L’antiguitat (I): literatures orientals 1 LECTURES –Els enemics, més forts que nosaltres, han fet una eixida a camp obert. Nosaltres hem contraatacat fins a l’entrada de la porta de la ciutat. Però llavors els arquers han començat a tirar contra els teus homes des de dalt de la muralla. Hi ha hagut baixes entre els soldats del rei, i el teu servent Uries, l’hitita, també ha mort. David va dir al missatger: –Digues això a Joab: «No et capfiques massa pel que ha passat. L’espasa de la guerra devora ara aquí, ara allà. Ataca amb més força la ciutat i arrasa-la.» Encoratja’l així. La muller d’Uries va saber que el seu marit era mort i va fer dol per ell. Passat el dol, David va manar que l’anaren a buscar i la va rebre al seu palau. La prengué per muller, i ella li va donar un fill. Però allò que David havia fet va ofendre el Senyor. El profeta Natan reprén David. Naixement de Salomó 12 El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seua presència i li digué: –En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre. El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques. El pobre no tenia sinó una ovella menuda, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia, el ric va rebre a casa un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l’ovella del pobre i la va servir al qui havia arribat a sa casa. David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: –Ho jure per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort! Pagarà l’ovella quatre vegades, perquè no li ha dolgut gens ni mica això que ha fet! Llavors Natan va dir a David: –Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: «Jo t’he ungit rei d’Israel i t’he alliberat de les mans de Saül. T’he donat tota la família de Saül, el teu senyor, i he posat les seues dones als teus braços. T’he donat Israel i Judà i, per si tot això fos poc, estic disposat a afegir-hi més i més favors. Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofén? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seua muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites. Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la muller d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de ta casa. Això diu el Senyor: Faré que el mal s’alce de la teua pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia. Tu ho has fet d’amagat, però jo obraré a plena llum, davant de tot Israel.» David va dir a Natan: –He pecat contra el Senyor. Natan li va respondre: –El Senyor passa per alt el teu pecat. No moriràs. Però amb aquesta acció has menyspreat el Senyor; per això el fill que t’ha nascut, morirà. I Natan se’n tornà a sa casa. El Senyor va enviar una malaltia a l’infant que la muller d’Uries havia donat a David, i es va posar molt greu. David, gitat a terra, pregava a Déu per l’infant i dejunava. Els consellers de palau procuraven fer-lo alçar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res. L’infant va morir el seté dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquè pensaven: «Si quan l’infant encara vivia no feia cas del que li déiem, com dir-li ara que l’infant ha mort? És capaç de fer un disbarat.» Betsabé al bany (1654), Rembrandt. 26 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=