La novel·la al segle xx 9 LECTURES 1984, GEORGE ORWELL Per algun motiu, la telepantalla de la sala estava en una posició poc habitual. En lloc d’estar col·locada, com era normal, a la paret del fons, des d’on podia dominar tota la sala, era a la paret més llarga, just davant la finestra. En un costat hi havia una fornícula poc fonda on ara seia en Winston i que, quan s’havien construït els pisos, segurament havia estat pensada per posar-hi una llibreria. Assegut en aquell forat, i amb l’esquena ben dreta, en Winston podia quedar fora del camp de visió de la telepantalla. El podien sentir, és clar, però, si es quedava tal com estava, no el podien veure. En part era la insòlita distribució de la sala el que li havia suggerit el que ara estava a punt de fer. [...] El que estava a punt de fer era encetar un diari. Això no era il·legal (res no era il·legal, ja que no hi havia lleis), però si el descobrien era força segur que el castigarien amb la pena de mort o com a mínim amb vint-i-cinc anys en un camp de treballs forçats. En Winston va encaixar un tremp al portaploma i el va llepar per treure’n el greix. La ploma era un utensili arcaic, que no es feia servir gairebé ni per signar, però ell n’havia aconseguit una, de manera furtiva i amb una certa dificultat, simplement perquè trobava que aquell paper vellutat tan bonic mereixia que s’hi escrivís amb una ploma de debò en lloc de ser gratat amb un llapis de tinta. De fet, no estava acostumat a escriure a mà. A part de les notes molt breus, el més habitual era dictar-ho tot al parlascriu, cosa que evidentment era impossible per al que pretenia fer ara. Va sucar la ploma a la tinta i llavors va dubtar només un segon. Se li van estremir els budells. Guixar el paper era l’acció decisiva. Amb una lletra petita i desmanegada va escriure: 4 d’abril de 1984 Es va tirar enrere. Li va sobrevenir un sentiment d’impotència absoluta. Per començar, no sabia del cert si eren al 1984. Devia ser si fa no fa aquella data, ja que estava força segur que tenia trenta-nou anys i li semblava que havia nascut el 1944 o el 1945; però avui dia era impossible determinar una data sense deixar un any o dos de marge. De sobte es va preguntar per a qui escrivia aquell diari. Per al futur, per als qui no havien nascut. La seva ment es va aturar un instant sobre aquella data dubtosa escrita a la pàgina, i llavors va topar de sobte amb la paraula del nouparlar doblepensar. Va ser conscient per primer cop de la magnitud del que acabava d’emprendre. Com et podies comunicar amb el futur? Era impossible per naturalesa. O bé el futur s’assemblaria al present, i llavors ningú no l’escoltaria; o bé seria diferent, i el mal pas en què es trobava no tindria cap sentit. Es va quedar una estona assegut, mirant el paper com un badoc. La telepantalla havia canviat a una música militar molt estrident. Era curiós que no tan sols hagués perdut la capacitat d’expressar-se, sinó que fins i tot hagués oblidat de què volia parlar. George Orwell. 1984. La Magrana Activitats de comprensió 43. Busqueu informació sobre aquesta novel·la i expliqueu què és un parlaescriu i el nouparlar. 44. Quin significat té en el nouparlar la paraula doblepensar? 45. Per què res no era il·legal en la societat que es descriu en aquesta novel·la? 46. Quina funció tenia la telepantalla que hi havia en totes les cases? Irene Rodrigo comenta 1984, de George Orwell, en el programa Una habitació pròpia. Activitats de comentari i de contextualització 47. Assenyala alguna de les característiques de la societat en què viu Winston que es poden deduir d’aquest text. 48. Amb quines dificultats es troba Winston a l’hora d’escriure en el seu diari? 49. Penseu que alguna de les característiques del món que descriu Orwell es donen en l’actualitat? Raoneu la resposta. 50. Comenta el paral·lelisme que es pot establir entre la descripció del camp d’extermini de Si això és un home i 1984. 277 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=