La novel·la al segle xx 9 LECTURES En aquest enllaç pots llegir alguns pensaments de Primo Levi i una entrevista durant el retorn a Auschwitz quaranta anys després. SI AIXÒ ÉS UN HOME, PRIMO LEVI En sonar la campana s’ha sentit com el camp fosc es deixondia. De sobte l’aigua ha començat a sortir bullent de les dutxes, cinc minuts de felicitat; però immediatament després irrompen quatre tipus (potser són els barbers) que, xops i fumejant, ens empenyen amb crits i cops a l’habitació contigua, que està glaçada; aquí una altra gent que també xiscla ens llança a sobre no sé quins parracs i ens plantifica a les mans un parell de sabates amb la sola de fusta; no tenim temps d’entendre res i ja ens trobem a l’aire lliure, damunt la neu blava i glaçada de l’alba, i, descalços i despullats, amb tot l’equip a les mans, hem de córrer fins a un altre barracó, a un centenar de metres. Aquí se’ns permet de vestir-nos. Quan hem acabat, cadascú s’ha quedat al seu racó, i no hem gosat mirar-nos els uns als altres. No hi ha on mirar-se, però el nostre aspecte el tenim al davant, reflectit en cent rostres lívids, en cent ninots miserables i sòrdids. Ja estem transformats en els fantasmes entrevistos anit. Aleshores, per primera vegada ens hem adonat que la nostra llengua no té paraules per expressar aquesta ofensa, la destrucció d’un home. En un instant, amb intuïció gairebé profètica, ens ha estat revelada la realitat: hem arribat al fons. Més avall ja no es pot anar: no existeix, no es pot imaginar condició humana més miserable. Res ja no és nostre: ens han tret la roba, les sabates, fins els cabells; si parlem no ens escoltaran, i si ens escoltessin no ens entendrien. Ens trauran també el nom: i si el volem conservar, haurem de trobar en nosaltres la força de fer-ho, de fer per manera que darrere del nom quedi alguna cosa de nosaltres, de nosaltres tal com érem. Sabem que en això difícilment serem compresos, i està bé que sigui així. Però que cadascú consideri quant de valor, quant de significat hi ha contingut fins en els més petits dels nostres costums quotidians, en els cent objectes nostres que el captaire més humil posseeix: un mocador, una vella carta, la fotografia d’una persona estimada. Aquestes coses formen part de nosaltres, gairebé com a membres del nostre cos; i és impensable que ens en privem, en el nostre món, perquè de seguida en trobarem d’altres que substituiran els vells, altres objectes que són nostres en tant que custodis i suscitadors de records nostres. Imagineu ara un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix: serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que acostuma a passar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a si mateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidir amb tota tranquil·litat la seva vida o mort fora de qualsevol sentiment d’afinitat humana; en el cas més afortunat, basant-se en un pur judici d’utilitat. Es comprendrà aleshores el doble significat del terme «camp d’extermini», i estarà clar què volem expressar amb aquesta frase: jeure al fons. Primo Levi. Si això és un home. Labutxaca Activitats de comprensió 37. Què feien als presoners només arribar al camp d’extermini? 38. Amb quines paraules descriu Primo Levi l’aspecte dels presoners? 39. Per què els objectes d’una persona són tan importants en la seua vida? Activitats de comentari i de contextualització 40. Quina finalitat tenia que els presoners ho perderen tot? 41. Descriu la situació a què quedaven reduïts els presoners en el camp d’extermini. 42. Per què diu Levi que l’expressió «camp d’extermini» té un significat doble? Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=