava un justacòs escarlata organitzant una colla d’homes uniformement vestits de marró, un puntet escarlata caminant amb unes cames llargues i fosques, ressaltat sobre la superfície daurada de la terra, i aquestes coses, percebudes amb una intensitat desconeguda fins llavors, l’omplien d’una joia lacerant. La resplendor metàl·lica i freda de les alabardes avançant sota un cel d’acer, retallades sobre el fons d’un bosc rogenc quan un escamot de soldats li passava pel costat, la creixent presència del gebre de matinada al llindar a mesura que avançava l’estació, els moviments i els cants dels ocells, fins que en va disminuir el nombre, i després el so ferruginós de la campana de l’església repicant amb tenebrosa majestuositat per les valls fredes –tot això ho observava i en gaudia com no ho havia fet mai abans. I fins i tot quan l’hivern es va cloure al seu voltant, una nit, els crits dels llops d’una muntanya llunyana la van omplir d’un plaer realçat amb el temor, ja que les portes estaven ben tancades i tots els animals a recer entre parets, i un bon foc crepitava a la gran llar, escampant esvalotades constel·lacions d’or contra la gola negra de la xemeneia, de manera que el temor era un luxe que potenciava el seu gaudi davant les estranyes veus llunyanes. I tota aquesta vivacitat de sentiment, aquesta nova consciència de la vida que l’envoltava, era causada per l’amor al seu nou Martin Guerre, i també pel delit i la salut del seu cos engendrador de vida. I fins i tot aquest amor s’intensificava, com el plaer causat pel crit dels llops, amb la il·lusió persistent, o la sospita, que aquell home no era en Martin. Janet Lewis. La dona d’en Martin Guerre. Viena Edicions LA DONA D’EN MARTIN GUERRE, JANET LEWIS Activitats de comprensió 58. En quina estació de l’any se situa l’acció al començament d’aquest fragment? Per què? 59. Què causava la vivacitat de sentiment i la nova consciència de la vida que envoltava Bertrande? 60. Per què l’udol dels llops a la nit li causava plaer? 61. Quins fets indiquen el pas de la tardor a l’hivern? Activitats de comentari i de contextualització 62. Assenyala alguns dels recursos estilístics que hi fa servir el narrador. 63. Quin paral·lelisme es crea entre el plaer que sentia Bertrande en sentir l’udol dels llops a la nit i l’amor per Martin Guerre? 64. En quin episodi històric es basa aquesta novel·la de Janet Lewis? 65. Quins temes es plantegen en aquesta novel·la? 279 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=